Aquesta setmana s'han aprovat, en el Marc de l'Acord Valencià per a la Reconstrucció de la Comunitat Valenciana, un total de 25 propostes econòmiques. Entre elles, demanar l'ús dels romanents dels ajuntaments, promoure l'FP Dual o apostar per la indústria pròpiament valenciana, totes interessants idees a tenir presents en el futur que ja s'està dibuixant. Però, a pesar d'on venim -recordem que una pandèmia ens va confinar a tots i ens va obligar a teletreballar- l'últim punt, del llistat de 25 que han consensuat la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Conselleria d'Economia, és "fomentar el model laboral que permeta la conciliació familiar i laboral". De veritat ha de ser l'últim punt, com si s'escapara de la llista quasi al darrer segon? A vegades hem de donar la raó a tots aquells escèptics que des del dia 13 de març estan afirmant que ningú aprendrà res de nou d'aquesta crisi per la Covid-19.
Integrar la importància de l'ús del temps personal i de treball de les persones en el disseny de les noves polítiques econòmiques hauria de ser una obligació, vist amb la perspectiva que ens atorga el coronavirus. A Catalunya, de fet, s'ha arribat a un ampli acord institucional per impulsar les polítiques del temps a l'agenda local i global i per a organitzar la International Time Use Week el 2020 i 2021. Encara que una cosa és la literatura i altra la pràctica, com bé sabem.
Herència de les reclamacions de la Iniciativa per a la Reforma Horària, que durant anys hem seguit a VIA Empresa de la mà del seu impulsor, Fabian Mohedano, l'actual grup de treball busca situar "el factor temps en el centre de les polítiques de creixement i benestar de la ciutadania, connectant i transformant les iniciatives ja existents des de l'escala local a la global". Perquè quan hem tingut tot el temps del món per a cuidar-nos i cuidar els nostres, sense poder entrar o sortir amb llibertat, la conciliació ha trobat molts entrebancs. Tots els possibles.
De la iniciativa m'han parlat aquesta setmana amb arguments de pes les organitzadores de la nova Barcelona Time Use Initative que celebrarà al novembre la setena edició de la Setmana dels Horaris però, ara, amb una nova nomenclatura: TIME USE WEEK 2020. Una cita per a reflexionar, segurament en un 95% en format virtual, que buscarà els punts en comú entre societat civil, empreses, institucions i centres de recerca. "Quan una persona acaba la seva jornada laboral a les 20.30 hores, no pot comprar productes de proximitat en el mercat local, ha d'entrar al súper perquè és el que està obert i sopar a les 22h de la nit", em vénen a explicar. Certament, les conseqüències del que fem al món de l'empresa són molt importants en l'àmbit personal, però diria que fins ara, que la vulnerabilitat de tots és tan evident, no n'havíem sigut conscients. Seguirem de ben a prop aquesta proposta que també té previst engegar un Expert Lab per plasmar el discurs acadèmic dels investigadors en la importància de repartir els horaris racionalment amb criteris saludables.
"Quan una persona acaba la seva jornada laboral a les 20.30 hores, no pot comprar productes de proximitat en el mercat local, ha d'entrar al súper perquè és el que està obert", m'expliquen
A l'espera estem també dels passos que done la futura Llei de temps Corresponsable que ha anunciat la ministra d’Igualtat, Irene Montero, aquest mes de juny. Montero ha anunciat també que el Ministeri d'Igualtat la impulsarà al costat del Ministeri de Treball, l'objectiu de la qual ha de ser garantir el dret a la conciliació i al treball en condicions d'igualtat. Algunes de les primeres mesures seran la regulació del teletreball amb perspectiva de gènere, a més de comptar "prompte" amb els reglaments que permetran aflorar i corregir la bretxa retributiva, així com impulsar els plans d'igualtat en les empreses.
El temps és un valor que molts no saben apreuar. Però n'és de ben important. M'ho han argumentat aquests dies dones executives que han fet mans i mànigues per a teletreballar, en condicions, durant el confinament. Una executiva amb fills adolescents m'ha explicat que el més difícil ha estat "combinar espais i temps amb els seus fills", i apunta que el pes de la conciliació ja queia sobre les esquenes de les dones abans del confinament, "perquè és un mal endèmic que s'hi ha estés ara", afegeix la font. Una altra dona, directiva també amb nens en edat adolescent, assegura que li va costar "una mica trobar una manera a fer-ho tot i que els nens tingueren el seu espai i temps per fer el que jo necessitava fer".
No és només cuidar dels nens, o dels pares. També és cuidar-nos nosaltres mateixos, tenir una hora per ser ciutadans, més enllà de ser consumidors, treballadors o clients. És qüestió d'hores. Temps, temps, temps. El Dorado del segle XXI.