Quan èrem pitjors

Va haver-hi una època -quan encara veia la tele- en la qual quasi cada diumenge, València era la protagonista o l'actriu secundària del programa de Jordi Évole. Cada setmana!
Qualsevol tema que tinguera a veure amb una cosa corrupta, fraudulenta o sospitosa, passava per València. Vaig deixar de veure la tele. Però no perquè el que deia Évole no fóra cert, sinó perquè les televisions pintaven una imatge d'una ciutat, la meua, que a més de polítics corruptes, tenia i té enginyeres brillants, científics il·lustres, professors premiats o reconegudes filòsofes. Per esmentar només alguns exemples.

Lluny ja d'aquells anys –encara sort!- i ficats de ple en aquesta crisi soci-sanitària, els valencians som exemple. L'última setmana de març, l'enginyera alacantina Nuria Oliver, llançava en internet l'enquesta Covid19 Impact juntament amb la Generalitat Valenciana en el marc d'un projecte basat en l'ús de la tecnologia per a contindre la pandèmia i predir models epidemiològics. Tres quartes parts de les 127.780 respostes vàlides es van recollir en el nostre territori i la dada més interessant que llança aquesta enquesta és que, no sols València, sinó les tres províncies registren un major compliment del confinament que la resta d'Espanya enfront del coronavirus. El 89% de la població valenciana no ha eixit del seu entorn residencial més pròxim, i els registres aconsegueixen el 96% en localitats com Dénia o Benicarló, segons les primeres dades de l'estudi Data Science for COVID-19. Malgrat les fotos dels primers dies, que mostraven cues de cotxes valencians volent eixir de la ciutat per a passar el cap de setmana als apartaments de la platja, hem sabut respondre com se'ns ha demanat. 

Quasi la mateixa setmana que es llançava aquesta macro enquesta, des del govern de Ximo Puig s'atenia la petició d'accés a internet per part de famílies en situació desfavorable perquè els seus fills i filles pogueren seguir el curs escolar. Fins a 14.000 dispositius, entre tauletes i portàtils amb accés 4G s'han distribuït entre alumnes des d'Infantil fins a Secundària, sense oblidar als professors que no tenien equip per a poder seguir amb les classes online. Com deia el mestre Roca, “el món està aguantant social i econòmicament perquè tenim Internet”. 

A més de la resposta institucional, la resposta privada també em fa sentir orgullosa de la terreta. Des del món tecnològic, amb ITI al capdavant, s'han proposat frenar la corba amb les TIC. Per a això, ITI ha posat a les 200 persones que treballen en el centre tecnològic, a les 240 empreses associades i als més de 300 clients junts a treballar per a desenvolupar solucions i eines que ajuden a l'objectiu comú. Beneïda tecnologia (valenciana). Que bo que allò que si compartim el que sabem, serem molt millors –contra el virus en aquest cas- s'ho hagen pres a ulls clucs en l'empresa privada valenciana.

Si no fóra perquè ja no veig la tele, podria redimir-me d'aquells anys nefastos per a València escoltant ara, amb orgull, com som exemple de resiliència, empatia i generositat. Encara que siga “gràcies” a la COVID-19, de tant en tant no està mal figurar entre els millors de la classe.