Blasco: "Teletreballar no és el que s'ha fet durant la pandèmia"

Eva Blasco no té pèls en la llengua. Diu el que pensa i ocupa el seu lloc a la foto, un lloc que no està disposada a perdre per ser dona. Porta molts anys trencant sostres de vidre a el País Valencià i el seu currículum és la prova perfecta: vicepresidenta de Relacions Internacionals de la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges, membre del consell directiu de l'Associació Europea d'Agències de Viatges, presidenta de l'Associació d'Empresàries i Professionals de València (EVAP) i a més, és presidenta del Consell Provincial de València de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

Entre reunió i reunió ens atén a la seu d'EVAP, perquè encara que no li agrada definir-se com un model per a ningú, té clar que és imprescindible donar visibilitat al treball de les dones perquè les xiquetes tinguen referents. I no solament això, defensa aferrissadament l'associacionisme com a motor per acabar amb les desigualtats laborals que afecten les treballadores. De fet, EVAP porta més de 10 anys visibilizant i conscienciant sobre la bretxa salarial que sofreixen les dones.

La bretxa salarial entre homes i dones al País Valencià està per sobre de la mitjana espanyola. A què es deu?

Possiblement a sectors com el turístic o el comerç, amb un fort pes en el nostre PIB i que estan altament feminitzats. A més, són sectors on no existeix un nivell retributiu elevat. A això s'uneix també una dada molt significativa que s'ha fet publico en els últims dies: En l'estat espanyol hi ha un 34% d'altes directives. A la Comunitat Valenciana aquesta xifra cau al 23%. Lògicament les altes directives tenen major retribució i majors pensions quan arriba l'edat de jubilació, i cal tindre en compte que en la bretxa salarial inflieoxen tots aquests factors.

Des d'EVAP heu publicat un informe en què s'explica que la bretxa salarial s'ha reduït lleugerament entre 2017 i 2018...

Aquesta reducció és pràcticament un estancament. El que més ens preocupa des d'EVAP en aquests moments és que les últimes dades disponibles corresponen a 2018. De totes i de tots és sabut el que ha passat en 2020 i per tant el que ens preocupa és que després de la lleugera millora dels últims anys, ara com a conseqüència de la pandèmia aquest xicotet camí recorregut i avançat es desfaça. Seria important que disposarem al més aviat possible, ja no de les dades de 2019, que seran anecdòtiques, sinó de les dades de 2020. Demanem un esforç sobre aquest tema.

"Ens preocupa que com a conseqüència de la pandèmia aquest petit camí recorregut i avançat es desfaça"

Penseu que els canvis en la legislació en matèria de baixes paternals, per exemple, poden contribuir a reduir la bretxa?

Creiem que l'important és treballar en la coresponsabilitat, en el repartiment equitatiu de tasques entre homes i dones en tot el relatiu a l'entorn familiar. És l'assignatura pendent, s'ha avançat alguna cosa però la coresponsabilitat no és real al nostre país. Hi ha factors culturals, estereotips... I és necessari un canvi profund de la societat espanyola. No ens enganyem, això no es pot canviar exclusivament per l'Administració. No ho podem canviar exclusivament les empreses, això és un canvi social profund. L'educació en igualtat és fonamental. Treballar aquests temes i sobretot la ruptura dels estereotips des d'edats molt primerenques, evitar que els biaixos inconscients que existeixen es mantinguen... Això requereix un esforç col·lectiu i un treball conjunt per produir el canvi social.

L'informe recull la diferència de bretxa salarial entre sectors i un dels més destacats és el científic i tècnic. Què passa aquí?

En general ens trobem que hi ha bretxa en tots els àmbits però també en aquest. Jo ho dic amb caràcter general en tots els sectors, un dels factors que també influeix en la bretxa deriva de les pròpies dones, que reivindiquem menys que els homes en l'àmbit salarial. No sé si per motius d'educació, sembla que el parlar de diners per part de la dona està mal vist, però quan parla de diners un home s'entén perfectament. Es considera que és ambiciós, però si és una dona la que planteja el tema, es veu des d'un punt de vista negatiu... A què em referisc amb això que les dones no sabem reivindicar adequadament? doncs a una cosa que ens ha passat a moltes, a mí mateixa: t'ofereixen un ascens i les dones generalment donem les gràcies per la confiança dipositada en nosaltres, l'oportunitat que se'ns ofereix, diem que no anem a decepcionar, que ens esforçarem, i no solem ni preguntar si comporta un increment salarial. Això mai ho faria un home. Els homes donarien les gràcies, lògicament, però preguntarien què augment de sou va associat a l'augment de responsabilitat.

Quines accions concretes esteu fent des d'EVAP per conscienciar sobre la bretxa i intentar reduir-la?

El principal objectiu que hem tingut en l'última dècada ha estat visibilizar el problema perquè existia molt de negacionisme. Segueix havent-hi un cert negacionisme en determinats cercles, però el canvi ha estat radical. Quan EVAP fa 12 anys inicia la celebració del Dia de la Igualtat Salarial i denuncia la bretxa existent, existia per gran part de la societat la impressió de que això no era possible. Si que hem aconseguit, encara que hem trigat una dècada, que ara existisca una certa unanimitat en l'àmbit polític sobre aquest tema. Un percentatge molt alt de la població es creu el problema. Ara es tracta de treballar les causes.

"Les taules negociadores estan constituïdes generalment per homes i no s'incorpora la perspectiva de gènere"

Quines són?

Moltes deriven d'estereotips. Nosaltres hem plantejat i llançat en diverses ocasions un missatge clar cap a l'Administració, agents sindicals, i empresarials de treballar en les diferents causes. Una cosa que hem plantejat, però que no s'ha aconseguit perquè la pandèmia ho ha retardat tot és la possibilitat de treballar en l'àmbit dels biaixos dels convenis col·lectius. Perquè és cert que la discriminació directa no existeix, està prohibida, però passen coses com que una netejadora estiga en una categoria professional més baixa que un netejador de vidres, que generalment home. Les taules negociadores estan constituïdes generalment, tant per la part sindical com per l'empresarial, per homes i no s'incorpora la perspectiva de gènere. Creiem que ací hi ha un llarg camí per recórrer. L'altre gran camí és desenvolupar campanyes específiques i mesures en pro de la coresponsabilitat.

La bretxa en el sector privat es dóna per contractes amb sou diferent segons el sexe o es deu més a diferències en la trajectòria professional?

La bretxa és inferior en el sector públic però també existeix, això ho vull aclarir. Existeix en ocasions per les diferències en les carreres professionals. Les interrupcions que comporta la maternitat poden suposar aturades en la carrera professional, que no s'acumulen triennis o que no s'accedeixi a determinades promocions... Això passa en el sector privat i en el sector públic. En el sector privat la diferència pot venir més que per una discriminació conscient per part de les pròpies empreses, per aquesta no reivindicació de les dones en tema de salaris. En el sector privat no hi ha taules salarials definides segons categories com en el sector públic. En el sector privat els salaris es negocien. Per tant no crec que en el sector privat les empreses de forma conscient decidisquen pagar menys a les dones, però s'aprofita el fet que demanem menys.

​Per què és important que les dones s'unisquen?

Crec que per a les dones el fet decrear xarxes i donar-nos suport unes a unes altres és una cosa absolutament necessària. Vull dir que hi ha una cosa que els homes fan millor que nosaltres, que és crear aquestes xarxes informals, que són molt bones a més per compartir experiències, recolzar els desenvolupaments i les carreres professionals. També és fonamental que denunciem i treballem juntes per destruir les barreres. Segueixen existint barreres i l'única forma que tenim les dones per avançar i no esperar dos segles és movent-nos a nivell associatiu per tractar de transformar la societat.

Com penseu que ha afectat la pandèmia a les dones en matèria laboral?

Els primers indicadors que estem rebent són molt preocupants en el sentit que l'increment de la desocupació de les dones està 4 punts per sobre de l'home en 2020. També s'ha produït una reducció salarial en 2020, en el cas de les dones també 4 punts superior. No són dades globals, però hi ha un altre fet més objectiu, i és que les crisis econòmiques, històricament han afectat de forma especial les dones. Molt més que als homes. Per això des d'EVAP estem molt vigilants i volem estar molt atentes perquè ens preocupa que les dones siguen les grans damnificades de la pandèmia. La veritat és que tot apunta al fet que anem en aquesta direcció.

El coronavirus ha implantat el teletreball a marxes forçades. Què ha suposat això per a les dones?

El teletreball és una forma d'organització del treball que ha arribat per quedar-se en determinats sectors, també som conscients que hi ha sectors en què el teletreball no és factible i no volem que aquests sectors es converteixen en els que ningú vulga treballar. Però vull aclarir que teletreballar no és el que s'ha fet durant la pandèmia. Durant la pandèmia s'ha treballat a casa, això no és teletreballar.

Què vol dir això?

Que cal deslligar el teletreball del debat sobre la conciliació. Crec que una part de les dones ha comprat el missatge que el teletreball facilita la conciliació, i estan cometent un error. Teletreballar no és estar a casa connectada a l'ordinador, vigilant el xiquet i removent els cigrons. Això no és teletreball, i això a mitjà termini perjudicarà les dones si no es treballa la coresponsabilitat. Si són elles les que majoritàriament acaben optant pel teletreball, això limitarà els contactes interpersonals, el desenvolupament professional, i al final s'incrementarà la bretxa i perjudicarà les carreres professionals de les dones. També pot afectar la salut psicològica l'estar sempre en el mateix entorn. Dones, no comprem que el teletreball és millor per a nosaltres.

"Teletreballar no és estar a casa connectada a l'ordinador, vigilant el xiquet i removent els cigrons"

Com ha viscut vostè la pandèmia com a empresària?

És un canvi traumàtic, perquè et trobes de sobte amb què has de canviar tota la forma d'actuar. Crec que fins al 25 de març vam estar presencialment en l'oficina una part dels empleats. Ràpidament presentem un ERTE per força major, jo sóc del sector de les agències de viatges, un dels més castigats per la pandèmia i després vam haver de treballar des de casa. Era factible, reobrim a mínims de personal el 3 de juny i des d'aleshores estem amb una activitat molt limitada. Ho vius amb molta incertesa, aquest és el problema fonamental per a les empreses, el no poder planificar ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini i això genera unes tensions i una situació molt complexa. A això s'uneix que el que esperàvem tots que durara aproximadament 6 o 8 mesos porta ja pràcticament un any i la fi tampoc es presenta pròxima. Són moltes les empreses que possiblement es veuran abocades al tancament en els propers mesos.

Quins són els principals problemes o traves amb els quals s'ha trobat al llarg de la seua carrera?

Les dones ens hem d'esforçar molt més per arribar al mateix lloc que els homes. Fins i tot en ocasions, quan ja has arribat, es pensa que has arribat per tema de quotes. Quan un home arriba a una posició elevada ningú dubta del seu mèrit i capacitat. No entenc per què quan arriba una dona es qüestiona si és per mèrit propi o capacitat o per quotes. Estem encara en un entorn on una dona evidentment per arribar a llocs de lideratge ha de ser assertiva, decidida... Això en un home es veu com alguna cosa positiva, però en una dona es veuen com a qualitats negatives. Això realment segueix existint.

Lidera una empresa turística, una associació de dones empresàries i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) a la província de València. Com s'aconsegueix tot això?

Amb molta obstinació personal, amb molta organització i amb molt esforç i sacrifici. En ocasions has de sacrificar altres coses per a poder cobrir totes aquestes facetes. El que ocorre és que sobretot el tema associatiu es fa perquè et naix la defensa de l'interès general. Porte el tema associatiu en les venes, ho vaig heretar del meu pare, i a mi m'omple, em satisfan aquests xicotets triomfs en l'àmbit associatiu. Ho tinc també molt clar, les associacions són importants per treballar amb les administracions a nivell legislatiu, amb els agents socials i sindicals per tractar d'explicar els nostres problemes i les nostres necessitats amb caràcter previ al fet que es publique una norma i es legisle. Perquè quan ja està fet, el dret al lament està molt bé. De vegades se senten veus empresarials que es queixen de coses que ja són una realitat, quan el treball cal fer-ho prèviament. I és de vegades un treball desagraït, perquè els resultats no sempre són visibles. És una cosa que et gratifica no tant pel reconeixement dels altres sinó en l'àmbit personal el veure que estas lluitant per l'interès general.

"No entenc per què quan arriba una dona es qüestiona si és per mèrit propi o capacitat o per quotes"

Ha tingut problemes per conciliar?

Tinc un fill que té ara 15 anys, estic separada i per tant he assumit pràcticament tota la tasca de cuidar-lo. No perquè el seu pare no s'hagi encarregat, sinó perquè ha viscut sempre amb mi. He assumit totalment la criança, i afortunadament he comptat amb el suport, i ho reconec, de ma mare. Però també haig de dir-ho, des que el meu fill era petit he tingut una persona contractada i li he pagat molts diners. M'ho podia permetre, en aquest sentit sóc una privilegiada, perquè jo sí que volia tenir el suport de ma mare i també de mon pare, però tampoc convertir-los en esclaus, sinó que gaudirn i em donaren suport però no sobrecarregar-los en el dia a dia amb les obligacions que suposa un fill. Afortunadament m'he pogut permetre el tenir ajuda contractada -fins als 12 anys del meu fill- perquè tampoc els sistemes socials estan muntats per ajudar-te en això.

Per la seua trajectòria professional es mou en ambients molt masculinizats. Ha viscut situacions incòmodes o en les quals s'hagi qüestionat la seua presència per ser dona?

Això sí que és una realitat. Hi ha preguntes més directes, les hi ha de més vetllades... Sí que et plantegen coses com: "ah, estàs separada, i on està el teu fill?" o "i quan te'n vas de viatge com ho fas?" Igual ho fan amb to positiu, destacant com de bé t'organitzes, però jo no veig que aquest tipus de preguntes les hi facen als homes. I dic jo que si tenen fills també els podrien preguntar com s'organitzen. Això és una cosa que es percep. Jo en aquests moments he de dir que seguisc percebent actituds diferents pel fet de ser dona, encara que siga presidenta de CEV València. De vegades determinats tonalitats, o determinats comentaris que si fora un home no plantejarien. Hi ha moments en què dius, "faria un pas enrere", però després dius: "Saps el que et dic? ací estic jo i em seguiran veient". Però de vegades costa.

Creu que vostè pot ser un referent per a altres dones que aspiren a arribar a llocs alts en la seua carrera professional?

Jo no em veig com un model. Però crec que moltes altres dones, i jo, que estem arribant a posicions que mai abans havien ocupat dones sí que servim de model i de referent perquè altres reben un clar missatge: sí que es pot. Tu pots compatibilitzar tenir una família amb el treball. Un home pot i tu també pots. Hem de reforçar la confiança en nosaltres mateixes i aprendre a no ser tan exigents. Hem de demostrar que sí que es pot i animar a totes a fer un pas endavant. Crec que és molt important. Encara que coste, perquè de debò jo crec que a les dones ens costa visibilizarnos més que als homes, som molt de formiguetes, del treball ben fet, però hem de fer un esforç per visibilizarnos perquè l'hi ho devem a altres dones. Així és com a poc a poc aconseguirem canviar la societat.

És important que hi hagi referents dones...

Sí, hem de fer un esforç per visibilizar a aquestes dones en la ciència, que són referents. Perquè clar tu penses en la típica pel·lícula. L'hacker és normalment un home... Encara que ja es comencen a veure produccions on la que està amb la informàtica és una dona. Això és molt important, normalitzar en aquest àmbit i que es comencen a veure més dones perquè això posa referents a l'abast. És que és bàsic tenir un referent, algú a qui et vulgues semblar. Una xiqueta veu que tots els bombers són homes i no se li ocorre que vol ser bombera. És necessari que les xiquetes tinguen referents femenins des de molt menudes, i que ho vegen com alguna cosa natural. Per això calen més directives, més empresàries... Que es comence a veure. Perquè sinó preval el concepte de la foto fixa dels empresaris, que són tots homes i fins i tot les xiquetes que creixen en entorns empresarials poden anar-se a altres àmbits.

"És necessari que les nenes tinguin referents femenins des de molt petites"

En les últimes setmanes hi ha hagut molta polèmica sobre si s'ha de celebrar o no la manifestació del 8 de Març, mentre que durant aquests mesos s'han celebrat altres amb menys polèmica...

Nosaltres des d'EVAP no anem a eixir als carrers per seguir les directrius de les autoritats sanitàries. No obstant això creiem que el debat polític que s'està suscitant entorn al dret de manifestació als carrers -sempre amb les mesures de seguretat que indiquen les autoritats- no és adequat, perquè en definitiva el dret de manifestació, sempre amb les degudes garanties sanitàries, és un dret constitucional que ha de ser respectat i per tant creiem que no pot ser objecte de crítica o debat. No volem entrar al debat, creiem que és un joc polític i no ens agrada que s'utilitzen els temes dona per jugar políticament perquè creiem que les dones ens juguem massa com per ser pilota política de llançament.