El País Valencià, sabater d'Europa

Mira els teus peus i viatja mentalment cap al País Valencià, perquè les teves sabates segurament vindran d'allà. Els principals nuclis de la indústria del calçat estan a Elx, Elda i Villena, a la província d'Alacant, i la Vall d'Uixó, a Castelló. De fet, al Baix Vinalopó tenen les oficines centrals marques importants del sector com Pikolinos, Mustang, Panamá Jack, Wonders o Tempe, del grup Inditex. No debades, el territori valencià és el primer productor i exportador de sabates de l'Estat espanyol i el segon d'Europa. Hui es manté dempeus després d'haver sofert fortes crisis econòmiques gràcies a la internacionalització i a una aposta ferma per la qualitat i el disseny.

El 66% de les empreses del calçat de l'Estat són al País Valencià i genera  33.000 ocupacions

Fem un repàs de les dades per comprendre la dimensió del sector. La indústria del calçat té 3.512 empreses a l'Estat espanyol, de les quals 2.333 (el 66%) estan al País Valencià. Segons les últimes dades de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), relatives a 2017, les vendes del calçat valencià va ascendir a 1.398 milions d'euros, l'equivalent a un 3,4% del total industrial. El Pla Estratègic d'Indústria Valenciana elaborat per la Generalitat parla d'un sector que genera més de 33.000 ocupacions. Segons l'Institut Valencià d'Estadística (IVE), el calçat concentra el 8% de les empreses i el 8% de les ocupacions totals de la indústria valenciana.

Respecte al comerç exterior, les dades d'un informe de juny de 2019 del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme xifren en 81 milions d'euros el valor de les exportacions del calçat valencià, que suposa un 42,2% del total espanyol. De lluny li segueixen les sabates gallegues (14,4%), i les catalanes (13,2%). Els principals països compradors dels valencians són els Estats Units (12,2 milions d'euros), Alemanya (11,4 milions), França (8,9 milions), Itàlia (7,2 milions), Regne Unit (4,8 milions, malgrat que cau quasi un 40%), la Xina (3,6 milions) i Mèxic (3,4 milions).

El sector del calçat valencià ha superat "dues grans crisis" apostant per la marca, el disseny i la internacionalització

Dades positives d'un sector fort que, no obstant això, ha hagut de superar dues crisis importants. La primera, com apunta l'anàlisi Expansión, crisis y reconversión en la industria del Calzado del Sur de Europa de José Antonio Miranda, de la Universitat d'Alacant, va afectar durant el període 1980-1986, quan el valor de les exportacions van caure més d'un 36%; i la segona, amb l'arribada del segle XXI, quan entre l'any 2000 i 2012 es van registrar recessions breus, però profundes i continues, fins a arribar a l'any 2014, quan es va assolir una recuperació completa.

El sector ha superat diferents crisis

La presidenta de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calçat (AVECAL), Marian Cano, assenyala que les "dues grans crisis" es van superar gràcies a una "aposta per la marca i per la internacionalització": "A partir de 2010 es va començar a créixer per damunt del 10% en exportacions i això permetia compensar la facturació decreixent en el mercat estatal". Assegura que, si bé l'última crisi financera no va afectar greument a moltes empreses del calçat valencià, en qualsevol cas "no va repercutir en més negoci per a les altres".

Deslocalització i pimes

Cano recorda que el primer colp que va rebre aquesta indústria va ser quan "les grans marques internacionals enviaren la seua producció a zones més competitives", és a dir, la deslocalització, la producció a països amb pitjors condicions laborals. Tot i que algunes valencianes també han desenvolupat processos de deslocalització, la presidenta d'AVECAL destaca que el sector va triar per "reinventar-se" i "fer una aposta clara per les marques i per internacionalitzar-se, per la qualitat i pel disseny", per oferir un calçat de nivell mitjà-alt i "continuar sent un sector de referència a escala mundial".

També reconeix algunes "febleses" del sector. La més important, "la mida de les empreses": "Estem parlant sobretot de pimes. Això vol dir grans dificultats a l'hora d'afrontar reptes com la transformació digital, els canvis en les preferències de consum, etc. El canal online és una oportunitat que t'obre les portes del món i on pots visibilitzar-te, però això és un esforç gran per a xicotetes i mitjanes empreses", apunta.

La consciència del consum de producte local no ha arribat encara al sector de la sabata

A més, assenyala que el client "tradicional" de les empreses del sector de les sabates ha estat la "botiga multimarca", precisament una de les principals afectades per "l'increment del consum de la moda a través d'Internet" i han hagut de fer un gir i "posicionar-se amb comerços online o treballant amb marketplaces". "Moltes d'aquestes tendes han desaparegut i l'empresari del calçat està treballant en alternatives", sosté. I, segons assegura la presidenta d'AVECAL, no poden aprofitar-se del tiró de l'augment de la consciència respecte al consum de producte local perquè encara no ha arribat al sector del calçat.

Respecte als competidors, assenyala que els "principals" són les sabates d'Itàlia i Portugal, que també treballen en eixe nínxol de marca i qualitat. Cano admet que el calçat de baix cost procedent dels països asiàtics va "afectar" al principi, perquè el sector valencià "té una càrrega manufacturera important" i això genera "diferències laborals i de condicions econòmiques abismals". Per això, insisteix, la sabata valenciana ha optat per mantenir-se fidel a uns elements molts autòctons, com són l'artesania, la qualitat i el disseny.