Turisme a la Costa Blanca (I): Benidorm, el poble que volia ser Manhattan

És un secret confessable que, quan un alacantí viatja al Regne Unit i li pregunten d'on és, la conversa acostuma a desenvolupar-se en la majoria dels casos de la següent manera: "Spain. Alicante?". "I don't know...". "Benidorm?". "Yes!!! I have been there many times!". Els aparadors de les agències de viatges allà tenen el denominador comú que totes ofereixen una escapada a la capital del turisme de la Costa Blanca. L'eufòria és tal que inclús el canal de televisió ITV va emetre entre 2007 i 2018 la sèrie Benidorm, molt exitosa i molt aclamada per la crítica, sobre turistes britànics allotjats a un hotel. I és que els britànics suposen vora el 75% dels visitants internacionals que rep la ciutat costanera cada any.

Benidorm també és un destí popularment conegut com a escapada de l'IMSERSO per a persones majors en temporada baixa. Gràcies a això, la ciutat mediterrània dels gratacels gaudeix tot l'any de xifres d'ocupació hotelera per damunt del 70%, segons dades de 2019 de la patronal Hosbec. El pes turístic que té a escala autonòmica tampoc és gens desdenyable: el 23% dels viatgers que va rebre el País Valencià l'any passat van anar a Benidorm i ací és on es registraren més del 38% de les pernoctacions totals. En total, la capital del turisme de la Costa Blanca compta amb 140 hotels i unes 41.000 places.
Més enllà de les xifres, és interessant qui està darrere del desenvolupament turístic de Benidorm i quins ingredients el van fer possible fa seixanta anys una idea visionària i molt trencadora amb els valors de l'època -l'Espanya grisa del franquisme-... Recuperem una història no massa coneguda.

Un poble de 2.000 habitants amb una mentalitat cosmopolita

Si tirem la vista enrere per buscar l'origen del turisme a Benidorm, arribarem a finals del segle XIX. El primer establiment hoteler que es va instal·lar fou l'Hostal La Mayora, de la promotora Josefa Mayor, en 1865, segons consta en l'arxiu d'Hosbec. En 1893 ja operava el turístic "Tren Botijo", que anava de Madrid fins a Alacant i connectava directament amb el cotxe-diligència cap a Benidorm. Després arribarien, en 1920, la Fonda Casa de Baños, de la família Ronda, i l'Hostal de la Plaza, de José Calvo i Carmen Llorca. Als anys trenta s'obriren tres establiments més (dos d'ells, l'Hotel Bilbaino i l'Hotel Marconi, continuen actius), i ja als cinquanta arribà l'explosió hotelera.

Però anem a poc a poc. Per què passà això, justament, a Benidorm? La secretària general d'Hosbec, Nuria Montes, ens dóna les claus. En primer lloc, explica que l'auge del turisme internacional va tenir com a clar punt de partida el desenvolupament de l'aviació comercial, "quan deixa de ser un mitjà elitista i de luxe i s'obre a una part molt important de la població". Permetia transportar a milers de persones a milers de quilòmetres de distància en poques hores.

Benidorm, la capital del turisme de la Costa Blanca compta amb 140 hotels i unes 41.000 places hoteleres, regentades en la seua majoria per empresaris nadius

En el cas concret de Benidorm, van entrar en joc més ingredients que es van anar combinant fins a arribar a la capital del turisme mediterrani que és hui dia. Per una banda, Montes assenyala els "factors naturals": "Benidorm és una població de 8 kilòmetres quadrats de superfície amb tres platges, de les quals les dues principals són les úniques orientades completament al sud de tot el Mediterrani. Això suposa que tenen sol pràcticament tot el dia i a penes hi tenen incidència els temporals. A més, les badies de Benidorm estan protegides per dues cadenes muntanyoses, la Serra Gelada i la Serra Cortina, que les protegeix sobretot del vent del nord, que és el que va abaixar les temperatures. Tot això fa que la ciutat sempre tinga una temperatura agradable, al voltant dels 20 graus en hivern, hi ha un microclima en Benidorm".

La bondat del clima és compartit amb altres poblacions costaneres del Mediterrani. Que Benidorm siga la ciutat que és ara té molt a veure, també, amb un "factor sociològic molt important". Tornem als anys cinquanta, a la Benidorm en blanc i negre. "Era un poble perdut a la costa a on es tardaven hores a arribar", afirma Montes. I era molt xicotet, tenia uns 2.000 habitants; si llevem les persones majors, les dones -que aleshores no eren població activa- i les xiquetes i xiquets, ens quedem amb uns 700 treballadors. La secretària general d'Hosbec assegura que, d'aquests, aproximadament la meitat es dedicava professionalment a la marina mercant. "Això és un fet diferencial molt important per tenir en compte la mentalitat que n'hi havia. Bona part de la població activa passava embarcada nou mesos a l'any i havia visitat Nova York, Buenos Aires, Melbourne, Singapur... els grans ports comercials del món. Mentre hi havia una Espanya completament tancada a l'exterior, a Benidorm la mentalitat de la població era tremendament cosmopolita, sabien que hi havia un món allà fora, que existien edificis molt alts i no els hi feien por", explica Montes.

La figura de l'alcalde Pedro Zaragoza

A aquesta combinació de factors hem d'afegir una figura fonamental en el desenvolupament de l'activitat turística a Benidorm: Pedro Zaragoza, un fill de mariner que va ser l'alcalde de 1950 a 1967. Montes recorda que aquella època "Benidorm era un poble pobre", amb "una xicoteta almadrava de pesca i terrenys que no servien, que no eren fèrtils per al cultiu". Aleshores Zaragoza, inspirat per les històries que s'importaven al poble, va potenciar un turisme que aleshores estava desenvolupant-se i que podia ser la gran font d'ingressos, com en altres ciutats del món. Es va posar les piles i va aconseguir el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1956, el primer d'aquest tipus a l'estat espanyol, per al qual va contractar a l'arquitecte alacantí Paco Muñoz. Potser per les presses o potser per l'embriaguesa del moment, no marcava cap zona verda ni cap destinada a equipament.

A Zaragoza van haver de parar-li els peus amb els seus plans. Per exemple, a l'avinguda del Mediterrani de Benidorm, que hui transcorre paral·lel a la platja amb dos carrils per cada sentit, volia posar tres carrils per sentit, és a dir, un total de sis; una amplitud que no tenia ni la Castellana de Madrid. Una altra anècdota de la seua forta aposta personal pel turisme i l'apertura va ser la seua lluita per legalitzar l'ús del biquini: prohibit a l'Espanya franquista, la Guàrdia Civil va posar una multa de 40.000 pessetes a una turista britànica que el lluïa; indignat, Pedro Zaragoza va agafar la seua Vespa i se'n va anar a El Pardo per convéncer a Franco a què autoritzés l'ús del biquini a les platges de Benidorm. Ho aconseguí: en 1952 va signar un decret que no només permetia vestir en aquesta roba de bany, sinó que contemplava multar a qui increpés a les dones que el portaren.

Les dones al poder: elles van impulsar el negoci hoteler

Si mirem el llistat de pioners del sector hoteler a Benidorm d'abans de 1961 que proporciona Hosbec, crida l'atenció que hi ha bastants noms de dones en un moment en què havien de demanar permís als seus marits per poder treballar o inclús per obrir un compte corrent al banc. És més, alguns promotors homes en realitat eren només els noms visibles d'unes empreses gestionades per les seues parelles. Montes explica que el negoci turístic el van impulsar les dones per dos motius.

Primer, perquè les millors terres les heretaven els fills, és a dir, les terres fèrtils de l'interior de la comarca. Aleshores, i contra la percepció que tenim en l'actualitat, els terrenys vora el mar no valien res i es deixaven a les filles. "Elles eren les propietàries dels terrenys sobre els quals es va construir el Benidorm turístic", conta la secretària general d'Hosbec. El segon motiu jeu en què els homes encara eren mariners, amb la qual cosa les primeres gestions hoteleres estigueren en mans de les dones. Foren elles qui començaren a consolidar la indústria i les promotores pioneres d'hotels que encara perduren en l'actualitat tenien nom de dona, com és el cas de l'Hotel El Palmeral (1957), de Josefa Masanet; l'Hotel Sol (1957), de Dolores Fuster; i l'Hotel Brisa (1957), de María Varela.

També van ajudar molt els primers turoperadors internacionals que oferiren préstecs a hotels per fer nous establiments, com va passar a altres parts de l'Estat espanyol, a canvi de garantir-se exclusivitats i llits disponibles per als seus clients.

Una indústria hotelera local

Al contrari que en altres grans ciutats turístiques, a Benidorm destaca la baixa presència de cadenes hoteleres foranies. Si bé és cert que hi ha algunes com els de la mallorquina Meliá, que va aterrar ací l'any 1970, el 90% són d'empreses locals, segons Hosbec. "Hi ha gent que posa com a defecte a Benidorm que no tinga grans cadenes. Però no n'hi ha perquè els empresaris d'ací mai han volgut vendre a les grans cadenes perquè són negocis molt solvents i no ho han necessitat. Nosaltres ho fem valdre. Que els empresaris i amos dels hotels siguen de Benidorm suposa que viuen ací, que compren cases ací, que compren aliments i roba ací, que els seus fills van als col·legis d'ací... en resum, que fan tot el consum a Benidorm, transmeten la seua riquesa a la zona. En canvi, una cadena internacional treu benefici, el reparteix entre els seus accionistes, cotitza en Borsa, se sotmet a les regles del mercat financer i té una menor implicació amb el territori on està", sosté Nuria Montes.

Nuria Montes (Hosbec): "Que els empresaris i amos dels hotels siguen de Benidorm suposa que viuen ací (...) que fan tot el consum a Benidorm i transmeten la seua riquesa a la zona"

Els cinc grans noms del sector hoteler benidormer actual són: José María Caballé, de Servigrup (la cadena més gran del País Valencià en nombre d'habitacions disponibles i en volum de negoci anual), que va facturar 105,4 milions d'euros en 2018, té 19 hotels i 4.800 habitacions; Javier García d'Hoteles Magic Costa Blanca, 78,2 milions, 13 hotels i 2.600 habitacions; Pablo Hernández, d'Hoteles RH, 61 milions, 18 hotels i 1.800 habitacions; Antonio Mayor, de Port Hotels, 43,5 milions, 11 hotels i 1.600 habitacions; i Pere Joan Devesa, d'Hoteles Poseidón, 35 milions, 8 hotels i 1.700 habitacions.

Sobre la crisi sanitària: "Malviurem amb la Covid-19"

Hosbec va deixar de publicar les dades d'ocupació hotelera a Benidorm en març de 2020, quan la crisi sanitària de la Covid-19 va paralitzar l'activitat econòmica mundial. Així i tot, encara va registrar una ocupació del 70,61%. Els mesos següents, ha deixat una imatge totalment insòlita a la ciutat: hotels tancats, platges buides. Amb les fronteres obertes, els hotelers busquen salvar l'any, però es resignen al desastre, com valora Nuria Montes: "Tenim clar que no serem capaços de consolidar una recuperació fins que no n'hi haja una cura, vacuna o minimització de la malaltia que la faça anecdòtica. Mentrestant, malviurem amb la Covid-19".

Des d'Hosbec tenen clar que "no serem capaços de consolidar una recuperació fins que no n'hi haja una cura, vacuna o minimització de la malaltia"

"El turisme és una activitat molt complicada amb el virus, perquè aquest prohibeix o limita tot el que nosaltres venem: el contacte, la felicitat, el ball, l'alegria, l'abraçada, les reunions familiars... L'aïllament està renyit amb l'activitat turística", sospira. Tanmateix, és optimista sobre el moment de la vacuna: "Els turistes tenim una memòria molt curta, ens oblidem ràpidament de les coses. Quan això no siga un risc, tornarem a viatjar com ho féiem abans o inclús amb més ànsia, perquè hem tingut molta demanda estancada". El problema, observa, és que "entraran en joc els efectes de la crisi econòmica". Aquesta, encara que la preveu "greu", no els espanta: "Ens fa por la crisi sanitària perquè no podem controlar-la, no depén de nosaltres. Preferim la crisi econòmica perquè ja hem navegat per altres amb un cert èxit, sense enfonsar-nos, tenim ferramentes empresarials per controlar-la i actuar, ja siga reduint costos, fent ofertes, productes especials... Ara hi ha un mercat estancat per la simple por".

A més, Montes sosté que el turisme de sol i platja encara té "moltíssim futur" perquè cada vegada hi ha més destins en el món, però també "molts milers de milions de turistes més": "L'única amenaça que hem vist i participem de manera activa per minimitzar el seu impacte és el canvi climàtic".