Només el 10% dels productes de fabricant distribuïts a Catalunya són etiquetats almenys en català. De fet, empreses com Coca-Cola etiqueten en islandès (300.000 parlants), però no ho fan en una llengua de 10 milions de parlants com el català. I en camps com el de l'aviació, una tercera part de les companyies que operen habitualment al nostre país l'ignoren totalment i, com Transavia, fins i tot ho reconeixen sense embuts a les xarxes socials. Aquestes només són algunes de les dades de l'InformeCAT 2015 elaborat per la Plataforma per la Llengua, on reuneixen 50 dades sobre el català.
De tant en tant, les reivindicacions dels usuaris afecten de ple la reputació d'empreses com Transavia. Els consumidors més sensibilitzats amb la qüestió de la llengua fan campanya a favor d'empreses més compromeses; però tot plegat no deixa de ser una situació anòmala per a un mercat prou potent en termes quantitatius i qualitatius que ja hauria d'haver superat aquest debat.
@llenguacat En Transavia, hablamos los idiomas oficiales de los países a los que volamos, no de las diferentes comunidades autónomas.
— Transavia (@transavia) June 13, 2015
Bernat Gasull, responsable de l'àrea d'empresa de la Plataforma, lamenta a VIAempresa que "no hi ha cap comunitat lingüística a Europa de les dimensions del català que estigui tan desprotegida, o amb una normativa tan desfavorable". Evidentment, això té implicacions en el camp empresarial ja que el marc lingüístic "està molt regulat i l'Estat espanyol intervé molt i hi posa molts impediments". Malgrat tot, Gasull destaca que "hi ha empreses responsables amb l'ús del català, però la normativa i la seva aplicació no està del seu favor". A més, vol veure el got mig ple quan assenyala que "tampoc hi ha cap cas que amb una normativa tan dolenta tingui tanta presència de la llengua pròpia en el món de l'empresa".
De fet, l'Enquesta d'Usos Lingüístics de 2013 a Catalunya posava de manifest que el català és la llengua més utilitzada als centres de treball del nostre país. El 45,5% de la població ocupada declara que la llengua més freqüent del seu lloc de treball és el català, per davant del castellà (42,4%); mentre que en un 8,2% dels casos la situació és equivalent en totes dues llengües.
El català, eina de proximitat
Així doncs, les xifres mostren el potencial del català com una bona eina per ser més a prop dels consumidors. Gasull insisteix en el fet que "som un mercat potent, amb 10 milions de parlants i que econòmicament és comparable al romanès o al búlgar tot i que ells tinguin més parlants". Per tant, "no som una llengua minoritària, que és un dels problemes que tenen a vegades les empreses i on sí que hi ha un problema de responsabilitat".
Pel responsable de Plataforma per la Llengua, hi ha tres eixos de responsabilitat de les empreses a l'hora d'emprar el català: el social, el de mercat i per ser escrupolosos amb la llei. "Malauradament no totes les empreses ho fan", indica. Aquest context permet a les empreses que sí que es comprometen amb la llengua catalana fer-ne bandera i mostrar-se més properes al consumidor en un tema tan sensible. L'actitud sense complexos de Moritz o Bon Preu n'és un exemple. Però Gasull també apunta a casos com el de l'holandesa Booking, que ha entès el potencial del mercat català, per davant de TripAdvisor. Aquesta, en canvi, "és molt reticent i ni permet posar en català els comentaris", lamenta.
Per tal de fer entendre les bondats de l'ús del català a l'empresa i facilitar-lo, la mateixa Plataforma per la Llengua posa al seu servei el portal El Català a l'empresa. Aquí les empreses poden trobar eines i recursos per procedir amb bones pràctiques lingüístiques.
Les traves legals
Justament en el camp legal, "hi ha 340 disposicions que obliguen l'ús del castellà i restringeixen el del català en el món de l'empresa", denuncien des de la Plataforma per la Llengua. Això vol dir que "l'empresa està obligada en l'ús del castellà; i pel català es va fer la llei del codi de consum, però encara no s'ha aplicat. Per tant, les empreses que són responsables i que intenten aplicar els criteris europeus de comunitats lingüístiques semblants no tenen cap benefici en aquest aspecte. Al contrari, se n'estan beneficiant les que estan incomplint la llei catalana".
De fet, Gasull adverteix que "no hi ha cap cas a Europa d'una llengua de la vitalitat del català que tingui una pressió tan forta d'obligació de les empreses d'ús d'una altra llengua". Ja sigui en el registre de patents i marques, sol·licituds, l'obligació d'una llengua per exercir una professió, l'etiquetatge o les instruccions. "Les obligacions són únicament pel castellà", diu Gasull.
Amb aquest panorama, és lògic que les empreses es prenguin molt seriosament aquestes obligacions "perquè la legislació té un estat al darrere". En canvi, les legislacions del català "tenen poca fortalesa i poca credibilitat per part de les empreses". Ara bé, el responsable de Plataforma per la Llengua assegura que "la majoria d'empreses catalanes que tenen molta relació amb el client, com que són molt properes i és un mercat prou potent que interessa, tendeixen a usar el català".
Passa el mateix amb les grans multinacionals. "Normalment, els impediments no vénen de les grans multinacionals, sinó de l'intermediari espanyol", adverteix Bernat Gasull. "Ens passa sovint anar a una empresa i que reconeguin que tenen una política lingüística que no concorda amb el mercat català. I quan es trasllada a la seu espanyola és quan apareixen els impediments", relata. Sigui com sigui, "les empreses més modernes, més responsables i multinacionals de noves tecnologies on no està tan preparada la imposició legislativa del castellà, és on el català avança més". Com a exemples, Google o Apple fan un ús força normalitzat del català.
Un codi de consum que no s'aplica
"Quan es va fer el codi de consum es va inspirar molt en el codi francès i neerlandès. Les qüestions de llengua, però, són les úniques que no es van copiar", lamenta Gasull. Sigui com sigui, assenyala que "el problema és que no s'ha aplicat". Tot i estar establert el tema de l'etiquetatge, els contractes i factures i la disponibilitat lingüística, "no s'ha pogut aplicar per culpa de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, que interpreta que no pot existir pel català però sí pel castellà".
Pel que fa a l'etiquetatge, Gasull denuncia que "no hi ha hagut voluntat d'aplicar el codi de consum per part de l'administració catalana. La Generalitat no vol aplicar la llei, no està tramitant les denúncies d'acord al que diu la llei".
El Síndic de Greuges va donar la raó a la Plataforma per la Llengua en aquesta denúncia que Gasull emmarca en "un context d'una pressió molt forta contra la llengua catalana on la Generalitat no té ganes d'obrir més fronts".
El responsable de Plataforma per la Llengua recorda que "totes les llengües oficials de la Unió Europea, encara que siguin més petites que el català, tenen l'etiquetatge obligatori". Aquest és sens dubte un escull bàsic per al català. Un exemple manifest de com una qüestió política s'interposa en les decisions que serien lògiques per mercat i economia.