Pere Brachfield (@PereBrachfield) és professor i director del Centre de Morosologia de l'EAE Business School. És una de les persones que més ha estudiat el fenomen dels morosos professionals, que es dediquen a viure de no pagar a la gent. Les empreses són una de les principals víctimes d'aquest perfil, que troba a Espanya el seu hàbitat natural.
En una entrevista amb VIAempresa, Brachfield explica els orígens d'aquesta pràctica fraudulenta; i dóna algunes recomanacions perquè les empreses no caiguin en els seus paranys. Recentment ha publicat el llibre "Análisis del moroso profesional", on desgrana amb profunditat les claus d'aquests "pinxos", com ell mateix els defineix.
La morositat és causa de la crisi o és una qüestió cultural?
S'ha de diferenciar entre els morosos professionals i la gent que, per circumstàncies econòmiques derivades de la situació actual, no poden fer front a les seves obligacions de pagament. Evidentment, en cicles de recessió la morositat augmenta molt.
En el seu llibre, però, se centra molt en aquest morós professional...
Sí, aquell morós recalcitrant que ja ho fa com una activitat institucionalitzada, amb la idea de comprar però no pagar. És gent que ho fa en l'àmbit de tot tipus d'activitats empresarials.
Aquest perfil és més habitual a Espanya que en d'altres països? És un tret cultural?
Sí, sens dubte. El morós professional el trobem a Espanya, tot i que també n'hi ha a Portugal, Itàlia, alguns a França... Però és un perfil característic dels països mediterranis i llatins.
I quina és la causa?
La picaresca. Som hereus de la picaresca del segle XVI, del Lazarillo de Tormes. Quan el Lazarillo va servir a diversos amos, un d'ells era l'Escudero, que deia que era un Hidalgo i que per això no podia treballar; però que vivia de no pagar a la gent. Ni als proveïdors, ni als creditors ni a ningú. Fins que el va anar a buscar la justícia i es va escapar. Aquest comportament l'hem adoptat i hi ha gent que viu d'això: muntar negocis, no pagar a ningú, venen el que han comprat i després desapareixen.
Surt a compte ser morós? Hi ha prou eines legals per combatre-ho?
El problema és que encara que totes aquestes activitats estan fregant l'àmbit penal, és molt difícil anar per aquesta via i cal anar per la civil. I a la via civil si no tenen béns embargables, a la presó no s'hi pot anar per deutes. Hi ha una declaració de Drets de l'Home que diu que ningú pot anar a presó per deutes, i es coneixen casos de gent que ha deixat deutes de dos o tres milions d'euros sense que els hagi passat res. Van per la via civil, el negoci ha anat malament, i com que no té actius embargables surt totalment impune.
Com pateixen les empreses l'activitat dels morosos professionals?
Han d'acabar passant a pèrdues aquestes factures impagades, i moltes vegades no poden ni recuperar l'IVA. Quan van a cobrar es troben que a les oficines no hi ha ningú, l'empresa ha desaparegut, s'han emportat tots els productes o material que han comprat i no tens res a fer.
Per tant, un cop hi has caigut, no hi ha res a fer?
Ja és massa tard. Quan un morós t'estafa, no hi ha res a fer. L'única manera és detectar-los a temps abans de donar-los crèdit, cosa que no és tan difícil si es tenen en compte algunes precaucions.
Quin és el seu perfil?
El seu perfil és molt clar. Moltes vegades creen una empresa fictícia que no té activitat, sovint utilitzant noms testaferros, com el d'algun familiar proper que està a la residència geriàtrica i suplanten la seva identitat com a administrador o soci. A partir d'aquí es guanyen la confiança dels proveïdors pagant les primeres comandes. Donen una imatge de gent solvent, amb bona presència, i la gent confia i no pren les precaucions elementals.
I què es pot fer per detectar-los?
Una bona opció és demanar un informe sobre l'empresa. Si s'ha creat fa quatre dies, pot ser sospitosa. També poden demanar el pagament per avançat, garanties bancàries o algun aval. I si són persones físiques encara més, perquè són gent molt fitxada als bancs i empreses de subministraments, i sovint amb una recerca online se'ls pot detectar.
Hi ha algun exemple habitual d'empreses fictícies d'aquest tipus?
Un cas habitual és el de les paneres de Nadal. Creen una empresa suposadament amb aquest propòsit, però el que volen és quedar-se amb tots els productes (licors, pernils, llaunes de conserves, etc) per vendre-ho al mercat negre i desaparèixer sense pagar.
Malgrat tot, cada cop hi ha més consciència per prevenir aquests casos?
Sí i no. Hi ha moltes empreses que tenen els magatzems plens de productes que no poden vendre, i un client que ve i dóna bona imatge; és fàcil deixar-se enganyar quan tens necessitat de vendre. Per tant, tot i que és cert que la gent desconfia més; si no t'hi has trobat mai i tens la necessitat de vendre, es pot caure a les urpes d'aquesta gent.