Una de les primeres frases de la història sobre felicitat va ser pronunciada per Aristòtil, que deia que "la felicitat és la finalitat única de l'existència humana". També el Dalai Lama deia que "el propòsit de les nostres vides és ser feliços", i és que la felicitat a la vida és molt important i, precisament per això, les Nacions Unides mesuren també com evoluciona la felicitat de la ciutadania de 156 països de tot el món. Si bé el World Hapiness Report d'aquest 2019 sosté que el país més feliç del món és Finlàndia, segons l'estudi Psychiatry Research de Science Direct, els catalans són les persones més felices de tot el planeta.
Catalunya assoleix així la puntuació més alta en benestar mental, més que Dinamarca, Islàndia o Anglaterra. De fet, mentre que l'estudi posiciona Catalunya com el territori més feliç de la Terra, el World Hapiness Report situa Espanya en la 30a plaça del rànquing. Els catalans trenquem així amb la idea que els països nòrdics són els més feliços.
Però, per què mentre l'informe sobre la felicitat posa Finlàndia en el primer lloc, l'estudi enfila Catalunya al top 1 mundial? Segons The Conversation, mentre que el World Hapiness Report mesura la felicitat de les persones amb una clara influència de les condicions econòmiques, el Psychiatry Research considera que els indicadors sobre salut mental i benestar no estan contemplats. A més, assenyalen que Catalunya "és una regió ben diferenciada de la resta d'Espanya amb considerables diferències culturals i diferents condicions econòmiques", motiu pel qual creuen que "és possible que aquestes diferències expliquin les nostres conclusions més que les propietats de les diferents mesures". Això sí, avisen que no hi ha cap altre estudi que posi de manifest que els catalans siguin més feliços que la resta dels espanyols i expliquen que, per comprovar-ho, han realitzat enquestes durant més d'un any a catalans majors de 15 anys.
Si bufés nou vent i canviés la manera d'analitzar la felicitat, subratllen que "les investigacions demostren que, mentre l'avaluació de la vida augmenta proporcionalment amb els ingressos"; el benestar emocional -que es mesura en funció de les emocions agradables i desagradables de l'individu- "augmenta amb els ingressos fins a cert punt". De fet, encara van un pas més enllà i posen damunt la taula que "uns ingressos alts poden comportar una millor avaluació de la vida", però, volen deixar clar, "això no és el mateix que la salut mental positiva i benestar".
Així doncs, mentre el World Hapiness Report se centra a tractar l'afectivitat tant positiva com negativa, el suport social, la llibertat, la corrupció, la renda per capita o l'esperança de vida, Science Direct opta per donar-li la volta i proporciona nous enfocaments de salut mental. Això, segons el seu parer, pot canviar completament la manera d'entendre la felicitat i, per tant, podria ser que els països que creiem que són més feliços, no ho siguin.
En definitiva, la promoció de la salut i el benestar de la població, pot oferir estils de vida més actius que facilitin la interacció entre les persones i, conseqüentment, se sentin que formen part d'una comunitat. Això, sumat a dedicar esforços a la ciutadania com fomentar la cura personal, les oportunitats per perfeccionar habilitats socials i personals i perseguir els esforços creatius, també aporta felicitat a la població. I, en això, els catalans som els que millor valorem el nostre benestar mental (malgrat l'economia).