Catalunya avança posicions a la classificació universitària

Les universitats espanyoles segueixen a la part baixa de la taula pel que fa a la qualitat dels estudis. El rànquing QS de qualitat universitària, que analitza factors com l'alumnat internacional, la difusió i quantitat de publicacions acadèmiques en revistes indexades o el nivell del professorat, torna a confirmar el bostonià MIT com la millor universitat del món, i deixa l'acadèmia espanyola un cop més fora de les 150 millors d'Europa. Les principals escoles de Barcelona, però registren un augments tant a la classificació com a la qualificació. Les catalanes mostren tendències oposades a la d'altres de les principals escoles de l'Estat que, segons QS, baixen lleugerament tant pel que fa a nota com quant a posició a la llista. Cap acadèmia espanyola, a més, aconsegueix una nota superior al 50/100.

Un any més, així, la UB rep la millor qualificació internacional pel que fa a la seva qualitat acadèmica. Amb una qualificació general de 47,4 – 2,3 punts més que l'any anterior – la degana de les escoles barcelonines escala 16 posicions al rànquing europeu, fins al 167, des de la posició 183 que va ocupar l'any 2021. El principal valor de la Universitat de Barcelona, segons QS, és la reputació acadèmica, amb un 71 sobre 100. Són els factors internacionals els que llastren la valoració de la UB, amb un 36/100 en estudiants estrangers i un baix 3,9 quant a la internacionalització del seu claustre. També aprova en la quantitat d'articles del seu professorat que generen cites en publicacions indexades.

La segona universitat del país al rànquing, l'Autònoma de Barcelona, avança quatre posicions a la llista – des del 213 l'any passat fins al 209 d'enguany. Amb un 42,6/100 – prop de dos punts més que a l'informe de 2021 – la UAB es col·loca per sobre de la Complutense de Madrid com a tercera acadèmia espanyola, amb un positiu 61/100 en reputació acadèmica i un aprovat 52/100 en citacions acadèmiques del seu professorat. Entre les dues principals escoles de la capital catalana es manté l'Autònoma de Madrid, que retrocedeix una dècima en la seva qualificació – fins a un 42,7/100 – i un total de set posicions en la classificació global (207). Tot i quedar per sobre, la madrilenya té una pitjor reputació acadèmica (58,5) i ràtio de citacions dels seus investigadors (22,7) que la UAB.

La Universitat Complutense de Madrid – amb un 40,8 global i més d'un 68 en reputació acadèmica – i la Universitat Pompeu Fabra – la tercera catalana, amb un 37,8 , gairebé tres punts més que el 2021 amb una escalada de més de 30 posicions – completen el top-5 de les universitats de l'Estat Espanyol. Si es mira fora dels àmbits barceloní i madrileny, és la Universitat de Navarra la primera que apareix a la llista, amb una nota global de 37,1. La segoviana IE University, impulsada pel seu 100 en professorat internacional; o la politècnica de València són les aportacions espanyoles fora de les seves dues grans ciutats – que també col·loquen a la taula la Carlos III o la Universitat Politècnica de Catalunya.

Quant al compliment dels índexs de desenvolupament sostenible, les primeres classificats de l'Estat espanyol sí que se situen al mateix nivell que les millors universitats d'Europa. Tant la UB com la UAB reben de QS la classificació Or en respecte al medi ambient, mentre que la seva tasca social és guardonada amb una certificació Plata. La Pompeu Fabra assoleix, per la seva banda, el tier Or en objectius socials, i la classificació Plata pel que fa a medi ambient. Cap altra universitat espanyola arriba a la màxima categoria en desenvolupament sostenible.

Les millors del continent

Els Estats Units, amb l'MIT, torna a liderar el rànquing de QS. L'acadèmia de Boston torna a situar-se com el patró or de les escoles internacionals, i l'educació superior nord-americana ocupa gran part dels primers llocs en la classificació mundial – Stanford, Harvard o Caltech són exemples de l'excel·lència en els principals centres de la federació nord-americana. Cinc de les deu millors escoles del món, però, operen a l'altra banda de l'Atlàntic, amb el Regne Unit com a principal protagonista.

Fins a quatre universitats britàniques copen el top-10 global segons QS, liderades un cop més per Oxfod, amb una qualificació de 95/100. Cambridge, l'Imperial College i la UCL segueixen la històrica escola de Sussex al rànquing acadèmic – curiosament, la Cambridge britànica supera per primer cop l'escola del Cambridge d'Estats Units, Harvard. Suïssa és l'únic país de l'Europa continental amb presència entre les principals universitats del món, amb l'ETH Zúrich i l'EPFN, a Laussane. França també té presència al rànquing, en un llunyà 44è lloc, amb la parisenca universitat PSL.