On és més fàcil tornar d'una insolvència?

La Segona Oportunitat, en l'àmbit econòmic i de l'empresa, està d'actualitat a l'Estat Espanyol. El període per presentar al·legacions a la nova reforma de la llei concursal presentada pel Govern central va finalitzar la darrera setmana d'agost. Des de diversos col·lectius, empreses i organismes que s'hi dediquen, critiquen les mancances de la nova llei, a la vegada que lloen les seves evolucions, especialment pel que fa a l'homologació amb els estàndards europeus en la matèria. Espanya, però, roman fora dels països que més faciliten la recuperació econòmica a les persones en situació d'insolvència, segons constata un estudi del Banc Mundial.

D'entre els estats de la Unió, destaca per l'accessibilitat d'aquest tipus de processos Finlàndia, que rep del World Bank una qualificació global de 92,7 sobre 100 pel que fa a la manca de complicacions en el procés legal per sortir d'una situació d'insolvència. EL país bàltic destaca especialment per la rapidesa dels processos – en menys d'un any solen estar solucionats – i l'escàs cost patrimonial que el litigi suposa per a l'afectat, per sota d'un 3,5% de mitjana del patrimoni de l'usuari en qüestió.

Per sota de Finlàndia hi ha països com Alemanya, Eslovènia o els Països Baixos, tots ells amb notes superiors al 80 sobre 100. En el cas alemany, el baix cost patrimonial i les facilitats documentals marquen la seva bona nota, mentre que a Eslovènia els processos judicials són encara més curts que a Finlàndia, amb només uns mesos de litigi i negociacions. El mateix passa amb estats com Portugal o Dinamarca, on l'agilitat de l'administració, les empreses i la judicatura fan que el procés de retorn a l'activitat econòmica després d'una insolvència sigui dels més accessibles del continent.

Per sota d'aquests queden l'Estat Espanyol, Itàlia o França, tots ells amb notes inferiors als 80 punts. En el cas italià, per exemple, destaquen els alts costos econòmics del procés – arriba a suposar el 22% del patrimoni de la persona afectada – mentre que a Espanya i França els llargs processos concursals, propers en ambdós als dos anys, afecten la seva percepció per part del Banc Mundial.

Taxes de recuperació

Un dels factors més rellevants per considerar com és d'exitós un model de resolució de la insolvència és la taxa de recuperació del patrimoni per part de la persona afectada. El Banc Mundial fa servir un indicador entenedor a l'hora d'explicar la quantitat del patrimoni que, eventualment, és capaç de recuperar de mitjana una persona en una situació d'insolvència: quants centaus de cada dòlar perdut es recuperen – que seria el mateix, de fet, que dir quin percentatge del capital perdut pot eventualment tornar.

En aquest sentit destaquen els casos dels Països Baixos i Estònia, que presenten taxes de recuperació de 90 centaus per dòlar. Prop dels líders queden Bèlgica, amb una taxa de 89,4 o Finlàndia, amb un 88. L'Estat espanyol queda lluny dels millors resultats, amb una ràtio de recuperació de 77,5, però també per sobre d'alguns països europeus amb moltes dificultats en aquest àmbit.

Polònia o Itàlia en són exemples, amb taxes de recuperació que volten els 60 centaus per dòlar perdut, una dada que es repeteix, per exemple, en el cas de Portugal (64,8) o la República Txeca (67,5). La resta dels principals països europeus estan al voltant dels 70 o 75 punts, prop, però per sota de la dada espanyola – França, per exemple, obté una taxa de retorn de 74,8.