Si Hillary Clinton aconsegueix la victòria en les eleccions presidencials dels Estats Units es convertirà en la primera dona al capdavant de la principal potència mundial. No és un fet intranscendent atès que en els gairebé 200 països del món són molt pocs els que compten amb un lideratge femení. Comptat i debatut, entre caps d'estat i de govern, amb prou feines superen la quinzena. Una llista reduïda que espera noves integrants com Clinton o Maia Sandu, que el 13 de novembre es disputarà el lideratge de Moldàvia en la segona volta electoral.
Si fem un cop d'ull al mapa podem observar que on hi ha més lideratge femení és a Europa. Països tan rellevants com Alemanya o el Regne Unit tenen dones al capdavant del seu executiu. A més, diversos dels Estats que han esdevingut independents els darrers anys també tenen dones a la presidència. És el cas de Croàcia, Estònia o Lituània.
Més enllà d'Europa trobem dones liderant països a l'Àfrica, a Libèria i Namíbia; ostentant la presidència d'un país tan rellevant a l'Àsia com Corea del Sud o al capdavant d'un dels estats més desenvolupats d'Amèrica Llatina com és Xile. Finalment, també trobem dones presidint les Illes Marshall o les Maurici. 
Alemanya - Angela Merkel, Cancellera
Bangladesh - Sheikh Hasina, Primera Ministra
Corea del Sud - Park Geun-hye, Presidenta
Croàcia - Kolinda Grabar-Kitarović, Presidenta
Estònia - Kersti Kaljulaid, Presidenta
Illes Marshall - Hilda C. Heine, Presidenta
Illes Maurici - Ameenah Gurib-Fakim, Presidenta
Libèria - Ellen Johnson Sirleaf, Presidenta
Lituània - Dalia Grybauskaité, Presidenta
Malta - Marie Louise Coleiro Preca, Presidenta
Namíbia - Saara Kuugongelwa-Amadhila, Primera Ministra
Nepal - Bidhya Devi Bhandari, Presidenta
Noruega - Erna Solberg, Primera Ministra
Polònia - Beata Szydlo, Primera Ministra
Regne Unit - Theresa May, Primera Ministra
Taiwan - Tsai Ing-wen, Presidenta
Xile - Michelle Bachelet, Presidenta