L'etern dilema de les propines: d'obligatòries a prohibides
Quant s'ha de donar de propina a cada país? El rànquing sobre cada cas i la sorpresa dels Estats Units, Àsia o la confusió de Catalunya
La propina és un dels costums més polèmics i diferents entre les civilitzacions del món. Als Estats Units, per exemple, s'ha convertit en una regla ja que gran part del salari del cambrer depen d'ella. Tanmateix, a Catalunya és totalment altruista. O un gran motiu de confusió per part dels turistes. Fins i tot, a Àsia és una pràctica molt mal vista i qualificada d'"ofensa". Per tant, quant s'ha de donar de propina a cada país? La plataforma Visual Capitalist ha elaborat un rànquing sobre la cultura de la propina a 162 estats que s'ha viralitzat a les xarxes.
En primer lloc, els Estats Units s'han convertit en l'únic país del món amb una propina recomanada del 20%, que ajuden a complementar els salaris que acostumen a ser baixos al sector hostaler. Les propines en un restaurant es poden considerar un insult al Japó, la Xina o Corea del Sud. Països com Canadà, Mèxic, Sèrbia o la República Dominica, les propines al voltant del 20% estarien a la part superior del rang típic. La resta dels 66 països donen la benvinguda a una propina del 10%.
Alguns estats també tenen "propines obligatòries" en forma de càrrecs de servei o gratificacions per a grups més grans, com ara Islàndia, Finlàndia o Suïssa. Altres com l'Índia han prohibit als restaurants la propina obligatòria.
Els catalans són garrepes?
En el cas català hi ha un etern debat, ja que segons un estudi només l'11% dels clients ho deixa. Enmig de certa confusió per part dels turistes, cal destacar que no existeix cap normativa que obligui a deixar una quantitat determinada en funció del servei rebut. Des de Facua s'han posat en alerta després de descobrir que alguns restaurants demanen als clients una quantitat extra al finalitzar l'àpat: "La propina és una qüestió de gratitud i no d'obligació”, assenyala Rubén Sánchez, portaveu de Facua. Per tant, la propina no és obligatòria, però és una pràctica comuna i valorada a la indústria de la restauració. És important tenir en compte que la propina no forma part del salari del cambrer, sinó que és un extra que rep com a recompensa per un bon servei. Finalment, països similars amb Catalunya són Portugal, Itàlia o Romania.
Malgrat que la propina no és voluntària, només l'11% dels catalans en deixa als restaurants
Finalment i, com a curiositat, una cambrera dels Estats Units va encendre Twitter per una propina de “només” 70 dòlars per part d'espanyols, per un àpat de gairebé 700 dòlars. “S’ha de prohibir que els europeus vinguin fins aquí fins que aprenguin com s’han de comportar”, va dir la noia. La cambrera va adjuntar la foto d’un compte de 694,62 dòlars amb una propina del 10%, menys del que se suggereix en el tiquet, que va despertar la seva indignació.
En aquesta ocasió, la propina adequada era de 130 dòlars segons els cànons dels Estats Units. De fet, a la part inferior del compte hi havia tres suggeriments de propines: el 20% del total, 130 euros, el 22%, 143 euros i l’excepcional del 25%, 163 dòlars.