Espanya, la pitjor gran economia de la pandèmia

La pandèmia ha estat una crisi transversal sense precedents. La Covid 19 ha afectat, a banda de les evidents i devastadores conseqüències sanitàries, tots els aspectes de les organitzacions socials de països de perfils, latituds i PIBs molt diferents. El desenvolupament i rendiment econòmic de les societats durant la crisi sociosanitària – i el seu equilibriamb la protecció de la salut pública – ha estat un dels principals reptes a enfrontar per les administracions de tot el món. La publicació britànica The Economist ha analitzat els paràmetres que resumeixen aquest rendiment en 23 de les grans economies mundials, en un estudi que no ha deixat l'Estat Espanyol en bon lloc.

La revista setmanal ha analitzat diversos factors, des del PIB fins al deute, passant per la renda per càpita o els preus de les participacions de les empreses cotitzades del país. D'acord amb aquest rànquing, l'Estat espanyol és el darrer classificat d'una llista que inclou des de veïns europeus com França o Itàlia fins a gegants mundials, com els Estats Units, o grans potències asiàtiques com el Japó. El líder mundial en performance durant la pandèmia ha estat, de fet, Dinamarca, amb marcadors com un augment mitjà de les accions de les cotitzades de 53 punts – la variació més gran amb diferència, seguit de Suècia, amb un 50,4.

L'augment més important en el producte interior brut, en un estudi que compara el tercer trimestre de 2021 amb el darrer de 2019, just abans de la pandèmia, s'ha observat a Irlanda, el sisè classificat global, que ha vist com la seva economia ha crescut 22,3 punts percentuals durant la crisi. Només Xile el segueix de lluny, amb un 10,4% de creixement, mentre que la resta de països amb comportaments positius mostren augments més moderats, d'entre l'1 iel 2% – o el 3% en alguns casos, com Noruega. Pel que fa a la inversió, la república de les illes britàniques no es veu tan afavorida. Irlanda registra la pitjor variació de tot l'estudi, amb una caiguda propera al 80%. És Grècia, en aquest cas, la que mostra un millor comportament, amb un 19% d'augment sies compara l'actual conjuntura amb la d'abans de la pandèmia.

Pel que fa a la renda per càpita, crida especialment l'atenció el comportament de l'economia xilena. Tot i la inestabilitat política dels darrers cicles, el capital disponible per les famílies del país llatinoamericà ara governat per Gabriel Boric augmentà, segons The Economist, en 32,7 punts. Com en el cas del PIB, aquesta magnitud és un clar outlier en una llista en què fins i tot els millors resultats es queden al voltant del 10%, com en els casos d'Eslovènia o el Canadà, els principals perseguidors de Xile en aquest factor.

Finalment, la relació entre PIB ideute de l'Estat és la que mostra un panorama menys falaguer. En un context de grans despeses públiques per establir xarxes de seguretat per a ciutadans iempreses especialment afectades per la pandèmia, només un estat ha disminuït la relació entre economia ipassiu: Noruega, amb un descens percentual de la relació de 9 punts. Els països més exitosos en aquest aspecte, fins i tot tenint en compte el negatiu caràcter del conjunt de la taula, són Irlanda, en què el deute respecte del PIB només ha crescut un 0,9% en els darrers dos anys, i Dinamarca, amb un 3,5% en aquest factor.

Fracàs espanyol?

Les dades de l'Estat Espanyol en l'estudide The Economist no conviden – nide bon tros – a l'optimisme. L'economia espanyola és la darrera classificada en el còmput global – la 23 de 23 països, per darrere del Regne Unit, Alemanya, Portugal, Itàlia o França, que tampoc han mostrat bons comportaments econòmics. L'Estat mostra, de fet, el pitjor comportament de la llista en tots els indicadors utilitzats per la publicació excepte el d'inversions captades, en què el Regne Unit es troba en una situació lleugerament més dramàtica.

Segons les dades de la revista anglesa, el producte interior brut espanyol va caure entre el darrer trimestre de 2019 iel tercer de 2021 un 6,6%, de lluny el pitjor retrocés d'una llista en què la resta del subsòl – format pel Regne Unit, Alemanya, el Japó o Portugal – oscil·la en caiguda del PIB entre els dos i els tres punts percentuals. Pel que fa a la renda per càpita, els espanyols tenen un 6,3% menys que fa dos anys, també la pitjor dada, només propera a la caiguda de l'economia austríaca, de 5,8 punts.

Els preus de les accions als índexs de referència estatals són els únics que cauen, acompanyats només del Regne Unit. El país presidit per Boris Johnson, però, es queda en un retrocés del 2,2%, en comparació al 7,2% espanyol – en els únics dos països en què cau aquest marcador. Quant a la inversió, els britànics han estat els únics en caure més, exactament 0,9 punts percentuals més – -7,4% a UK per -6,5 a l'Estat Espanyol – mentre que l'augment de la relació entre deute i PIB ha superat a Espanya els 22,3 punts, en un indicador en què només països europeus, juntament amb el Japó, superen el 20%.