mobilitat
L'ACCO creu que la regulació del 'sharing' de Barcelona és restrictiva i discriminatòria
Reclama una regulació que sigui "proporcionada i que generi la mínima distorsió en termes de competència"
El Tribunal Català de Defensa de la Competència de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha expressat que la regulació aprovada inicialment per l'Ajuntament de Barcelona dels serveis de bikesharing i motosharing és "restrictiva de la competència i discriminatòria". L'ACCO ha recordat en un comunicat que el consistori preveu establir un nombre màxim de llicències, la qual cosa "bloquejaria l'entrada al mercat als potencials nous operadors i limita el creixement dels quals ja operen" davant un eventual creixement de la demanda.
La regulació aprovada inicalment d'aquests serveis proposa l’establiment d’un nombre màxim de llicències per dur a terme aquesta activitat. Aquesta restricció quantitativa és la "més rellevant" en termes de competència atès que, segons apunten, "bloqueja l’entrada al mercat als potencials nous operadors i limita el creixement dels que ja hi operen".
A més, posen de relleu que "la quantitat que suposadament es fixaria seria de 2.650 llicències de bicicletes que, sumades a les 6.000 bicicletes del Bicing superen lleugerament la demanda estimada de 8.500 bicicletes". D’aquesta manera, sostenen, "sembla que només es deixa un marge mínim per atendre un eventual creixement futur d’aquesta demanda i la competència per la mateixa es veuria significativament reduïda". Ara bé, les llicències establertes són temporals i intransferibles, eliminant així la possible creació de rendes regulatòries.
Una regulació proporcionada
En aquest sentit, ha admès que l'espai públic és "finit", però ha reclamat una regulació que sigui "proporcionada i que generi la mínima distorsió en termes de competència", i insisteix a analitzar la possibilitat de mesures menys restrictives, com un sistema de llicències obert i flexible.
D’altra banda, l'ACCO sosté que aquesta regulació "es considera discriminatòria en la mesura que és parcial"; és a dir, únicament aplica a les activitats de bikesharing i motosharing i, en canvi, no a altres sistemes de transport que ja són una realitat, com el cotxe compartit o el patinet compartit, ni tampoc als altres sistemes – no compartits- de transport.
A més, aquesta actuació regulatòria de l’Ajuntament de Barcelona planteja riscos per al manteniment de la necessària neutralitat competitiva del mercat atès que el consistori esdevé regulador d’un sector en el qual és, al mateix temps, operador econòmic a través del Bicing.