11
de Març
de
2014
Act.
11
de Març
de
2014
Barcelona ha guanyat aquest dimarts el premi Capital Europea de la Innovació que entrega per primera vegada aquest 2014 la Comissió Europea. La capital catalana s'ha imposat a Grenoble (França) i Groningen (Holanda), les altres dues finalistes, després d'un procés de selecció on també competien París, Espoo (Finlàndia) i Màlaga (Espanya). El premi el recull l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, que participa a la Convenció sobre Innovació 2014 a Brussel·les. El projecte guanyador destaca el paper de la ciutat en la promoció de les noves tecnologies per apropar l'administració i els ciutadans i millorar el creixement econòmic sostenible i el benestar dels barcelonins. El guardó està dotat amb 500.000 euros per promoure la innovació.
Barcelona ha guanyat el premi amb el projecte Barcelona com a ciutat de les persones o iBarcelona, que inclou una sèrie d'iniciatives per cobrir les necessitats dels ciutadans a través de les noves tecnologies de la tecnologia i la informació (TIC). "L'ecosistema innovador" premiat a Barcelona es basa en tres pilars fonamentals: el Govern Obert, el projecte de les Smart Cities i la millora de la mobilitat.
Fer la vida més fàcil
Entre les iniciatives hi ha, per exemple, la informació als ciutadans i a les empreses, com Ciutadà Llest, o les eines per promoure un creixement sostenible, com l'enllumenat intel·ligent o el Vehicle Verd. En la mateixa línia, també s'han valorat les mesures preses en matèria d'innovació i benestar social.
La candidatura de Barcelona també ha estat valorada per la promoció d'aliances entre els ens públics i privat, que la capital ha impulsat amb vincles amb empreses com Cisco, IBM, Telefónica, Schneider o Alcatel-Lucent. En el projecte també es destaquen les aliances amb centres de recerca i universitats com i2GAT, CESCA, INRIA o l'Institut de Tecnologia de Dublín.
Un honor per a Barcelona
L'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, ha destacat durant la presentació a Brussel·les que Barcelona no només vol ser coneguda al món per "l'esport i el turisme". "Volem ser coneguts per la cultura, pel coneixement, per la creativitat, la innovació i el benestar", ha dit Trias, que ha afegit que els barcelonins volen "inspirar una nova economia de la innovació". Trias ha explicat que aposta perquè Barcelona lideri "la nova revolució urbana" convertint-se en una ciutat "fer per la gent i per a la gent". L'alcalde ha remarcat també "l'èxit" col·lectiu que suposa la capitalitat del mòbil.
En declaracions a la premsa després de recollir el premi, Xavier Trias ha dit que està "molt satisfet" per haver rebut el reconeixement a la innovació per part de la Comissió Europea i que és un "honor". "Quan vam començar a explicar-ho hi havia gent que s'ho prenia una mica en broma", ha recordat Trias en referència al seu projecte d'impulsar Barcelona com a smart city. "Tot plegat no té cap sentit si no apliquem les noves tecnologies per ser una ciutat intel·ligent", ha dit l'alcalde, que ha destacat que les TIC han de "servir a la gent" per fer "la vida millor" perquè "si no fracassaran". Trias ha posat com a exemples l'atenció social, o la teleassistència o els sistemes de recollida de pluja que hi ha instal·lats a la ciutat.
"És una aposta política important i a mi em causa una gran satisfacció, com a ciutat, com a alcalde i com a Xavier Trias, que hi hagi aquest reconeixement de la Unió Europea", ha explicat el batlle. Segons ell, "no és fàcil guanyar més de 50 ciutats, no és fàcil quedar entre les finalistes, i no és fàcil guanyar Grenoble i Groningen, perquè a vegades les ciutats petites et poden donar una lliçó", ha remarcat.
Els mèrits barcelonins
L'eurocomissària de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, ha destacat que Barcelona "és seriosa a l'hora d'incloure la innovació en totes les seves polítiques". La comissària ha destacat que ha estat un "orgull" per a ella donar el premi a l'alcalde barceloní, Xavier Trias, i que confia que s'utilitzaran els diners (500.000 euros) per "promoure encara més la innovació a la ciutat". "Vam mirar com la innovació s'ha aplicat al servei dels ciutadans, per servir al ciutadà, i el jurat va considerar que Barcelona demostrava això millor que cap altra ciutat aplicant, i n'hi havia 58", ha destacat Geoghegan-Quinn en declaracions a la premsa.
La ciutat de Barcelona s'ha imposat a les dues finalistes, Groningen i Grenoble. Aquestes tres ciutats havien estat seleccionades d'una primera llista de sis d'entre les 58 candidates que es van presentar al premi. A la llista també hi havia París, Màlaga i Espoo.
Barcelona ha guanyat el premi amb el projecte Barcelona com a ciutat de les persones o iBarcelona, que inclou una sèrie d'iniciatives per cobrir les necessitats dels ciutadans a través de les noves tecnologies de la tecnologia i la informació (TIC). "L'ecosistema innovador" premiat a Barcelona es basa en tres pilars fonamentals: el Govern Obert, el projecte de les Smart Cities i la millora de la mobilitat.
Fer la vida més fàcil
Entre les iniciatives hi ha, per exemple, la informació als ciutadans i a les empreses, com Ciutadà Llest, o les eines per promoure un creixement sostenible, com l'enllumenat intel·ligent o el Vehicle Verd. En la mateixa línia, també s'han valorat les mesures preses en matèria d'innovació i benestar social.
La candidatura de Barcelona també ha estat valorada per la promoció d'aliances entre els ens públics i privat, que la capital ha impulsat amb vincles amb empreses com Cisco, IBM, Telefónica, Schneider o Alcatel-Lucent. En el projecte també es destaquen les aliances amb centres de recerca i universitats com i2GAT, CESCA, INRIA o l'Institut de Tecnologia de Dublín.
Un honor per a Barcelona
L'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, ha destacat durant la presentació a Brussel·les que Barcelona no només vol ser coneguda al món per "l'esport i el turisme". "Volem ser coneguts per la cultura, pel coneixement, per la creativitat, la innovació i el benestar", ha dit Trias, que ha afegit que els barcelonins volen "inspirar una nova economia de la innovació". Trias ha explicat que aposta perquè Barcelona lideri "la nova revolució urbana" convertint-se en una ciutat "fer per la gent i per a la gent". L'alcalde ha remarcat també "l'èxit" col·lectiu que suposa la capitalitat del mòbil.
En declaracions a la premsa després de recollir el premi, Xavier Trias ha dit que està "molt satisfet" per haver rebut el reconeixement a la innovació per part de la Comissió Europea i que és un "honor". "Quan vam començar a explicar-ho hi havia gent que s'ho prenia una mica en broma", ha recordat Trias en referència al seu projecte d'impulsar Barcelona com a smart city. "Tot plegat no té cap sentit si no apliquem les noves tecnologies per ser una ciutat intel·ligent", ha dit l'alcalde, que ha destacat que les TIC han de "servir a la gent" per fer "la vida millor" perquè "si no fracassaran". Trias ha posat com a exemples l'atenció social, o la teleassistència o els sistemes de recollida de pluja que hi ha instal·lats a la ciutat.
"És una aposta política important i a mi em causa una gran satisfacció, com a ciutat, com a alcalde i com a Xavier Trias, que hi hagi aquest reconeixement de la Unió Europea", ha explicat el batlle. Segons ell, "no és fàcil guanyar més de 50 ciutats, no és fàcil quedar entre les finalistes, i no és fàcil guanyar Grenoble i Groningen, perquè a vegades les ciutats petites et poden donar una lliçó", ha remarcat.
Els mèrits barcelonins
L'eurocomissària de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, ha destacat que Barcelona "és seriosa a l'hora d'incloure la innovació en totes les seves polítiques". La comissària ha destacat que ha estat un "orgull" per a ella donar el premi a l'alcalde barceloní, Xavier Trias, i que confia que s'utilitzaran els diners (500.000 euros) per "promoure encara més la innovació a la ciutat". "Vam mirar com la innovació s'ha aplicat al servei dels ciutadans, per servir al ciutadà, i el jurat va considerar que Barcelona demostrava això millor que cap altra ciutat aplicant, i n'hi havia 58", ha destacat Geoghegan-Quinn en declaracions a la premsa.
La ciutat de Barcelona s'ha imposat a les dues finalistes, Groningen i Grenoble. Aquestes tres ciutats havien estat seleccionades d'una primera llista de sis d'entre les 58 candidates que es van presentar al premi. A la llista també hi havia París, Màlaga i Espoo.