Alguns dels membres de la candidatura impulsada per l'ANC a la Cambra de Terrassa | TOT Sant Cugat

Territori

Una candidatura independentista a la Cambra de Terrassa per "servir el país"

Les candidatures independentistes per liderar les cambres arriben també a la demarcació de Terrassa

La Cambra de Terrassa viurà el mes de maig les primeres eleccions de la seva història. Aquest dimarts, 19 de març, s'ha presentat a Sant Cugat la candidatura 'La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país', que posa el focus en treballar en la independència de Catalunya i representar el teixit d'autònoms i petites i mitjanes empreses de territori.

La candidatura està impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, que també ha promocionat candidatures a altres cambres territorials, com la de Barcelona. Així ho hamexplicat el coordinador de l'ANC a Sant Cugat, Xavier Palet: "Vam decidir impulsar i donar-hi suport per provocar un veritable canvi a les Cambres i posar-les al servei del país".

Més info: Una candidatura independentista revoluciona les eleccions a la Cambra de Comerç

Segons Palet, que és un dels candidats a ocupar un lloc al ple de la Cambra de Terrassa, l'entitat empresarial és un òrgan "opac, molt tancat, de dubtosa credibilitat i al servei d'oligopolis i l'IBEX35" i que no representen el teixit de pimes i autònoms de país. "Aquest gran col·lectiu hem estat fora d'aquestes estructures fosques", ha lamentat, alhora que recordava que pimes i autònoms suposen la gran part de PIB català.

Entre els candidats que es presenten amb aquest projecte hi ha autònoms i petits empresaris provinents del món editorial, la construcció, el comerç, la restauració o de laboratoris químics. A més, la candidatura també vol estendre's pel territori de la demarcació de Terrassa més enllà de la capital catalana, amb membres de Sant Cugat, Castellbisbal, Olesa de Montserrat o Matadepera.

Una cambra independentista

"Les cambres volem que siguin uns instruments petits i veritables estructures d'estat", ha afegit Palet, que ha assegurat que un dels objectius és treballar des del món econòmic per avançar en la república catalana. "Lluitem contra la idea que els empresaris no són independentistes", ha destacat Manel Garriga, membre de la candidatura. Com a exemples de la "submissió" de les cambres als "poders fàctics espanyols" han posat que cap veu va criticar el canvi de seu d'empreses després de l'1-O o la cessió d'un espai de la Cambra de Barcelona per celebrar un consell de ministres el passat desembre.

"La Cambra és un instrument en la construcció de la República, per fer avançar el país, no ens n'amaguem i ho diem molt clar", ha insistit Palet.

Obrir les cambres

Així, a banda de treballar pel país, els candidats també aposten per un canvi de funcionament de la Cambra, tal com ha explicat Sun Rius, membre també de la iniciativa: "Valia la pena presentar-nos per sacsejar les cambres, creiem que estan adormides". Un dels objectius també és augmentar la participació d'autònoms i petits i mitjans empresaris, millorar la transparència i que arribi a tothom.

Sobre el funcionament "opac" i "poc transparent", Xavier Palet ha posat d'exemple que són les primeres eleccions que es fan a la Cambra de Terrassa: "Ha funcionat com una monarquia hereditària".

Prestigiar les cambres, democratitzar el seu funcionament, potenciar el Vallès com a motor de Catalunya, representar "l'autèntic" teixit econòmic i empresarial del país i el compromís amb el país són alguns dels eixos destacats del programa.

Gairebé 40.000 votants

En les eleccions hi poden participar 37.285 empreses, cooperatives i autònoms. Cadascun d'ells podrà votar en el seu sector corresponent. "Compta el mateix el vot de l'empresa que més factura que el de l'autònom que menys", han recalcat.

Les votacions podran ser telemàtiques del 2 de maig  al 7 de maig. Presencialment es podrà votar el dia 8 de maig a la seu de la Cambra de Terrassa.

Les eleccions són per escollir 30 dels 45 membres que integren el ple de la Cambra de Terrassa. Cinc són proposats directament per la patronal i els altres deu es dessignen segons l'aportació econòmica de les empreses, un fet que la candidatura independentista ha criticat.