L'Ajuntament de Barcelona ha decidit reprendre l'expropiació temporal de cinc habitatges de la ciutat en mans dels bancs. Això després que el dimecres 28 de març el Tribunal Constitucional (TC) aixequés la suspensió temporal d'alguns dels preceptes que havia impugnat el govern espanyol contra la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
L'equip de govern de l'alcaldessa Ada Colau afirma que es tracta del primer Ajuntament a prendre aquesta decisió. A més ha afegit que suposa "un punt d'inflexió" perquè obre la porta a la possibilitat d'augmentar el parc social d'habitatges assequibles de lloguer per atendre les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat.
El consistori vigila que els pisos buits s'inscriguin al registre de la Generalitat, i ja ha cobrat dues sancions a entitats que no ho han fet
Els cinc processos d'expropiació que ara reprèn l'Ajuntament formen part del paquet de 16 expedients d'inici d'expropiació contra entitats financeres que van haver de suspendre's automàticament en admetre's a tràmit el recurs del govern del PP contra la llei catalana. Tots ells provenien del Registre d'habitatges buits i ocupats sense títol habilitant de la Generalitat, que actualment compta amb 2.021 habitatges inscrits només a Barcelona.
Els 11 expedients restants que no es reprenen en aquests moments han decaigut perquè es tracta d'habitatges que ja han estat cedits o bé oferts pel dret de tanteig i retracte, entre d'altres fórmules. Els cinc habitatges són propietat d'entitats financeres, en concret 2 d'ells són de la SAREB, i els altres 3 són propietat del BBVA. D'altra banda, 2 dels pisos es troben al districte de Sant Andreu, un a Gràcia, un a Ciutat Vella i un més a Sants-Montjuïc.