Parlem amb la degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (Coeac), Conxita Villar, al voltant del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquest fet, facilitar l’accés femení als estudis i a les professions científiques, està molt present durant tota la conversa. Amb poc més d’un mes des que va assumir el càrrec, ja dibuixa de forma clara les seves prioritats: la visibilització de les dones, la difusió i reivindicació de la professió i la celebració durant el 2022 del Congrés Estatal d’Enginyers Agrònoms a Lleida, d’on procedeix.
Què suposa prendre possessió del càrrec en un moment com l’actual?
En aquesta ocasió, hem dut a terme una campanya electoral, ja que s’ha presentat més d’una candidatura. Les votacions, en format digital, es van celebrar el 26 i 27 de novembre de l’any passat. El fet de conèixer els resultats de manera virtual em va generar una certa situació d’estrès, ja que la participació va ser més alta que altres vegades. Per altra banda, la utilització del sistema telemàtic ens ha donat agilitat, ja que hem fet diverses reunions: la de la presa de possessió, grups de treballs i comissions.
Com interpreta que sigui la primera degana de Lleida en una zona essencialment agrària?
A la junta directiva sempre hi havia un pacte no escrit que, per una qüestió logística i de comoditat, el degà o degana havia de ser de Barcelona. En aquest sentit, crec que hem trencat un estereotip. No podia ser que Lleida, una potència en el sector agrari, no tingués la més alta representació al Col·legi. A més, considero que la meva designació també ha de servir per acabar amb mites sobre enfrontaments territorials.
"Els enginyers agrònoms som pioners en la sensibilitat amb els problemes ambientals"
Una altra discriminació que pateix la professió és l’accés de la dona al món laboral. Com es pot millorar aquesta situació?
És cert que és un repte pendent. A la junta només som quatre dones de 15 i a la professió només hi ha un 25% de col·legiades. No s’entén aquest buit, que està generant una pèrdua de talent. Per aquest motiu, ja estem treballant a incrementar la formació a les escoles per despertar les vocacions a les edats primerenques. En el nostre cas, disposem de poques dones a l’enginyeria, que és una carrera científica, i al sector agrícola, encara més masculinitzat. Recordo els meus inicis, quan visitava explotacions agràries, que els titulars de les finques em deien: “Què m’has d’explicar tu a mi? Aquest masclisme, en menor mesura, encara perdura.
Com trenquem definitivament aquests estereotips?
Recuperant la visibilitat i treballant des del Col·legi amb la promoció de gènere. Tot i això, la idea que s’ha de desterrar és que dones i homes tenim capacitats diferents. No sóc capaç d’establir les diferències. Aquesta discriminació és la que provoca que els homes ocupin posicions laborals més altes i les dones quedem ocultes i amagades. Al final, un pas important l’hem de donar a l’etapa educativa.
La degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (Coeac), Conxita Villar | Cedida
Ara que la sostenibilitat és un factor essencial, quin paper han de jugar els enginyers agrònoms?
Abans de res vull trencar un mite. És real que els enginyers agrònoms treballem a peu de camp, però també dissenyem infraestructures o fem tasques de gestió, recerca o logística a la indústria agroalimentària o en àmbits com la jardineria. És una professió amb sortides laborals molt diverses. Dit això, és cert que la pandèmia de la covid-19 ha agreujat la preocupació per tendències que ja vèiem, com el malbaratament alimentari, la manca de recursos o la contaminació. En aquest context, m’agrada recordar que els enginyers agrònoms som un sector que sempre ens hem preocupat pel medi ambient, apostant per l’agricultura integrada, el disseny de varietats resistents a les plagues o defensant la prohibició dels productes fitosanitaris. Ens agrada la natura i produir aliments de forma racional.
Com ha de canviar la nostra relació amb la natura per sobreviure?
Després d’un sistema de producció alimentària desmesurat durant la dècada dels 60 i 70 del segle passat, en un moment en què hi havia escassetat, ara hem tornat la mirada cap a l’eficiència i la sostenibilitat. Aquí és on els enginyers agrònoms podem ajudar molt. Som pioners en la sensibilitat amb els problemes ambientals i especialistes a desenvolupar l’agricultura orgànica, integrada i un disseny que tingui en compte el possible impacte ambiental. A més, la gent jove cada vegada està més conscienciada d’aquests reptes.
"Hem de recuperar l’orgull de conèixer la professió i fer créixer les vocacions"
Com està canviant la covid-19 el dia a dia de la professió?
Des del Col·legi, estem centrant-nos a potenciar la formació contínua en noves eines tecnològiques i amb la digitalització. És necessari, jo diria que gairebé imprescindible, que els enginyers coneguem els avenços en el món de la robòtica i la digitalització. La covid-19 ens ha fet adonar que som vulnerables. Ha estat un cigne negre que ha canviat la nostra relació amb la natura. Ja no ens queda un altre que produir de forma sostenible i consumir d’una manera diferent. La pandèmia també ha posat sobre la taula el dubte si a determinats països o zones han d’aspirar a ser autosuficients alimentariàment.
I quina responsabilitat ha de tenir la indústria en aquesta transformació?
Com a motor principal del PIB de Catalunya, té l’obligació de fer visible un procés que passa desapercebut: Què hi ha darrere dels productes i com es produeixen els aliments. Fins fa un any, havíem oblidat que menjar era una activitat essencial en un entorn de recursos limitats.
El Col·legi d’Enginyers Agrònoms, com pot ajudar en aquesta tasca?
El Col·legi ha de visibilitzar la importància del sector agroalimentari i la feina dels professionals, que també resulta essencial. Hem de ser capaços de transmetre que l’ocupabilitat dels enginyers agrònoms és del 100% i que alguns dels nostres associats formen part com a directius de les grans empreses d’aquest àmbit. Un dels meus objectius durant els quatre anys del mandat és seguir impulsant la importància del desenvolupament rural i potenciar la promoció de la professió d’enginyeria agrària. Hem de recuperar l’orgull de conèixer la professió i fer créixer les vocacions. Tot això, ho podrem aconseguir apostant per la difusió amb un equip de treball amb el qual tinc una gran confiança.