27
de Juny
de
2014
Cada cop és més habitual sentir a parlar de negocis com Airbnb o Blablacar. Tots dos es basen a oferir un bé o un servei a un preu raonable, i sovint compartint-lo per fer-ne un ús eficient. En això es basa l'economia col·laborativa, una realitat que coneix a fons Diego Hidalgo. Ell és el fundador d'Amovens, una companyia que posa en contacte viatgers que volen compartir cotxe, i també de Spacebee, amb la qual dóna una oportunitat a les empreses de rendibilitzar els espais buits oferint-los a professionals per un temps determinat.
Amb experiència pràctica sobre el sector, Hidalgo ha obert al Fòrum Impulsa'14 celebrat aquests dies a Girona un debat sobre l'actual consum col·laboratiu, però també una reflexió en clau de futur.
Un debat polaritzat
Hidalgo diferencia dos fronts oposats. D'una banda, els defensors del nou model de l'economia col·laborativa, a qui anomena "evangelistes" i a qui defineix com a grans fans del moviment. Per l'altra, les "velles indústries", les quals no fan més que reaccionar en negatiu davant l'amenaça que els suposa l'arribada d'aquestes noves iniciatives, les mateixes que podrien prendre'ls part de la quota de mercat que tant els ha costat aconseguir.
I enmig de la batalla situa l'Estat i els consumidors. El primer es troba davant un paradigma sobre el qual no té clar com respondre, pel que el seu rol regulador encara està en definició. El segon, en canvi, ha d'escollir si respondre positivament a les empreses que sorgeixen en clau de col·laboració i cooperació, tenint un paper fonamental a l'hora de definir-ne l'èxit o el fracàs.
Sigui quina sigui la posició que un prengui, Hidalgo aconsella no usar en cap moment el terme "revolucionari". Des de la seva perspectiva, assegura que és recomanable aplicar una visió més crítica per tal de fer una anàlisi econòmica i social. L'objectiu és comprendre la magnitud del canvi de paradigma i adaptar-lo al context que es viu.
Mites del fenomen col·laboratiu
"Hi ha empreses que s'uneixen i entren en el joc". Segons Hidalgo, aquesta és la realitat i, alhora, una de les principals sorpreses que comporta el sistema col·laboratiu. "No són els usuaris que s'uneixen per compartir els qui ho impulsen", desmenteix, "sinó que són les companyies les que fan possible el canvi a l'hora de consumir".
El segon mite que s'ha construït és que elimina l'intermediari i dóna poder al consumidor. "En realitat, el més habitual és que les empreses que decideixen iniciar-se en aquest camp es converteixin en les intermediàries que posen en contacte l'oferent i el demandant d'un servei", explica el creador d'Amovens i Spacebee. Això és el que ha fet que sigui cada cop més habitual el model transaccional en les organitzacions, el qual es basa en "gestionar una transacció entre usuaris i aplicar una comissió".
Fi del capitalisme? Un sistema sense diners? Permuta de béns i serveis?. "Res de tot això", respon Hidalgo. No nega que hi hagi la voluntat de recuperar part de l'essència del sistema antic, però amb matisos: "Els models que millor funcionen són els monetaris, pel que s'està intentant adaptar l'antic intercanvi, el de la cooperació i col·laboració, a la lògica del món modern".
Què és i què no és consum col·laboratiu?
Mitjançant una anàlisi de la relació entre els usuaris i si es comparteix o no el recurs, Hidalgo identifica quatre categories per diferenciar les empreses col·laboratives:
1. Economia col·laborativa pura: "Engloba totes les plataformes que permeten compartir un recurs amb un altre usuari, fent que sigui un consum eficient, responsable i que beneficia a la societat". Els exemples poden ser Amovens o Blablacar.
2. Consum àgil i eficient: "Connecten oferta i demanda, però no significa que hi hagi un ús compartit". A més a més, és indispensable que l'empresa respecti la llei, com fa Airbnb.
3. Treball informal encobert: "Plataformes que permeten a particulars vendre béns i serveis que ja s'ofereixen en una esfera legalitzada, de manera que poden ser pràctiques qüestionables". Uber i la queixa que ha generat en el sector del taxi és el cas més clar.
4. La resta de l'economia. "El carsharing consisteix a adquirir un cotxe quan el necessites, però no és consum col·laboratiu tot i ser una alternativa vàlida pels qui busquen un consum més eficient".
El futur de la cooperació i col·laboració
Aquest nou tipus de consum no es troba únicament entre el client a peu de carrer, cada cop és una pràctica més habitual dins les companyies. Tot i que l'ús compartit del cotxe és ja un servei conegut, Hidalgo i Amovens són pioners a l'hora d'introduir el servei dins de les companyies.
La seva start-up s'ha convertit en la primera d'Espanya a crear una xarxa de contactes interna perconnectar la plantilla d'una empresa per compartir vehicle per arribar a la feina. "Posar d'acord a 5.000 treballadors és difícil, oi? Doncs nosaltres ho hem aconseguit. La Ericson de Suècia és una de les companyies que ho aplica, i amb èxit".
Més enllà de la connexió entre empleats, el consum col·laboratiu és "un actiu del màrqueting", afirma. Assegura que cada cop serà més habitual veure que els negocis basats en la cooperació obtenen el suport de grans firmes. Ford patrocina la companyia d'Hidalgo, i no per simple publicitat, sinó perquè aconsegueix donar una imatge de suport a les noves tendències i guanyar-se el consumidor que es fa, dia a dia, més responsable.
L'estalvi, però, continua sent una de les banderes principals de l'auge que ha adquirit el nou paradigma. Tant pels usuaris que busquen retallar despeses en benzina i peatges compartint cotxe, com per les empreses que poden intercanviar serveis.
Amb experiència pràctica sobre el sector, Hidalgo ha obert al Fòrum Impulsa'14 celebrat aquests dies a Girona un debat sobre l'actual consum col·laboratiu, però també una reflexió en clau de futur.
Un debat polaritzat
Hidalgo diferencia dos fronts oposats. D'una banda, els defensors del nou model de l'economia col·laborativa, a qui anomena "evangelistes" i a qui defineix com a grans fans del moviment. Per l'altra, les "velles indústries", les quals no fan més que reaccionar en negatiu davant l'amenaça que els suposa l'arribada d'aquestes noves iniciatives, les mateixes que podrien prendre'ls part de la quota de mercat que tant els ha costat aconseguir.
I enmig de la batalla situa l'Estat i els consumidors. El primer es troba davant un paradigma sobre el qual no té clar com respondre, pel que el seu rol regulador encara està en definició. El segon, en canvi, ha d'escollir si respondre positivament a les empreses que sorgeixen en clau de col·laboració i cooperació, tenint un paper fonamental a l'hora de definir-ne l'èxit o el fracàs.
Sigui quina sigui la posició que un prengui, Hidalgo aconsella no usar en cap moment el terme "revolucionari". Des de la seva perspectiva, assegura que és recomanable aplicar una visió més crítica per tal de fer una anàlisi econòmica i social. L'objectiu és comprendre la magnitud del canvi de paradigma i adaptar-lo al context que es viu.
Mites del fenomen col·laboratiu
"Hi ha empreses que s'uneixen i entren en el joc". Segons Hidalgo, aquesta és la realitat i, alhora, una de les principals sorpreses que comporta el sistema col·laboratiu. "No són els usuaris que s'uneixen per compartir els qui ho impulsen", desmenteix, "sinó que són les companyies les que fan possible el canvi a l'hora de consumir".
El segon mite que s'ha construït és que elimina l'intermediari i dóna poder al consumidor. "En realitat, el més habitual és que les empreses que decideixen iniciar-se en aquest camp es converteixin en les intermediàries que posen en contacte l'oferent i el demandant d'un servei", explica el creador d'Amovens i Spacebee. Això és el que ha fet que sigui cada cop més habitual el model transaccional en les organitzacions, el qual es basa en "gestionar una transacció entre usuaris i aplicar una comissió".
Fi del capitalisme? Un sistema sense diners? Permuta de béns i serveis?. "Res de tot això", respon Hidalgo. No nega que hi hagi la voluntat de recuperar part de l'essència del sistema antic, però amb matisos: "Els models que millor funcionen són els monetaris, pel que s'està intentant adaptar l'antic intercanvi, el de la cooperació i col·laboració, a la lògica del món modern".
Què és i què no és consum col·laboratiu?
Mitjançant una anàlisi de la relació entre els usuaris i si es comparteix o no el recurs, Hidalgo identifica quatre categories per diferenciar les empreses col·laboratives:
1. Economia col·laborativa pura: "Engloba totes les plataformes que permeten compartir un recurs amb un altre usuari, fent que sigui un consum eficient, responsable i que beneficia a la societat". Els exemples poden ser Amovens o Blablacar.
2. Consum àgil i eficient: "Connecten oferta i demanda, però no significa que hi hagi un ús compartit". A més a més, és indispensable que l'empresa respecti la llei, com fa Airbnb.
3. Treball informal encobert: "Plataformes que permeten a particulars vendre béns i serveis que ja s'ofereixen en una esfera legalitzada, de manera que poden ser pràctiques qüestionables". Uber i la queixa que ha generat en el sector del taxi és el cas més clar.
4. La resta de l'economia. "El carsharing consisteix a adquirir un cotxe quan el necessites, però no és consum col·laboratiu tot i ser una alternativa vàlida pels qui busquen un consum més eficient".
El futur de la cooperació i col·laboració
Aquest nou tipus de consum no es troba únicament entre el client a peu de carrer, cada cop és una pràctica més habitual dins les companyies. Tot i que l'ús compartit del cotxe és ja un servei conegut, Hidalgo i Amovens són pioners a l'hora d'introduir el servei dins de les companyies.
La seva start-up s'ha convertit en la primera d'Espanya a crear una xarxa de contactes interna perconnectar la plantilla d'una empresa per compartir vehicle per arribar a la feina. "Posar d'acord a 5.000 treballadors és difícil, oi? Doncs nosaltres ho hem aconseguit. La Ericson de Suècia és una de les companyies que ho aplica, i amb èxit".
Més enllà de la connexió entre empleats, el consum col·laboratiu és "un actiu del màrqueting", afirma. Assegura que cada cop serà més habitual veure que els negocis basats en la cooperació obtenen el suport de grans firmes. Ford patrocina la companyia d'Hidalgo, i no per simple publicitat, sinó perquè aconsegueix donar una imatge de suport a les noves tendències i guanyar-se el consumidor que es fa, dia a dia, més responsable.
L'estalvi, però, continua sent una de les banderes principals de l'auge que ha adquirit el nou paradigma. Tant pels usuaris que busquen retallar despeses en benzina i peatges compartint cotxe, com per les empreses que poden intercanviar serveis.