El 22@ es fa major d'edat
El districte de la innovació de Barcelona repassa els seus més de tres lustres de vida amb el repte de no perdre la diversitat que l'ha fet créixer
El dirigent municipal ha recordat que "quan s'han relacionat el sector públic, el privat i l'acadèmic, el districte ha crescut amb força". Alhora, ha constatat que si bé cada cop més la innovació necessita les ciutats, aquestes "necessiten la innovació, sobretot quan té cada cop més pes en l'economia. Una ciutat amb una economia menys innovadora perd força productiva i és més feble davant dels canvis". Segons Colom, "el 22@ és el reflex d'una ciutat que vol innovar i retenir el talent".
Més de 15 anys de creixement
La presentació del balanç dels primers 15 anys del 22@ ha anat a càrrec de Montserrat Pareja (@mpeastaway), professora de la UB i coordinadora de l'equip Innova del Grup de Recerca Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT). Un balanç positiu en línies generals, però amb àmbits millorables i reptes a afrontar els pròxims anys.
"Des dels seus inicis ha volgut preservar la vocació residencial del barri", ha indicat Pareja. En aquest sentit, el districte de Sant Martí ha augmentat un 4,3% la població entre el 2007 i el 2015, mentre a tota la ciutat només ho ha fet un 0,5%. Més gent vivint al districte que, a més, es tracta de "població més qualificada". Una realitat que també ha tingut impacte en el mercat immobiliari, atès que el preu de l'habitatge de segona mà ha crescut al 22@ més que en la mitjana de la ciutat.
Pareja ha recordat que "també s'ha volgut preservar la vocació productiva del districte. No produirem més indústria contaminant o sense valor afegit, però sí producció de serveis, especialment a les empreses". En aquesta línia, ha celebrat que "el 22@ no s'ha aïllat de la ciutat, al contrari, és un ens líder d'innovació".
Atracció de coneixement i activitat
Segons les dades d'aquest informe, el 22@ ha permès al barri passar de les poc més de 3.000 empreses que hi havia l'any 2000 a acollir-ne gairebé 9.000 el 2015. De fet, des de la seva creació, 4.500 empreses s'han instal·lat al districte a un ritme de 545 cada any. Totes elles donen feina a més de 93.000 persones que ocupen cada dia el 22@; en una activitat cada cop més centrada en el coneixement. No en va, si el 1996 hi havia un 13,5% d'empreses intensives en coneixement, al 2015 la xifra ja era del 32,3%.
Malgrat tot, Montserrat Pareja incideix en el fet que "el 84,6% de les empreses al 22@ tenen entre un i cinc treballadors". Així doncs, afegeix, "segurament en falten de tractores". Una situació que també es pot comprovar amb la presència de seus centrals (headquarters) de companyies. Tot i que la demanda d'espais d'oficines al 22@ creixia el 2014 en un 136% interanual, "la majoria de seus centrals són d'empreses petites", lamenta Pareja. De fet, el 60% de les companyies presents al districte de més de 200 treballadors hi són en delegacions.
| Pareja, Colom i Monzó durant la presentació de l'estudi dels 15 anys del 22@ | PGF |
La importància del projecte integral
"Una de les claus és que és un projecte integrat i estratègic. L'objectiu era canviar completament l'enfocament sobre el qual s'havia de produir", revela Pareja. El 22@ ha liderat a la ciutat l'evolució d'una societat industrial a una del coneixement. "Calia concentrar els esforços en un espai perquè això passi. És una transformació urbanística, econòmica i social", assegura. "Es comença per la urbana, després l'econòmica i la social s'anava produint a mesura que hi havia les altres", conclou.
Per la professora de la UB també ha resultat fonamental que el 22@ "no només es focalitza en empreses, sinó també en la societat civil, universitats, incubadores i emprenedoria, equipaments o institucions". Un ventall ampli i divers que ha generat sinergies i enriquit el seu creixement.
Justament la preservació d'aquesta diversitat és una de les principals preocupacions de l'associació 22@Network, que agrupa més de 100 institucions de la zona. El seu nou president, Xavier Monzó (@xmonzo), ha alertat que el model del 22@ "es fonamenta per la diversitat d'agents i la seva connexió. El mercat ha de ser atractiu per a tots, però la pujada de preus immobiliaris pot fer perdre alguna d'aquestes espècies, com les petites empreses".
Sigui com sigui, Montserrat Pareja ha volgut destacar l'assoliment de fites rellevants com "la renovació del 70% del sòl de les àrees industrials i la recuperació de 4.600 habitatges". Això sí, ha apuntat que els 1.600 habitatges socials construïts són "segurament insuficients".