Isabel Mateu, de la Plataforma Aturem la incineradora de Juneda; Joan Vázquez, d'Ipcena; Gerard Batalla, de Pobles Vius, i Carla Roca, d'Assemblea Pagesa, durant una roda de premsa contra els projectes de biogàs de Ponent | ACN

Territori

Exigeixen limitar la "pluja de macroprojectes de biogàs" per no convertir Ponent en un "abocador"

Entitats ecologistes i contràries a les centrals alerten que es pot arribar a tractar 3,7 milions de tones de residus anuals

Les entitats Ipcena, Assemblea Pagesa, Plataforma Aturem la incineradora de Juneda i Pobles Vius exigeixen posar límits a la "pluja de macroprojectes de plantes de biogàs" que volen instal·lar-se a les comarques de Ponent. Calculen que hi ha 26 projectes en diferents fases de tramitació que poden arribar a tractar fins a 3,7 milions de tones de residus anuals -32 projectes i 4,5 milions de tones si es tenen en compte també els de la Franja-. Ho veuen sobredimensionat i, per això, reclamen obrir un debat per establir un límit de plantes. Si no, alerten que Ponent es convertirà en una zona "especialitzada" a ser un "abocador extens" de residus i una "colònia energètica" de les grans ciutats, ha explicat Gerard Batalla, membre de Pobles Vius.

Més info: El Govern invertirà 80 milions d'euros per finançar l'impuls del biogàs a Catalunya

Les quatre entitats critiquen que no hi hagi una planificació territorial que estableixi límits i criteris a la implantació de plantes de biogàs. Per això, demanen una moratòria en l'aprovació de nous expedients mentre s'obre un debat social per determinar quantes centrals pot acollir una comarca, quins volums de purins es poden tractar o quina distància màxima poden recórrer aquests residus per considerar que es tracta d'una energia sostenible, entre altres qüestions.

Segons aquestes agrupacions, a les comarques de Ponent i a la Franja hi ha 32 centrals de biogàs, entre operatives, en tramitació i en promoció

A banda, consideren que els projectes que hi ha damunt la taula estan "sobredimensionats" i que, darrere el pretext de tractar dejeccions ramaderes de granges de la zona, hi ha l'objectiu de tractar-hi altres residus provinents de punts més llunyans. A més, Gerard Batalla, ha posat en dubte que els ramaders paguin per portar els purins a aquestes plantes, ja que els necessiten per adobar camps de conreu. "Sí, hi ha fems, però això no vol dir que no s'estiguin utilitzant", ha indicat.