Lleida, l’estigma de la ‘Ventafocs’

Les circumstàncies més difícils, acompanyades de desorientació i indignació, han fet que el vell somni de la gran patronal lleidatana s’escenifiqués en poques hores. En una setmana ‘horripilis’ pels empresaris, marcada per la confusió sobre el confinament de la comarca del Segrià, la marxa enrere dictada per la jutgessa de guàrdia, i el decret llei que establia el tancament amb limitacions, el teixit empresarial s’ha unit i ha presentat un manifest per reivindicar la seva reputació, el seu espai, però sobretot per demanar mesures urgents davant de la fragilitat amb la qual encaren el futur.

Abans de l’anunci del confinament el passat dissabte 11 de juliol, la patronal Pimec ja havia alertat que la decisió posava en perill més de 800 llocs de treballs d’empreses i comerços, que han pogut mantenir les seves plantilles després de l’Estat d’alarma. Així ho van fer un 56% de les firmes. L’amenaça, que ha entrat en vigor definitivament aquest dimecres al migdia, treu a la llum la possibilitat de tancament per un 40% dels negocis. “Hem viscut un caos legal i judicial, en el qual els comerciants no sabíem si podíem obrir o no dimecres, mentre un 40% tem que no aixecaran més la persiana”. Aquest és el resum de Manel Llaràs, president de Pimec Comerç a Lleida. Les paraules serveixen per explicar la rapidesa amb què els empresaris van presentar un dia després el Manifest de patronals i organitzacions empresarials de la província de Lleida davant la crisi de la Covid-19.

Més info: “Les empreses familiars no podem pagar els plats trencats per la crisi del coronavirus”

Eliminar el confinament i tancar només les àrees on s’hagin registrat brots. Aquest és el plantejament del manifest que han donat a conèixer a la seu de la Cambra de Comerç de Lleida dijous. A més d’aquesta entitat, s’han adherit a l’escrit la Cambra de Comerç de Tàrrega, la Federació d’Hostaleria de les Terres de Lleida, la Federació del Metall, el Gremi de Tallers, el Gremi d’Instal·ladors de Lleida, l’Associació Provincial de la Indústria i Comerç de Transformats Metàl·lics i l’Associació Provincial de la Indústria i Comerç de Maquinària Agrícola i l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida.

Gestió responsable del sector fructícola

Al manifest es demanen una sèrie de mesures fiscals, com mantenir els ERTO per causa de força major, com els que s’autoritzaven bans de l’Estat de l’alarma, l’ajornament dels deutes, un pla d’ajuts directes pel comerç i la restauració per l’enfonsament de les vendes i la supressió de les quotes dels autònoms.

El president de Pimec, Jaume Saltó, ha lamentat durant tota la setmana el desgavell de les decisions polítiques i judicials. “La confusió i la inseguretat jurídica no ens ha permès aclarir com es podran assumir els costos d’aquestes decisions”. El doble desembarcament en una setmana dels representants de la Generalitat sembla que no ha servit per calmar les aigües. De fet, entre la societat civil lleidatana fa temps que circula una expressió que considera la demarcació com “la Ventafocs de Catalunya”. Aquest pensament té la seva translació en el manifest, on es demana “defensar el sector empresarial, especialment el fructícola, que està fent una gestió responsable de la situació”. En el punt quatre es reclama que “es tingui en compte al món empresarial en la presa de decisions que tinguin una afectació directa a les empreses lleidatanes”.

Saltó (Pimec): “La confusió i la inseguretat jurídica no ens ha permès aclarir com es podran assumir els costos d’aquestes decisions”

Unes decisions, que segons la Fecom, la Federació de Comerç, estan provocant pèrdues d’entre sis i vuit milions d’euros setmanals des de l’inici de la limitació de moviments a la comarca del Segrià. La seva presidenta, Maria Rosa Armengol, assegura que “els ajuts de quatre milions d’euros anunciats per la Generalitat són insuficients pels perjudicis que estem patint”. Encara va més enllà Estanis Grau, president de la Femel, la patronal de metall, una altra de les patronals que ha donat suport al manifest.

Grau acusa l’Administració de no haver estat a l’altura i emparar-se en el criteri dels tècnics. “El Govern ha de canviar els helicòpters i els hospitals inflables per més personal sanitari i rastrejadors”, ha etzibat. En una línia similar, el president de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida, Marc Cerón, reclama que “la gestió de la crisi es faci des del territori i no des dels despatxos de Barcelona”. Com a mesures a mitjà termini, l’entitat planteja millores dels equipaments sanitaris, inversions en infraestructures i ajudes per atraure la implantació de noves empreses al territori.

Aquesta unió patronal, nascuda del malson de la crisi del coronavirus, podria convertir-se en el primer pas d’un ‘lobby’ per desencallar alguns dels dèficits històrics de l’economia lleidatana: la fugida d’empreses cap a la Franja de Ponent, la millora de les comunicacions i accions per evitar el despoblament rural. Tots els esforços s’orienten cap a ressuscitar la marca ‘Lleida’, ara més malmesa que mai.