28
de Novembre
de
2014
L'any 1996 la Marga Domingo va obrir una botiga de mobles antics en un petit carrer del Born, i presumeix d'haver estat una de les comerciants pioneres a apostar per aquest antic barri de la capital catalana. Fa quatre anys, arran de la creixent popularitat del Born entre turistes i locals, un grapat de comerciants de la zona va decidir associar-se per defensar millor els seus interessos davant l'Ajuntament i mantenir la vitalitat del barri. Des d'aleshores, la Marga n'és la presidenta. En l'actualitat, Born Comerç representa 118 comerços i botigues del districte Born-Ribera i té la seu en una petita oficina a la placeta Montcada, on la Marga ens rep, molt elegant, després d'un dinar de feina en un restaurant del barri.
La Generalitat ha demanat als agents del sector del comerç que mantinguin els horaris comercials que fixa la llei catalana, més restrictiva que l'estatal. Creus que el sector s'hi avindrà?
Per mi, tot allò que aporti una major flexibilitat al comerciant és un element a favor del comerç. Des de Born Comerç considerem que el més important respecte aquest debat és adequar els horaris a les necessitats de l'evolució del comerç. Nosaltres estem a favor de tot allò que aporti flexibilitat al comerciant i que li permeti adequar el negoci a les seves necessitats, sense perdre l'essència del comerç de proximitat oferint sempre una major qualitat."
Un dels objectius de Born Comerç és fer "un barri més viu". No se l'han menjat els turistes?
Quan jo vaig arribar-hi el 1996, aquí només hi havia un grapat de bars de tota la vida, com el Gimlet, i algunes galeries d'art que se'n van anar a fer punyetes. No hi venia ningú! L'any 2002 aquest barri va començar a canviar i avui està considerat un dels millors barris per viure del món, segons les revistes de tendències! Va passar el mateix que a altres barris, com Le Marais, a París: van començar a arribar professionals liberals i es va posar de moda. Era gent que comprava i restaurava finques, els preus dels lloguers van anar pujant i la gent de tota la vida ha acabat marxant.
En aquest context, una botiga de mobles era un bon negoci. Encara la té?
No. La vaig acabar tancant. No tant per culpa la crisi, sinó perquè eren mobles molt grans i necessitava molt personal per moure'ls, pesaven tones. Tot té un temps i una època. Ara en tinc una més petita, de complements per la llar.
El Born està de moda, però encara no hi ha grans cadenes com Starbucks, McDonald's o un Zara...
H&M es va interessar per llogar el local dels antics laboratoris Vicenç Ferrer, però al final es va fer enrere. No sabíem qui estaria disposat a fer la inversió que demanava reformar aquell local tan gran, estava fet pols. Al final ho ha fet Mazda, que acaba d'obrir un showroom. És cert que ens fa por que vinguin grans cadenes, perquè en general el Born és un barri de botigues especialitzades, dissenyadors emergents... Que no hi hagi massa locals grans hi ajuda. Ara, si arriba una gran cadena no ens hi podem oposar, es clar. Mentre es puguin permetre el lloguer...
Quant val un lloguer?
Entre els 700 i 800 euros per un local d'uns 100 metres quadrats en carrerons més amagats. En el "quadrat d'or"- el passeig del Born i els carrers adjacents- es paga entre 2.000 i els 7.000 euros. Aquí la majoria són contractes de lloguer nous, per tant, no ens ha afectat que s'acabés la moratòria de la llei d'arrendaments urbans, que ha obligat a tancar establiments centenaris a altres zones de Barcelona.
Associar-se ha ajudat a combatre la crisi?
Born Comerç no neix en resposta a la crisi. Quan vam començar ens calia unir-nos per tenir més força de cara a negociar amb l'Ajuntament. Ara som uns 118 socis, paguem una quota i entre tots financem les llums de Nadal, elaborem guies, mapes, aconseguim publicacions en revistes russes, organitzem els premis Born Comerç... Aquest any hem guardonat el dissenyador Custo Dalmau, un dels primers a apostar pel barri, i a l'escola bressol del Nen Jesús, creada fa 125 anys. És la primera llar d'infants que va existir en tot l'Estat! Volem tirar el barri endavant, un barri es fa entre tots. I volem que vingui gent, sense morir d'èxit! En total hi haurà unes 500 botigues a tot el barri, però ja hi ha més demanda de lloguers que oferta.
Hi ha perill que passi igual que a la Barceloneta, on els veïns es queixen de l'excés de pisos turístics?
Aquí no veig aquest problema. Hi ha pisos turístics, però no hi ha merder ni soroll.
Per revitalitzar el barri no hagués estat més convenient convertir l'antic mercat en una biblioteca que en un museu patriòtic sobre el 1714?
Més que revitalitzar, el Born Centre Cultural ha aconseguit atraure al barri gent d'altres parts de Barcelona, famílies, etc., sobretot el cap de setmana. Aquí els comerços tenen una clientela mixta, un 50% locals i un 50% turistes aproximadament. Als restaurants potser la proporció d'estrangers és més alta. A més a més, la biblioteca és probable que acabi fent-se a l'Estació de França, quan els trens deixin de circular.
La crisi ha canviat el panorama del barri?
Aquí no va afectar tant. El Born només podia anar a millor, partíem de molt avall! Hi havia molts projectes pendents d'acabar, com l'ampliació del Museu Picasso, el teatre La Seca, el museu... Però aquest barri l'ha pujat principalment la iniciativa privada. Vam passar molta gana al principi!
La Generalitat ha demanat als agents del sector del comerç que mantinguin els horaris comercials que fixa la llei catalana, més restrictiva que l'estatal. Creus que el sector s'hi avindrà?
Per mi, tot allò que aporti una major flexibilitat al comerciant és un element a favor del comerç. Des de Born Comerç considerem que el més important respecte aquest debat és adequar els horaris a les necessitats de l'evolució del comerç. Nosaltres estem a favor de tot allò que aporti flexibilitat al comerciant i que li permeti adequar el negoci a les seves necessitats, sense perdre l'essència del comerç de proximitat oferint sempre una major qualitat."
Un dels objectius de Born Comerç és fer "un barri més viu". No se l'han menjat els turistes?
Quan jo vaig arribar-hi el 1996, aquí només hi havia un grapat de bars de tota la vida, com el Gimlet, i algunes galeries d'art que se'n van anar a fer punyetes. No hi venia ningú! L'any 2002 aquest barri va començar a canviar i avui està considerat un dels millors barris per viure del món, segons les revistes de tendències! Va passar el mateix que a altres barris, com Le Marais, a París: van començar a arribar professionals liberals i es va posar de moda. Era gent que comprava i restaurava finques, els preus dels lloguers van anar pujant i la gent de tota la vida ha acabat marxant.
En aquest context, una botiga de mobles era un bon negoci. Encara la té?
No. La vaig acabar tancant. No tant per culpa la crisi, sinó perquè eren mobles molt grans i necessitava molt personal per moure'ls, pesaven tones. Tot té un temps i una època. Ara en tinc una més petita, de complements per la llar.
El Born està de moda, però encara no hi ha grans cadenes com Starbucks, McDonald's o un Zara...
H&M es va interessar per llogar el local dels antics laboratoris Vicenç Ferrer, però al final es va fer enrere. No sabíem qui estaria disposat a fer la inversió que demanava reformar aquell local tan gran, estava fet pols. Al final ho ha fet Mazda, que acaba d'obrir un showroom. És cert que ens fa por que vinguin grans cadenes, perquè en general el Born és un barri de botigues especialitzades, dissenyadors emergents... Que no hi hagi massa locals grans hi ajuda. Ara, si arriba una gran cadena no ens hi podem oposar, es clar. Mentre es puguin permetre el lloguer...
Quant val un lloguer?
Entre els 700 i 800 euros per un local d'uns 100 metres quadrats en carrerons més amagats. En el "quadrat d'or"- el passeig del Born i els carrers adjacents- es paga entre 2.000 i els 7.000 euros. Aquí la majoria són contractes de lloguer nous, per tant, no ens ha afectat que s'acabés la moratòria de la llei d'arrendaments urbans, que ha obligat a tancar establiments centenaris a altres zones de Barcelona.
Associar-se ha ajudat a combatre la crisi?
Born Comerç no neix en resposta a la crisi. Quan vam començar ens calia unir-nos per tenir més força de cara a negociar amb l'Ajuntament. Ara som uns 118 socis, paguem una quota i entre tots financem les llums de Nadal, elaborem guies, mapes, aconseguim publicacions en revistes russes, organitzem els premis Born Comerç... Aquest any hem guardonat el dissenyador Custo Dalmau, un dels primers a apostar pel barri, i a l'escola bressol del Nen Jesús, creada fa 125 anys. És la primera llar d'infants que va existir en tot l'Estat! Volem tirar el barri endavant, un barri es fa entre tots. I volem que vingui gent, sense morir d'èxit! En total hi haurà unes 500 botigues a tot el barri, però ja hi ha més demanda de lloguers que oferta.
Hi ha perill que passi igual que a la Barceloneta, on els veïns es queixen de l'excés de pisos turístics?
Aquí no veig aquest problema. Hi ha pisos turístics, però no hi ha merder ni soroll.
Per revitalitzar el barri no hagués estat més convenient convertir l'antic mercat en una biblioteca que en un museu patriòtic sobre el 1714?
Més que revitalitzar, el Born Centre Cultural ha aconseguit atraure al barri gent d'altres parts de Barcelona, famílies, etc., sobretot el cap de setmana. Aquí els comerços tenen una clientela mixta, un 50% locals i un 50% turistes aproximadament. Als restaurants potser la proporció d'estrangers és més alta. A més a més, la biblioteca és probable que acabi fent-se a l'Estació de França, quan els trens deixin de circular.
La crisi ha canviat el panorama del barri?
Aquí no va afectar tant. El Born només podia anar a millor, partíem de molt avall! Hi havia molts projectes pendents d'acabar, com l'ampliació del Museu Picasso, el teatre La Seca, el museu... Però aquest barri l'ha pujat principalment la iniciativa privada. Vam passar molta gana al principi!