Fàbregas: "La societat fa triar entre tenir cura dels fills o créixer professionalment"

Marta Fàbregas és la presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat del Vallès, una entitat amb tres anys de vida que té per objectiu impulsar projectes professionals, generar oportunitats de negoci entre les associades i donar visibilitat a les professionals de l'associació. A més, recentment ha estrenat local a l'edifici de l'antic ajuntament, a la plaça de Barcelona, amb un horari d'atenció al públic els dimarts a la tarda i dijous al matí.

Què és la Xarxa de Dones Emprenedores?

És una associació que va néixer fa tres anys, estem localitzades a Sant Cugat i som una setantena de sòcies. Ajudem a les dones emprenedores a impulsar els seus negocis i projectes empresarials. Fem trobades mensuals amb xerrades i formació, a més de networking i moltes altres activitats.

Per què va néixer?

Va sorgir de forma natural per una necessitat concreta de diferents dones, que ens vam adonar que teníem uns negocis, som emprenedores i necessitàvem unir-nos per tenir més força, més veu i més presència.

Quin és el perfil de dones que hi ha a l'associació?

Si haguéssim de fer una radiografia, diria que som dones majoritàriament emprenedores, estem en una fase mitjana del projecte, tot i que n'hi ha que estan en fase inicial i d'altres molt més consolidades, i la mitjana d'edat es mou entre els 45 i 55. N'hi ha que són de Sant Cugat, però també de Sabadell, Cerdanyola, Barcelona...

"Està canviant el paradigma de la idea del treball"

Cada vegada hi ha més emprenedoria. Per què està augmentant?

Hi ha diverses raons. Un motiu és per qüestió de necessitat, per la crisi, que va eliminar molts llocs de treball. La dona es troba que perd la seva feina, no en troba una altra i decideix emprendre el seu propi projecte. Aquest és un gruix important. Però també hi ha l'altre vessant. Està canviant el paradigma de la idea de treball, ja no tot si val i hi ha uns valors que abans no se'ls hi donava tanta importància i ara comencen a tenir un pes important. Parlem de conciliació familiar, no patir tant estrès, on la qualitat de vida és més important que guanyar molts diners... Tots aquests valors pesen més i la dona decideix que ja en té prou d'estar en una gran empresa, amb estrès, cops de colze... I decideix emprendre.

No és un món senzill, però.

El món de l'emprenedoria és complicat i requereix moltes hores. Ser emprenedora té una dificultat afegida de quan ets empleada, però tot i això, és una bona alternativa, es pot compaginar amb la vida familiar o personal. És important que la família et doni suport i també tingui una mentalitat emprenedora. I a l'associació també fem això, en moments de solitud i on pots tenir la sensació de tenir mancances en alguna àrea, acompanyem i tenim cura perquè les mancances no siguin tan importants.

Quines aptituds ha de tenir una persona emprenedora?

Una de les primeres característiques que diria és que s'ha de ser valenta i llençar-te a la piscina. Una altra és ser persistent, insistent i no defallir, ser lluitadora. Tot el tema de noves tecnologies i xarxes socials s'han de dominar. Si la dona és tenaç, valenta i persistent se n'acaba sortint.

Quines són les dificultats que es troben en el camí de l'emprenedoria?

El finançament és una d'elles, però normalment la dona quan comença a emprendre ha buscat la manera de tenir recursos per poder viure mentre engega el projecte. La segona dificultat és que la majoria de vegades has de fer tots els papers de l'auca i pots ser molt bona construint la teva pàgina web, però fent vendes no tant. Això ho has de suplir amb formació.

"Encara queda molta feina per fer perquè el terreny de joc sigui igual per homes i dones"

Per què és necessària una associació d'emprenedoria enfocada a les dones?

Som una associació feminista que lluitem pel dret de la dona. Preferim parlar de sensibilitat masculina i femenina. Si hi ha homes que tenen sensibilitat femenina, són benvinguts. Els nostres esdeveniments són oberts a tothom, però com a sòcies només poden haver-hi dones. Per desgràcia encara queda molta feina per fer perquè el terreny de joc sigui igual per homes i dones. Fins que no sigui igualitari, ens toca ser una associació amb discriminació positiva.

No és igualitari?

Encara hi ha moltes diferències. Hi ha molta feina per fer i ens queda un llarg recorregut, però no defallirem i estarem lluitant perquè canviï.

Quina és la sensibilitat femenina en el món empresarial?

La sensibilitat femenina incorpora una manera d'emprendre molt més grupal, en xarxa, de tenir cura dels altres. La dona és una persona molt social i és fàcil crear un teixit on circuli tota la informació, Està molt bé que la dona emprenedora, quan arribi a llocs de direcció, no vulgui imitar el model masculí, que potser és més individualista i competitiu, i vagi ensenyant el model femení, més en grup, transversal i de sinergies.

Hi ha diferències en els tipus de projectes que emprenen homes i dones?

La dona en general parteix de la idea que es troba amb unes certes necessitats o mancances en el seu entorn i decideix posar-hi solució i crea el seu negoci. Moltes vegades són negocis que estan al voltant de la conciliació, de la cura, de la salut, del benestar. Però també hi ha sòcies amb projectes més tecnològics o industrials.

En carreres científiques i tecnològiques costa més que arribin les dones.

Les dones necessiten referents en llocs directius, tecnològics i científics. Les dones estan més presents a les carreres científiques, però al final, els que accedeixen a llocs de més responsabilitat són més homes. Les dones ens perdem pel camí. A nosaltres ens toca un exercici de responsabilitat i que hi hagi dones en llocs de decisió. Ara intentes buscar dones referents i costa molt, sempre han estat més a l'ombra.

"A l'home sempre se l'ha potenciat i encoratjat a estar davant; a la dona, no"

En congressos de dones empresàries i directives es diu sovint que la dona també ha de creure més en les seves capacitats. L'home confia més en si mateix?

Del tot. A l'home sempre se l'ha potenciat i encoratjat a estar davant i a la dona no. La dona s'ha d'empoderar i creure que és competitiva. Hi ha estudis que posen de manifest que davant d'una oferta laboral, si l'home compleix el 50% dels requisits, s'hi presenta; mentre que la dona si no assoleix el 100%, no. Moltes vegades la dona és igual o més competent, però per una qüestió de manera de ser i entorn social no té la confiança per presentar-se als llocs de treball. No ens agraden les quotes, perquè s'ha de potenciar el talent, però actualment, tal com està muntada la societat, necessitem quotes perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats.

Com es pot avançar cap a la igualtat efectiva?

Encara ens queda molta feina per fer i això no se solucionarà fins que l'altre 50% de la població ens doni suport. Està molt bé que la dona faci la revolució, però si no és de la mà dels homes, no farem res. Per exemple, la conciliació familiar i la baixa per maternitat moltes vegades talla la carrera i la projecció professional de la dona. La baixa per tenir fills ha de ser compartida al 50%. Quan una dona és mare, se suposa que se n'haurà d'encarregar més. I el pare, on és? Aquesta maternitat ha de ser compartida. Quan es vegi d'aquesta manera, que tant pot falta el pare com la mare de la feina quan el nen es posi malalt, potser les coses començaran a canviar.

"La tasca de la societat és que la dona no hagi de triar entre ser mare o créixer professionalment"

A les dones moltes vegades els pregunten en una entrevista de feina si seran mares. Amb els homes no passa.

A la dona, en el moment que decideix tenir fills, la mateixa societat et fa triar entre tenir cura dels fills o créixer en l'àmbit professional. I normalment la dona de forma instintiva decideix cuidar els fills i abandona la part professional durant anys. La tasca de la societat és que la dona no hagi de triar entre ser mare o créixer professionalment perquè a l'home no se'l fa triar. Quan és pare, no se li talla la seva carrera, inclús se'l valora més perquè té més responsabilitat.

Els homes acceptaran aquests canvis?

Jo crec que sí. Convertir una dona és molt fàcil, el que costa és amb un home. Però n'hi ha molt de convertits i es van adonant que aquesta desigualtat no és justa i qui es beneficiaria de la igualtat és la societat i els mateixos homes. És una millora per tothom.

Com valoreu el nou local?

Estem molt contentes perquè ha sigut llarg. Ara que ja estem geolocalitzades a l'antic ajuntament de la plaça de Barcelona, estem fent un estudi intern de les nostres sòcies i quines necessitats concretes tenen. A partir d'aquí volem potenciar molt el networking, entre sòcies i amb altres associacions d'emprenedores.