La Sala Apolo de Barcelona celebrarà els 75 anys d'història -des de la seva obertura com a sala de ball el juny de 1943-, amb quatre exposicions, un llibre i moltes hores de música.
En roda de premsa aquest dimecres, el programador de la sala, Albert Guijarro, ha reivindicat que des del seu naixement, la sala sempre s'ha dedicat al mateix: "No és un cinema ni un teatre reconvertit".
La campanya d'aniversari, batejada com Tot canvia, res canvia, ha tingut col·laboradors propers a la sala "als quals no ha estat necessari explicar què és Apolo", i aquesta celebració començarà amb la publicació al maig d'un assaig a càrrec de la historiadora Eva Espinet.
Aquest assaig recorrerà el patrimoni històric de la sala i amb la participació d'unes 80 persones del món de la cultura i la música i publicat amb el segell Comanegra, el llibre també comptarà amb la veu dels veïns i els clients.
L'efemèride inclourà la realització d'un documental a càrrec de Marc Crehuet, que potser s'estreni l'octubre en el marc del festival de documentals musicals In-edit.
Durant aquest 2018 s'organitzaran quatre exposicions: una sobre l'escenari i els artistes amb imatges de fotògrafs especialitzats i mitjans de la ciutat que han cobert l'activitat de la sala, i una altra exposició destinada al cartellisme de la sala i els flyers.
Cremant pista serà la tercera exposició amb fotografies realitzades des del públic, a què la sala ha fet una crida per recopilar imatges preses pels seus clients; i una última exposició serà una retrospectiva amb fotos inèdites.
Molta música
La sala no deixarà passar la celebració de concerts per a aquesta efemèride, amb un cartell que es revelarà més endavant, amb una nit d'electrònica i jornades més hedonistes com la festa Churros con Chocolate, amb els experts en música urbana Caníbal; a més de reivindicar el swing de la Barcelona Jazz Orquestra en una altra jornada.
Acollirà també un cicle de conferències sobre el passat i el present de l'oci, amb temes com el paper de la dona -des de ballarina a solista-, la cultura de clubs, el seu estat actual i la llibertat d'expressió fins i tot en època democràtica.
Maig serà el mes per a un gran concert, amb una marató de 12 del migdia fins a mitjanit amb el més representatiu de l'escena barcelonina, amb més d'una vintena de bandes.
Apolo també estarà a la festa del Poble Sec, tindrà un escenari al BAM, un cicle de cinema en la Filmoteca sobre la cultura de club programat per Joan Pons, i al desembre clausurarà amb un "important grup internacional".
Imatge antiga de la Sala Apolo de Barcelona
"Apolo està més viu que mai", ha dit Guijarro, que ha destacat els nous canvis, com la Sala 2, i el futur Espai 3, així com un nou parquet de fusta a la sala principal per cremar pista.
Ha definit la sala com molt "barcelonina, molt social i molt compromesa amb el barri", amb més de 7.700 concerts en aquests 75 anys, acollint 11.000 grups, i sent pioner a introduir les sessions Dj a la ciutat, amb més de 5.500 Dj convidats.
Ha destacat que les instal·lacions tenien una pista de tennis i un frontó, han acollit boxa i un celler per als artistes de cabaret, i també han estat la seu de l'Orquestra Apolo durant 50 anys; a més d'haver celebrat el Festival Sónar i engendrar el Festival Primavera Sound.
El negoci va arrencar el 1935 a les mans de l'empresari José Vallés Rovira, que va veure a la zona un "lloc meravellós" per a l'oci barceloní, donant lloc a un parc d'atraccions a cobert, que en els anys 40 va derivar en sala de ball.
Ha documentat com marines de la sisena flota americana van portar la seva música: "El rock i el jazz més calent", ha detallat, motivant la presència de ballarines -taxi girls- en la pista, molt abans d'albergar la Gauche Divine, i convertir-se en un lloc de trobada veïnal del barri del Raval.