El tancament kafkià del Segrià

La decisió del Govern català respecte al Segrià ha ocasionat un cert malestar entre els comerciants dels dos eixos de la ciutat de Lleida. És el cas del Josep Bellera, propietari d'una òptica situada a la plaça Ricard Viñes. Bellera recorda que "els ciutadans estem molt indignats i dolguts per l'actitud de l'Administració, que va proposar un tancament kafkià que després va anul·lar una jutgessa". Bellera lamenta que s'intenti confinar als col·lectius que "estem fent les coses bé, com els propietaris de negocis o d'establiments hotelers". Bellera, que també és el president dels comerciants de la Zona Alta, adverteix dels greus perjudicis que pot provocar la mesura del confinament amb restriccions: "Intentarem mantenir una certa normalitat perquè el decret llei no obliga al tancament dels locals, però som conscients que amb el sistema de cita prèvia, les nostres vendes cauran". És un dels testimonis que arriba des del Segrià, on la setmana està sent especialment complicada per la decisió que una jutgessa ha posat en tela de juí.

Una sensació similar a la de Bellera la tenen a la botiga d'artesania Artfang, ubicada a la cèntrica plaça Sant Joan de Lleida. Dedicada a la venda d'artesania, la seva propietària, Maria Josep Rovira, precisa que "encara que ens deixin obrir, em resulta impossible mantenir el personal si no tinc vendes". Per a Rovira, la desorientació dels ciutadans ha fet que la gent no surti al carrer i ni s'acosti a les botigues. Aquesta incertesa es reflecteix en l'aspecte del carrer Major de Lleida, amb establiments i bars oberts i altres que han decidit no fer-ho.

Bellera: "Intentarem mantenir una certa normalitat perquè el decret llei no obliga al tancament dels locals, però amb el sistema de cita prèvia, les nostres vendes cauran"

El Govern intenta posar calma i aquest dimarts ha tornat a desembarcar a Lleida per anunciar i concretar els ajuts extraordinaris per les empreses i entitats del Segrià. Després de la manifestació del diumenge 12 de juliol, en la qual unes 300 persones es van mobilitzar davant la seu dels Serveis Territorials de Salut a Lleida per protestar contra el confinament, i de les crítiques del teixit empresarial per la manca de mesures per compensar la decisió, el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, després de reunir-se amb les autoritats locals, han detallat que dels 6,5 milions d'euros que arribaran a la comarca del Segrià, quatre es destinaran prioritàriament a ajuts directes pels comerços i dos, als ajuntaments.

La decisió es pren després d'una setmana de disputes polítiques esperpèntiques, en què la iniciativa de l'Executiu català de tancar la comarca del Segrià i permetre només les activitats econòmiques essencials la va anul·lar una jutgessa de guàrdia la matinada de dilluns. Una vegada refet el text, transformant les obligacions de confinament domiciliari en recomanacions, el Consell de Govern aprova un decret llei, que ara sí, sembla té el vistiplau del Govern central.

Rovira: "Encara que ens deixin obrir, em resulta impossible mantenir el personal si no tinc vendes"

L'arribada d'Aragonès i Jordà a Lleida, on es reuneixen amb l'alcalde, Miquel Pueyo, el president de la Diputació, Joan Talarn, i amb el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha anat acompanyada de la garantia d'ajuts, però sense concretar els terminis. En aquest sentit, Aragonès ha manifestat que es concediran "amb celeritat i el més aviat possible". A la trobada, s'ha analitzat l'impacte de la Covid-19.

Perill pel comerç

Amb la intenció de rebatre la visió de la societat civil i el teixit empresarial, que acusaven el Govern d'oblidar-se'n de Lleida, Aragonès assegura que "dono la cara amb mesures per minimitzar els efectes de la Covid-19 en l'àmbit sanitari i econòmic". L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha demant que el procés de reconstrucció "tingui les menors baixes possibles". Tot i això, les previsions empresarials no són tan optimistes.

Des de l'Eix Comercial, el seu president, Llorenç González, mostra la seva preocupació i incertesa davant el confinament. González, que diumenge passat va increpar verbalment l'alcalde de Lleida a la sortida d'una reunió, tem que "el confinament generi el tancament del 30% de les botigues i les que no ho facin, hagin d'acomiadar treballadors o aplicar retallades de sous". A més dels comerciants, les patronals Pimec i Coell lamenten "la mala imatge de l'empresariat lleidatà per culpa de la nefasta gestió sanitària del virus".

Les patronals Pimec i Coell lamenten "la mala imatge de l'empresariat lleidatà per culpa de la nefasta gestió sanitària del virus"

Els representants empresarials proposen que la limitació de l'activitat econòmica es realitzi a partir de microconfinaments territorials. Així ho demana la patronal Pimec, que considera que "un control sanitari específic afavoriria vetllar més per l'economia global de la comarca del Segrià en comptes de malmetre-la".

Més ERTO i ajuts als autònoms

A més dels ajuts directes promesos per la Generalitat, des del sector del comerç i de l'hostaleria es reclama que es permeti l'ampliació dels Expedients de Regulació Temporals d'Ocupació (ERTO) i dotar de més fons els autònoms que notaran l'impacte de la pandèmia de la Covid-19 pel cessament de l'activitat.

Els comerciants recorden que encara s'estan recuperant del confinament total que es va decretar el passat mes de març. De fet, assenyalen que alguns es troben encara en ERTO de reduccions de jornada i la situació no millorarà a conseqüència de les limitacions de moviment, el que farà perillar la viabilitat dels establiments.

Confinament amb matisos

El Jutjat d'Instrucció número 2 de Lleida ha avalat les mesures del decret llei de la Generalitat, excepte la limitació de confinament a Massalcoreig, el poble més petit de la zona del Baix Segre. D'aquesta manera, les mesures del Govern s'apliquen a partir de dimecres i durant 15 dies a la ciutat de Lleida, els municipis d'Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Seròs, Soses i Torres de Segre i les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de Sucs i Raimat.

Tot i les restriccions implantades pel Govern, des de l'Administració catalana s'ha descartat que sigui un confinament domiciliari, tot i que es demana "sortir de casa només per les activitats essencials". La Generalitat manté el confinament perimetral de la comarca del Segrià. Es a dir, els treballadors podran anar a la feina si aquesta està al mateix municipi i no tenen la possibilitat de fer teletreball. Desplaçar-se fora de la comarca per motius laborals només serà viable si s'exerceix una activitat essencial. En el cas dels empleats no essencials, la Generalitat permetrà durant 24 hores que entrin o surtin de la comarca del Segrià per recollir els elements necessaris per realitzar la modalitat de teletreball.

Els lleidatans podran anar als establiments d'alimentació, però hauran de demanar cita prèvia a la resta de botigues, igual que succeïa a les primeres fases del pla de desescalada del Govern central. En el cas de la restauració i l'hostaleria, només podran oferir serveis a domicili o de recollida prèvia.

Sembla que les primeres mesures d'ajuts del Govern han calmat una mica els ànims del teixit empresarial lleidatà, que des de l'anunci del confinament dissabte 11 de juliol, ha mostrat el seu rebuig i la seva voluntat de lluitar contra la possibilitat d'un tancament total. Creuen que una decisió així seria demolidora per la supervivència de comerços i establiments de restauració.