Material de Vicente Torns. | L. Oller

Territori

Vicente Torns, el coure de Rubí

Des del 2003, l’empresa ha viscut un creixement sense precedents en els seus gairebé 100 anys d’història, sense perdre la fiabilitat i proximitat amb els clients

La trajectòria vital de les persones està marcada per moments decisius. Instants que ho canvien tot. Un axioma que serveix també per explicar la història d’empreses com Vicente Torns. Des de la seva fundació, el 1924, aquesta companyia dedicada a la venda i distribució de coure complia amb els paràmetres clàssics de les petites organitzacions familiars: un creixement regular, amb una base de clients consolidada que garantia el manteniment de l’estructura i pocs moviments amb risc de generar grans trastorns a l’empresa. L’any que ho va canviar tot va ser el 2003, quan van situar la seva seu a Rubí. A punt de complir 100 anys, ens trobem davant d’una companyia amb 320 treballadors, àmplia presència internacional i una facturació d’uns 280 milions d’euros, que la situen com un dels referents del seu sector.

“El simple trasllat a Rubí va suposar un gran trasbals. Vam venir amb 50 treballadors i ara ja som uns 150 només en aquesta nau. A més, vam iniciar un procés d’automatització i d’innovació en els processos que va canviar tota la companyia”, explica el gerent de les empreses de distribució del hòlding a Europa, Xavier Baldovin.

El representant de l’empresa indica tres factors que van resultar claus per afrontar aquesta transformació: l’entrada d’una nova generació familiar a la direcció de la companyia i que va apostar pel canvi, el suport dels seus predecessors, que van aportar les eines per fer possible el procés, i l’acompanyament dels clients, que van respondre al creixement de Vicente Torns.


Xavier Baldovin, gerent de les empreses de distribució del hòlding a Europa. | L. Oller 

 

El resultat és la configuració d’una organització totalment diferent de la que era fa un parell de dècades. “En aquests anys no hem tingut un creixement constant i planificat com abans, sinó que ha estat desproporcionat i condicionat per l’aprofitament d’una sèrie d’oportunitats que han sorgit i que, cal dir, comportaven un risc evident tenint en compte els moments d’incertesa viscuts en els darrers anys”. La gran mostra del creixement sense precedents de Vicente Torns, més enllà de les xifres de facturació i d’empleats, es troba als seus magatzems, amb el més gran estoc de coure de l’Estat. Un volum de material difícil de trobar a la competència estatal, però al que donen sortida en uns dos mesos de mitjana. 

Potser el 2003 era un moment d’expansió, però ràpidament va arribar la crisi. “Durant els anys de crisi no vam parar de créixer, però sí que vam haver de reorganitzar la nostra estratègia de finançament, que, fins llavors, se centrava en la banca nacional. Vam haver d’agafar la maleta i buscar l’entrada de diners països més conservadors i desconfiats amb les empreses espanyoles”, relata Baldovin, que destaca “l’esforç que es va fer per part de tota la companyia” per mantenir l’evolució del negoci.


Oficines de l'empresa Vicente Torns a Rubi. | L. Oller  

Creixement exterior

El trasllat a Rubí i la reorganització de la nau central no van ser les úniques decisions que van transformar la companyia a partir del 2003. La internacionalització ha estat l’altra gran palanca de creixement de l’organització. Avui, Vicente Torns és un hòlding que compta amb una fàbrica a Eslovàquia i França i plantes de distribució a França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Com a resultat del procés d’internacionalització, el 85% de la facturació industrial del grup prové de les vendes a l’exterior.

“La nostra estratègia ha estat replicar el model espanyol a les companyies obertes a l’exterior. És a dir, estar a prop dels clients perquè sentin que estan treballant amb una companyia local”, argumenta Baldovin.


Detall del magatzem. | L. Oller 

Un proveïdor fiable

Aquesta proximitat, de fet, és un dels trets que defineixen la filosofia de Vicente Torns, que no ha deixat de mantenir l’esperit d’empresa familiar. La companyia compta amb clients de tot tipus: des de fabricants de motors i transformadors, fins a empreses d’infraestructures. Tots els productors de materials amb elements de coure i alumini formen part de la clientela potencial de l’empresa.

“Tenim una base de clients molt diversa, però a tots ells els hi oferim el mateix: un tracte personalitzat i, sobretot, una gran constància, sense grans variacions de preu en la venda dels nostres productes, i això és un factor molt important si tenim en compte la volatilitat de la cotització del coure. Aquest punt ens converteix en un proveïdor estratègic”.


Algunes de les peces del magatzem de la firma. | L. Oller 

Rubí, un entorn propici

La transformació viscuda en els darrers 15 anys parteix d’un trasllat estratègic. En el canvi de l’empresa, Rubí també ha jugat el seu paper. Baldovin reconeix algunes dificultats en l’aterratge, però valora el canvi viscut a la ciutat en els darrers anys per tornar a potenciar la presència d’indústries. “El projecte Xarxa Rubí Empresa va suposar un gran canvi; notem una aposta per atraure i retenir empreses amb qüestions com la instal·lació de fibra òptica als polígons o el tracte directe que tenim amb l’Administració i que ens facilita les coses”.

La Xarxa Rubí Empresa, un dels set projectes de competitivitat empresarial que l’Ajuntament de Rubí ofereix a través de l’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE), té l’objectiu de generar una comunitat d’empreses i organitzacions que treballin en xarxa per generar coneixement compartit en el marc de la ciutat de Rubí per a la generació d’aliances en clau de proximitat.

Un exemple de la comunicació fluida entre l’empresa i l’Administració és el procés d’ampliació que està duent a terme en l’actualitat la companyia a Rubí, amb la compra de la nau veïna de les seves instal·lacions actuals. Una operació que comporta la reconstrucció de l’edificació i l’alçament d’una torre de 25 metres que portarà alteracions en el cablejat elèctric. Una gestió que podria haver suposat complicacions, però que Baldovin reconeix que s’ha resolt amb agilitat.


Treballador al magatzem de la companyia. | L. Oller