La popularització i aplicació de la moda de la pal·lidesa als vins rosats catalans tranquils (vaja, els normals, els no escumosos), ha tingut resultats diversos, amb alguns rosats que juntament amb la pèrdua d'intensitat del color, han perdut també tota la força i la gràcia, mentre que en d'altres s'ha guanyat en finor i elegància sense perdre caràcter. En els caves, en canvi, sembla que la nova tendència dóna bons resultats d'una forma més general i uniforme.
Potser perquè en els vins tranquils rosats, hi ha qui encara espera trobar-hi una certa estructura, una certa astringència derivada del raïm negre amb el qual s'elabora. En els escumosos rosats, en canvi, sembla que el factor que més hi busquen els consumidors és la frescor, i per això la lleugeresa d'aquests nous pàl·lids és ben rebuda.
Tot depèn del que el consumidor esperi trobar en una ampolla, i pel que es veu, quan algú vol un cava amb estructura, amb força, d'aquells que poden acompanyar tot un àpat amb solvència, no ho busca en el possible plus que el raïm negre pot aportar a un escumós rosat, que tenen una imatge més festiva i despreocupada; sinó en un escumós blanc de llarga criança, un gran reserva seriós i ferm.
És per això que, en aquest sentit, aquest nou rosat Pàl·lid de Torelló, elaborat majoritàriament amb raïm pinot noir, és un encert. El color és realment molt pàl·lid, gairebé es podria considerar com un blanc de noirs de color intens: és de pell de ceba i reflex de coure. Aromàticament sí que és totalment indistingible d'un cava blanc, i si algú diu que hi troba fruita vermella, és més per la suggestió d'haver vist prèviament el color, que no pas per una sensació aromàtica real.
Hi ha fruita: poma, pera, albercoc, préssec, tota ben fresca, amb un punt final de torrat dels llevats, procedent dels més de 18 mesos de criança amb les mares a l'ampolla. A la boca, en canvi, sí que té un caràcter especial: és molt fresc, amb una acidesa viva, cítrica, punyent i alhora ben integrada. I en canvi, té el final reposat i amb serenor de cava de reserva -que al cap i a la fi, és el que és-. I si bé la frescor inicial el fa especialment adequat per beure a l'aperitiu, de copa a mitja tarda o al vespre, també és capaç d'acompanyar bé un plat de peix blau, en el que aquesta mateixa acidesa desentelarà el greix del salmó i acompanyarà a la perfecció un tataki o un tàrtar de tonyina vermella, i a més a més, quedarà d'allò més conjuntat en el color.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi