La calor se suporta millor en una platja paradisíaca que a la feina. Ho saben bé els treballadors de la indústria, acostumats a les incòmodes altes temperatures en fàbriques o plantes de tota mena. De fet, el 20% del consum d'energia a tot Europa es perd en calor residual. Ara bé, i si aquesta calor tingués una utilitat? Això és el que aconsegueix la tecnologia d’AEInnova, una startup sorgida com a spin-off de la UAB que reaprofita la calor industrial i la reconverteix en energia elèctrica. “Fem servir tecnologia de l'espai per millorar l'eficiència energètica de la indústria”, explica orgullós un dels seus fundadors, Raúl Aragonés.
“Des dels anys 70 aquesta tècnica es fa servir a l'espai per les sondes espacials per tal d'alimentar tota la seva electrònica”, explica Aragonés sobre la idea que ara han desenvolupat a escala industrial. “Capturem la calor i la reinjectem a la companyia, fent una mica menys ineficient el seu consum”, insisteix.
A més, la tecnologia d’AEInnova també aconsegueix alimentar dispositius IoT (Internet de les Coses) sense bateria. “Hem fet el primer dispositiu del mercat de sensorització per a la indústria que no li cal bateria”, diu el cofundador de la companyia. Aragonés assenyala amb rotunditat els avantatges del seu producte en un context on cada any es llencen milions de bateries de liti.
Més enllà d’oblidar la despesa en la compra i reposició de bateries, la tecnologia sense fils permet l'eliminació del cable, “que és un dels principals costos d'un procés de sensorització”. No en va, qualsevol refineria té milers de metres de cable, una inversió molt elevada (d’entre 50 i 100 euros per metre) que la seva tecnologia permet evitar.
Grans clients
El responsable d’AEInnova posa d’exemple una planta de refineria atès que aquest és un dels seus mercats més evidents. Sense anar més lluny, acaben d’instal·lar un equip en forma de prova pilot a la refineria de Repsol a Puertollano. “Hi ha molta indústria, sobretot d'oil and gas, que està molt poc sensoritzada”, explica. Al ser zones inflamables, “no hi pots posar sensors sense fils amb bateria, perquè la bateria explota. T'has de gastar una milionada cablejant i això no passa”. Aragonés constata que les empreses del sector “prefereixen perdre dos milions d'euros l'any en vapor que estar sensortizant amb cablejat. Hi ha costos operatius que s'assumeixen que hi són perquè fins ara la tecnologia disponible no els resultava rendible”.
En aquests casos, tecnologies sense bateria com la d’AEInnova, afirma, “tenen un avantatge competitiu”. Aragonés relata que “es poden tenir 30.000 o 40.000 aparells wireless dins la planta. Un canvi normal de bateries pot costar entre 250 i 500 euros cadascuna. És un cost operatiu molt gran a final d'any”.
A banda de la instal·lació a la Repsol de Puertollano, AEInnova també està provant la seva tecnologia a la planta de Seat a Martorell, on l'agost de l'any passat van muntar el primer equip de recuperació de la calor del mercat. D’ara endavant, l’empresa ja compta amb quatre clients importants compromesos per a quatre pilots més; entre ells Ciments Molins o les instal·lacions de Volkswagen a Pamplona.
De la tesi a l’empresa
La idea d’AEInnova va sortir d'un grup de recerca de microelectrònica de la UAB. “Vaig començar a dirigir la tesi doctoral del Roger Malet, l'altre cofundador”, recorda Aragonés. Coneixedors dels fons d'emprenedors de la Fundació Repsol, van veure “una bona oportunitat per crear una empresa”. Per altra banda, també han comptat amb el suport de l'acceleradora de startups d'energia de la Comissió Europea dins del projecte dels European Institutes of Technology (EIT). Naixien l’octubre del 2014 al Parc de Recerca de la UAB i aquest any ja s’han traslladat al parc Orbital 40 de Terrassa.
Projecte guanyador
Aquest juliol AEInnova s’ha convertit en guanyador del Fòrum d’Inversió d’Acció. Un reconeixement que se suma al d’empresa més invertible obtingut al congrés anual de la xarxa Eban. Aragonés explica que aquests guardons resulten un impuls molt important en la missió per la qual s’han presentat a aquests fòrums: completar la recerca de finançament.
“Durant el darrer any hem tingut una entrada de capital important de fons públics: uns 200.000 euros del Neotec de Cedeti i uns 700.000 euros provinents de la Unió Europea”. Aquests diners, tot i que a fons perdut, tenen una part no finançable. És a dir, “cal buscar un partner que et pagui la resta de la festa”.
Aquest soci ha d’aportar entre 600.000 i 700.000 euros per completar les parts no finançables del Cedeti i la UE; però també per poder començar la fabricació en sèrie de l'equip petit de sensorització pel qual ja tenen peticions de diferents refineries de l'Estat.