En un moment de soroll informatiu, on les notícies d'última hora, moltes vegades, s'expandeixen amb molta més força que qualsevol altre article als diaris, hi ha un gènere que ens ajuda a tornar a posar bé l'agulla del nord en la nostra brúixola informativa: l'opinió. De vegades tan transversals, altres atemporals, o fins i tot personals, són l'únic gènere que no caduca.
Aquest 2023 hem publicat gairebé 365 opinions, que ens han acompanyat els 365 dies de l'any. Experts en economia, filòsofs, tecnòlegs i periodistes han sortit del marc que engloba tot allò políticament correcte -on guanya qui menys es mulla- i han exposat una idea o reflexió que, en un inici, podria semblar íntima, però pel que ens diuen les xifres d'audiències, és compartida per molta gent.
Algunes d'aquestes han superat el tipping point, aquest punt d'inflexió en què una cosa (sigui un producte, un article o una marca) assoleix l'èxit repentinament, arribant a desenes de milers de persones. De fet, les opinions han representat el 15% del trànsit de VIA Empresa, en un any en què ens han llegit 2,3 milions de lectors.
Abans d'acabar el 2023, i poques hores abans del compte enrere, fem un recull de les 10 opinions més influents que ha publicat aquest diari al llarg de l'any.
Viure, d'Ariadna Romans
L'article de Viure de l'Ariadna Romans ha sigut l'opinió més llegida de VIA Empresa durant el 2023. 53.000 persones han decidit aturar per un moment les seves "vides atabalades" per reflexionar, de la mà d'aquesta filòsofa catalana, sobre el significat de la vida; que moltes vegades, es troba "a les portes de la mort, la pèrdua o la malaltia". Té un punt paradoxal que l'opinió més llegida d'un diari d'economia i empresa sigui tan humana i emocional.
Us deixo un fragment: "Viure, al final, no resideix en totes les tasques de la llista. Viure resideix en les petites victòries quotidianes que, quan et trobes a les portes de la mort, la pèrdua o la malaltia, aprens a valorar i apreciar. Hi ha coses que no podríem pagar ni amb tot l’or del món. Els amics, la família i les persones estimades són allò pel que té sentit viure, però la troballa de la felicitat, la completitud i la pau resideix en despertar-se un matí tocada pels raigs de Sol, la tranquil·litat de prendre un cafè amb una amiga a la tarda després de treballar o la calma de les infusions abans d’anar a dormir. Les coses petites, a vegades, són el que donen sentit a la vida."
L'esquela més inquietant que llegiràs avui, de Marc Argemí
No és pas un títol pescaclics. D'inquietant ho és una estona, i hauríem d'estar tots ben preocupats. Marc Argemí parla en aquest article de la mort de la democràcia liberal, tal com l'hem entès fins ara, i ho fa a través del llibre La democràcia mor al núvol, de Josep M. Ganyet, CEO de Mortensen i col·laborador de VIA Empresa.
En aquesta esquela que dibuixa Argemí -perfilada amb conclusions de la seva lectura-, parla del soroll, de l’excés d'informació i del poder de les tecnològiques en el nou panorama democràtic: "Tenim unes empreses tecnològiques que han acabat sabent més de nosaltres que nosaltres mateixos, gràcies al rastre digital que deixem, un coneixement que han convertit en un producte extremadament valuós per al mercat". I afegeix: "Aquestes empreses són les mateixes que possibiliten el nostre accés a la informació, una informació que necessitem per prendre les decisions en democràcia".
La ciutat que porta el mateix nom que la nostra xarxa social, de Josep M. Ganyet
La tercera posició del pòdium l'ocupa el Josep M. Ganyet amb un article ubicat en un moment molt concret de l'any: poques setmanes abans que Mark Zuckerberg llancés oficialment Threads, conegut com el Twitter de Meta, s'havia anunciat que la xarxa social podria dir-se P92 o Barcelona. Més enllà de la gràcia del nom de Barcelona -que finalment no va ser- i la picada d'ullet a la famosa frase de l'expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez (“la ciutat que porta el nom del nostru Club”), l'article de Ganyet aporta una visió sobre la xarxa de Zuckerberg que és encara vigent. Serveix d'introducció per a tots aquells que encara no se l'han descarregat o no saben l'entramat que hi ha darrere.
A Europa no fa ni dues setmanes que la tenim accessible i encara no sabem quin serà el seu èxit. Per a Ganyet, "hi ha dues raons per les quals el nou projecte de Meta podria tenir èxit. La primera és que les xarxes socials són el terreny natural de Mark Zuckerberg. I la segona i més important: aquesta xarxa no és de Musk. El multibilionari es pensava que gestionar Twitter era com gestionar Tesla i es va equivocar: l’enginyeria social i l’enginyeria mecànica no tenen res a veure."
Fibracat, un desenllaç sorprenent, de Roger Vinton
En el Laberint del Poder, Roger Vinton obre i tanca melons contínuament. Bé, n'obre molts més dels que en tanca. Explica algunes trames empresarials i els lligams que hi ha darrere i, moltes vegades, aporta informació sobre allò que passarà properament en aquella empresa. El que succeeix és que moltes vegades no escriu un article després per dir-nos: "us ho vaig dir". Aquesta mateixa setmana, però, d'alguna manera sí que ho ha fet, amb una crònica del 2023, on ha analitzat els finals de moltes de les trames que s'han anat "obrint i tancant" al llarg de l'any.
Sobre el cas de Fibracat, però, sí que va escriure un article d'opinió, 20 mesos després del primer Laberint del Poder que els hi va dedicar. Conté un canvi de propietat, de seu fiscal, acomiadaments de directius, la pèrdua de la seva catalanitat, queixes a VIA Empresa i una gran conclusió: "Quan s’escriu amb dades a la mà, s’està triant el camí correcte, més enllà d’amenaces i queixes no argumentades".
A propòsit de l’estat d’Israel, de Xavier Roig
Amb motiu de la guerra a Hamàs, Xavier Roig, que ha estat a Israel en nombroses ocasions, va escriure un article d'opinió sobre els jueus, la seva "cultura de l’esforç i del treball" i la seva influència en el món occidental. "Les comunitats jueves sempre han avançat i han estat creadores de riquesa en el nostre món capitalista. Quan hom visita Israel queda fascinat de com un territori, que no havia valgut res durant mil·lennis, és actualment una economia forta i resilient."
Sobre el conflicte -causes, efectes o culpables- no hi entra. Només aporta el que, per a ell, és l'única solució possible: la creació de dos estats.
M'he enamorat, d'Elena Busquets
Tornem al bàndol més emocional de les opinions amb un article escrit per una servidora en el qual no parlava pas d'un amor romàntic, sinó d'una filosofia de viure i d'entendre la nostra professió. "Ser feliç és estar enamorat: enamorat de la vida, del que fas i del que tens al teu voltant."
Un breu fragment: "Quan mires el teu voltant i la teva feina des d'aquesta perspectiva pots, primer de tot, saber-te afortunat. Però a més, sé que quan miro al teixit empresarial amb admiració i respecte, quan connecto amb l'empresari, la patronal o la institució que m'explica la seva història, i ho transmeto després amb honestedat, d'alguna manera, estic fent gran aquella història i estic fent gran un país."
Premiar als maleducats deteriora l’espècie, de Genís Roca
Aquesta opinió del Genís Roca, publicada el gener del 2023, podria considerar-se visionària després d'haver viscut aquest estiu les desafortunades actuacions i discursos de Rubiales en el Mundial de Futbol Femení: "Hi ha futbolistes que poden arribar a abusar d’altres persones, i probablement és conseqüència d’haver permès que futbolistes maleducats i grollers hagin rebut reconeixement públic. Portem anys valorant més el toc de pilota que la bona educació, destacant-los públicament per una feina i obviant la feblesa dels seus valors, i el resultat és una colla de brètols accedint a llocs de la societat on no hi haurien d’haver arribat mai perquè no són model de res que valgui la pena."
Genís, però, no parla només de l'àmbit esportiu, sinó de "l'èxit social" en si. "Portem segles premiant amb l’èxit social a individus que són males persones, perdonant-los perquè acceptem valorar la seva obra o els seus resultats pel damunt de la seva conducta" i aquest "és un camí que ens deshumanitza i ens fa pitjors".
Restauració: que algú m’ho expliqui, sisplau, de Xavier Roig
Xavier Roig torna a aparèixer al rànquing i, de nou, ho fa amb una visió internacional. En aquesta ocasió, el motiva un viatge que va fer a Bordeus per comparar la restauració francesa amb la catalana. I no analitza pas la qualitat gastronòmica, sinó tot allò que envolta el servei que es dóna als establiments de menjar a Catalunya. En el seu to característic i a cop de comparacions, critica la "nul·la professionalitat", la manca de "bon servei i sofisticació" i "la marranada sorollosa i bruta de locals que envaeix el nostre país".
Viure en català (i set anècdotes més), de Gemma Fontseca
Gemma Fontseca, periodista nascuda i criada a Tona (Osona) i posteriorment establerta a Barcelona, utilitza l'humor i la crítica per denunciar el retrocés del català en el dia a dia personal i professional dels catalans. Ho fa a través de set anècdotes personals i professionals, criticant els "monolingües que opinen de trilingües", alabant la diversitat d'accents del territori, analitzant la situació del català en el món empresarial i compartint amb el lector un objectiu: "Fer sexy el català".
Alguna cosa de Barcelona, amb origen a Madrid, fa pudor al sud de Girona, de Xavier Roig
Un triplet del Xavier Roig ultima el llistat de les 10 opinions més llegides del 2023, amb una crítica a la gestió de les infraestructures ferroviàries de Catalunya -que "les gestiona el govern de Madrid"- i a les aèries, "que les gestiona també el govern de Madrid". Roig, usuari assidu de l'aeroport de Girona, planteja una altra visió del potencial aeroportuari de Catalunya, menys Prat-centrista, que té en compte el mapa català d’aeroports (Barcelona, Girona i Reus, per una banda i Alguaire per l’altra) i el del tren d’alta velocitat. Una altra opinió que no caduca, tenint en compte que l'ampliació de l'aeroport del Prat continua protagonitzant debats i portades als mitjans de comunicació setmana sí, setmana també.