No són moltes vegades els articles més llegits del dia, ni mai aconseguiran les primeres posicions de les notícies d'última hora, però són els articles que -si estan ben entonats- mai caduquen. Els articles que construeixen quelcom més transcendental que una xifra, una cita o un context. Els articles que reflecteixen la realitat d'una societat, d'un moment en concret i d'una manera de pensar. Com ho fa un quadre: tan fidel al seu moment de la història, als colors, les llums i la moda d'aquella societat, i a les tendències i ideologies que compra aquell autor. Així són els articles d'opinió. Són el nord de la premsa, el pes pesant dels diaris... o ho haurien de ser. I, de fet, si ja heu pogut analitzar una mica el nostre nou disseny, veureu que li hem donat justament aquesta importància.
Veureu -aprofito l'ocasió- que, primer de tot, amb el disseny hem diferenciat molt l'opinió de la informació. No s'hi val, com a diari, vendre una cosa i colar-te'n una altra. I la societat ha de saber què llegeix. A més, hem donat més pes al nom i la cara de qui parla: no podem comprar qualsevol opinió. Disculpeu-me, però no són totes vàlides. Avui dia tothom pot dir la seva, des de qualsevol plataforma, i posar-se el vestit de columnista. Aquí no serà així. A més, a l'opinió li hem donat tres vies diferents des d'on ens escriu l'autor: L'opinió, per als opinadors de la casa; La Tribuna, per als alts càrrecs i persones que representen una entitat empresarial catalana; i L'expert, per aquells professionals del teixit empresarial català que ens poden aportar un coneixement específic de la seva parcel·la a la resta de mortals.
Feta l'explicació, anem al rànquing. Quines han sigut les opinions més influents de l'any, les més llegides? Us avanço un tràiler: hi ha un autor que ha fet un triplet (Xavier Roig) i hi ha temàtiques d'allò més variades, des de macroeconòmiques, fins a laborals, tecnològiques, també la OPA del BBVA al Sabadell i, per descomptat, fets ben quotidians, com els esmorzars, les escoles o la síndrome de la Barrufeta. Comencem?
- Més llocs de treball, per a què? per a qui? per Xavier Roig
Molt en línia amb el seu estil, el de mostrar allò que no es percep a simple vista, Xavier Roig escriu en aquest article sobre una eufòria enganyosa: la creació de nous llocs de treball. "Sovint en dedico a denunciar la creació de llocs de treball de baixa qualitat que té lloc a Catalunya els darrers decennis", denuncia. Una de les solucions que proposa l'enginyer i empresari és que el govern de la Generalitat peni amb impostos i premiï amb subvencions o exempcions d'impostos la instal·lació d'empreses que minven el PIB per càpita. L'argument és difícil de qüestionar: "No serveix de res créixer si la renda per càpita no acompanya". - La síndrome de la Barrufeta, per Ariadna Romans
Amb l'Ariadna i la síndrome de la Barrufeta tornem a una realitat que no es percep a simple vista, però que, un cop sabuda, ja no te la tornes a mirar de la mateixa manera. Quina? La de la síndrome de la Barrufeta, quan el fet de ser "la noia" ja és un tret distintiu suficient per prendre un rol en la trama del joc, de la pel·lícula o del grup social. Ara bé, la mirada no és del tot negativa: atents a la reflexió sobre la cura en la paritat de gènere i la raça i "els brots verds". - Ja no sé si em tornaré a ficar al mig, per Elena Busquets
De l'anècdota a la fotografia de la realitat. De l'experiència amb un carterista al problema que ens persegueix des de fa anys a Catalunya -i especialment a algunes capitals de comarca-: la seguretat. De fet, la inseguretat ciutadana és el principal problema que assenyalen els barcelonins als baròmetres municipals des del 2018. I això, deriva en un altre problema: i si ja no podem ficar-nos al mig per ajudar l'altre? - La declaració responsable: una alternativa viable, per Xavier Roig
En Xavier Roig torna per segona vegada a sortir al rànquing -tranquils, que en queda una altra- per tractar una de les problemàtiques que més ha assenyalat el teixit empresarial enguany: la teranyina burocràtica i la necessitat de reformar l'Administració. En aquest cas, Roig assenyala una solució, la declaració responsable. Ho aconseguirà portar el Fera al Parlament? - Dels influ-papis a les influ-escoles, per Gina Tost
És una de les noves opinadores d'enguany. L'esperàvem amb els braços ben oberts. Cada dilluns enceta la setmana amb una de les seves opinions: directes, amb una perspectiva tecnològica, empresarial, i fins i tot quotidiana. A cops divertides, però sempre crítiques. "Som esclaus dels algoritmes", assenyala Gina Tost en aquest article, en el qual denuncia l'ús que fan moltes escoles de les imatges dels infants a les xarxes socials. Coneixeu les influ-escoles? Benvinguda, Gina. - La campanya publicitària del BBVA: un error, per Jordi Casas
És cert que l'OPA que el BBVA va llançar al Banc Sabadell ja va traspassar l'esfera d'interès financer des del principi de la trama, però amb la campanya publicitària del BBVA es van passar el joc. L'anunci ens recorda que a l'escenari de decisió estan els accionistes i aquesta tribuna l'escriu, precisament, el Jordi Casas, president de l'Associació d’Accionistes Minoritaris de Banc Sabadell. Voleu saber la seva opinió sobre la campanya? "Sorprenent, enganyosa, desencertada, un error". - Finançament de Catalunya: mai tindrà solució, per Xavier Roig
El triplet de'n Xavier Roig el protagonitza el finançament de Catalunya. Què té a veure amb Los ojos del Guadiana? Per què apareix i desapareix a la premsa intermitentment? I la pregunta més important: Catalunya arribarà a tenir un finançament singular/propi? En Roig respon, contundent, al seu estil: "Catalunya mai tindrà un finançament identificat i propi, ni s’aproximarà a cap sistema foral, per la simple raó que no toca. Dues raons simples: una perquè Espanya ho impedirà sempre; dues, perquè els catalans no ho pretenem seriosament." - Les ciències socials: de Montserrat al Mare Nostrum, Josep M. Ganyet
Només un Josep M. Ganyet pot parlar-te de Dan Brown, de l’abadia de Montserrat, dels monjos benedictins, del Supercomputer Center i de la importància de les ciències socials en la intel·ligència artificial en un sol article. Literatura, filosofia i grans dosis de quàntica en aquest article per emmarcar. El podeu llegir cada dijous, a la seva columna fixa. - PIB i benestar, Francesc Raventós
I si el PIB per càpita no ens ofereix prou informacio sobre el benestar de la nostra població? L'economista Francesc Raventós ofereix una altra solució: el coeficient Gini, un indicador que es mou entre el 0 i l'1 i que no ens deixa del tot malament. Al seu article, apareixen les dues xifres clau. - Esmorzar com cal, Ariadna Romans
I acabem el rànquing de les opinions més llegides amb un dels millors àpats del dia: l'esmorzar. Què és això de dir-li brunch? "En temps de temporal extern, necessitem les coses que ens transporten al caliu de casa. En èpoques estoiques, hem d'esmorzar com cal". I així espero que us agafi aquest article, esmorzant com cal i amb el caliu de casa, mentre a fora, percebem -però no sentim- el fred.