“Sense dreceres, amb paciència, autoexigència i compromís”. Així és com defineix Álvaro Merino el procés d’aprenentatge al món de l’esport, un model que pot traslladar-se perfectament al món de l’empresa.
De la mateixa manera que no hi ha esports individuals –encara que tinguin alguna part on un hagi de dependre d’un mateix-, en l’empresa tampoc tot depèn d’un únic individu. En els dos casos hi ha al darrere un equip de professionals preparats, però que sovint és invisible.
Per això, a través de més d’un centenar d’idees, el llibre 175 ideas para alcanzar tus metas (LID Editorial, 2017) de Merino dóna alguns consells per activar el talent per assolir els objectius. El seu autor és expert en lideratge i desenvolupament d’equips d’alt rendiment en organitzacions empresarials i esportives.
Viure en un entorn VUCA
Gairebé tothom ha escoltat parlar del model VUCA (volatilitat, incertesa –uncertainty-, complexitat i ambigüitat), amb el qual es fa referència al nou model hiperconnectat i en canvi constant.
Merino considera que és important mantenir-se obert al canvi i ser àgil per aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix el nou context. Cal ser optimista i estar disposat a l’acció, com també ser hàbil per analitzar les necessitats que vagin sorgint i introduir el talent que sàpiga cobrir-les.
Majúscules o minúscules
Mencionant una entrevista de l’escriptor Pérez-Reverte, l’autor del llibre destaca la seva teoria sobre els fets majúsculs i minúsculs. Els primers fan referència a aquelles creences que una persona adquireix amb el temps i sobre les quals es manté ferm, mentre que les segones són vivències o detalls petits que es van descobrint de mica en mica i que poden anar afegint matisos a les realitats majúscules.
La lliçó que extreu d’això és que les vivències minúscules han d’enriquir les persones i ajudar-les a construir majúscules que les facin més fortes.
El poder de la vulnerabilitat
“La vulnerabilitat i la humilitat són dos dels grans trets del lideratge transformador. Tanmateix, no s’aprecien en els líders del món empresarial, polític o esportiu”, afirma textualment Merino. Tot i això, assegura que són dos elements que diferencien els bons líders, atès que els humanitzen i els situen en un nivell homogeni respecte les persones que formen el seu equip.
Entendre la vida com un hort i una expedició
La vida s’ha de veure com un hort on les llavors creixen a poc a poc, però amb molta cura i paciència. Ara bé, fins a arribar a tenir una planta adulta, aquesta viurà molts canvis. Aquests girs s’han d’entendre com a part del procés natural de desenvolupament, com imprevistos que ajuden a tenir després una planta (o una vida) sòlida gràcies a l’experiència adquirida.
En paral·lel, Merino també és partidari de concebre el dia a dia com una expedició que neix del desig de descobrir i assolir els reptes. Quan una persona perd l’al·licient i no té cap motivació, la vida perd la gràcia de viure-la.
Maleït dilluns
No li passa a tothom, però és la tònica habitual. Quan arriba el diumenge a la tarda, comencen tots els mals, la mandra i arriben les poques ganes d’encetar una nova setmana de feina. El problema de tot rau en l’actitud, segons l’autor de 175 ideas para alcanzar tus metas, pel que recomana prendre’s aquest primer dia com una nova oportunitat per iniciar nous projectes o donar un tomb a la feina que tenim entre mans.