La cita no és meua, lleveu-me el mèrit. És la frase que encara es pot llegir en l'aparador, buidat, de la llibreria Filigrana de València que aquest 2019 ha abaixat la persiana. Podria ser una mena d'epíleg d'eixe mateix negoci que, desconec les raons, ja no funciona. I és una llàstima, perquè una llibreria menys és una finestra menys en el món, tot i que de finestrals d'informació (digital) estiguem cansats ja. A quatre dies de tancar la segona dècada d'aquest mil·lenni, hem aprés que la xarxa ho conta tot, no amaga res. Ni els finals feliços.
Fa 10 anys encara no havíem assumit que teclejant un dubte al cercador (no al navegador, com matisa sempre Susana Lluna, la meua descoberta de 2019), teníem el món als nostres peus. Féiem els nostres 'pinitos', si, però aquesta magna tranquil·litat de saber que tot ho tindrem online crec que encara no la sentíem. Per aquella època, de fet, jo encara començava a navegar pels murs de Facebook i LinkedIn el mirava de reüll. De Twitter sempre he sigut molt fan perquè com a eina de comunicació no té competidor. És el gran portaveu. Si busques un titular, vés a Twitter.
És el que vaig fer dilluns, en ple dinar de Nadal al qual m'havia convidat amb la resta de la premsa valenciana l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE). Diego Lorente, el secretari general, flanquejava en la taula a (don) Vicente Boluda, el seu president, que acostuma a fer declaracions molt sucoses però que en aquesta ocasió ho ha petat, directament. "Sí, em presentaré l'any que ve a les eleccions del Real Madrid", declara. El dinar, que tenia un off the record velat, de cop va saltar a la xarxa. "Las Provincias ja dóna la notícia", comenta Lorente. Busque a Twitter i pam! Boluda titular. No he aconseguit trobar el nombre de resultats de la cerca en la xarxa social, però si l'exercici el traslladem a Google, es poden trobar ja al voltant de 12.800 enllaços. Florentino també ho haurà buscat a internet?
El cas és que el meravellós dinar d'AVE –meravellós per divertit, periodísticament prolífic i perquè el menú estava boníssim- m'ha portat de nou a admirar l'espai del Mirador de Comedias que gestiona l'empresa valenciana Catering Cinco. En ple carrer de la Pau –el més majestuós de València, sense dubte- els seus salons acullen celebracions privades i també algun showcooking, com m'explica la seua propietària, Carmen. Mentre esperem l'arribada de tots els comensals, em fa la tournée pel pis i m'ensenya cuines, salons i secrets. Després la xarxa m'explicarà que el seu nom és per la suma d'ella i les seues quatre filles, María, Paula, Aurora i Rocío, que juntes decidiren en 2004 treballar juntes. "Recorde com si fóra ara com ens va costar decidir el nom, remenàvem molts noms relacionats amb la cuina, la restauració... fins que al final ens decidim. Catering Cinco, perquè som cinc xiques: la meua mare i nosaltres quatre, cadascuna amb un perfil diferent, amb unes habilitats que es complementen i ens permeten aprendre unes d'unes altres", apunta la seua pàgina web. Sororitat que es diu ara. M'agrada.
Vicente Boluda: "El model de gestió dels ports no és encertat. En altres ciutats no són de l'Estat i ací és Madrid qui organitza"
Al dinar d'AVE, a part de futbol, es parla de l'ampliació del Port de València i del conflicte amb l'Ajuntament perquè Joan Ribó vol una nova declaració ambiental. El navilier recorda que "el que no facture València el facturarà Marsella". Pronòstic que hauria de fer por a l'Administració, o no. A propòsit d'aquest tema, deixa caure una reflexió que a VIA Empresa hem recollit més d'una vegada, i és la de la gestió dels ports des de les ciutats i no des de l'Estat, com es fa actualment. Ho explicava Aiats Agustí en un A peu de pàgina del mes de setembre i també ho va explicar Adrià Alsina el 2016 en un reportatge que feia la vista enrere per situar la decisió de centralitzar els ports a Madrid en l'època de Felipe González. "El model de gestió dels ports no és encertat. En altres ciutats no són de l'Estat i ací és Madrid qui organitza", comenta Vicente Boluda.
També ix en el seu relat, com no, el tema del Corredor Mediterrani, pel que AVE treballa des de fa quatre anys ja com a lobby en ferm – "No anem a parar fins que no siga una realitat", anota Lorente. Els periodistes preguntem i repreguntem entre lasanya de lluç i rellom ibèric. "Què tal és la relació amb Foment del Treball?", pregunte. "Estupenda. Amb Sánchez-Llibre, i amb el seu germà, tinc una relació excel·lent des de fa més de 30 anys", assegura l'empresari valencià. No és d'estranyar, per tant, que el president dels empresaris catalans també assistira el passat 28 de novembre a l'acte que van organitzar a Elx. Dóna tota la sensació que els nostres empresaris es duen millor que els nostres polítics, no?
Amb les postres, xocolata. La periodista televisiva Cristina Tàrrega també ens acompanya al dinar. Se la veu emocionada de tornar a casa, és valenciana afincada a Madrid. Seu és un dels titulars de la taula: "València és el Miami espanyol, 23 graus en ple desembre!", exclama contenta. Competeix amb eixe bateig de Boluda de què València ha de ser "el cap i casal del Mediterrani". El redactor de Valencia Plaza Joseca Arnau l'ha recollit fins i tot titulant un article d'aquesta setmana.
El termòmetre marca 21 graus en ple centre de València | NNG
I és que als titulars a vegades els agafem carinyo abans de pair-los. Són nostres des del principi i ens ajuden a explicar-nos el que volem contar-vos. M'ha passat moltes vegades en aquest 2019 que estem acomiadant i que els líders empresarials valencians titllen de difícil, complicat, intens... Eva Blasco, la presidenta de les empresàries d'EVAP, m'explica que després de la darrera crisi, les empreses valencianes "aprengueren a ser més resilients enfront de condicions adverses". La resiliència és un concepte que m'encisa i que li manlleve per titular el reportatge sobre el balanç que ella, i Salvador Navarro (CEV), Arturo León (CCOO-PV), Carles Peris (La Unió), Cristóbal Aguado (AVA-ASAJA), Ismael Sáez (UGT-PV) i Nacho Mas (Asoc. Val. Startups) m'ajuden a cosir.
La pròxima setmana publicaré la seua carta als Reis d'Orient per al 2020. Què demanen a l'any que entra per a aquestes terres valencianes nostres. Els avance ja que el Corredor, el finançament i l'estabilitat són l'or, l'encens i la mirra que porten a aquest portal. Serà un final feliç per aquesta història valenciana que hem filat en un any convuls, difícil, però apassionant. Tanmateix, els meus veïns han declarat al Baròmetre municipal que fa 40 anys a València érem més feliços que ara. A mi em sembla que tot depén de la mirada, l'experiència i el moment, però preferiria tancar aquest article pensant que ho serem molt més en 2020.
Feliç any nou!