Mai és tard per redirigir els somnis. Així ho demostra la història de Jose Guerrero, de 30 anys, i la seva mare Carmen Ramírez, de 60, que en set anys van passar de dedicar-se al sector tèxtil a tenir dos restaurants amb més de 300 places a Barcelona. Guerrero explica que els seus pares han estat dissenyadors tèxtils des dels 14 anys venent a l'engròs a Montigalà, Badalona, on hi tenen diverses marques pròpies i distribueixen a diferents botigues. "Sempre hem estat una família unida i hem tingut un gust per la gastronomia bastant elevat", explica Guerrero. El 2017, els seus pares i dos amics del tèxtil van decidir comprar una masia del segle XV i restaurar-la per a fer-hi un restaurant al Maresme, Ca l'Estrany. "Els meus pares van veure que la gastronomia era bastant sacrificada i van decidir deixar el negoci als amics", explica Guerrero, que detalla que encara segueix obert i que és un restaurant de referència de la zona. A més a més, precisa que entre setmana treballaven en la distribució tèxtil i el cap de setmana el passaven treballant al restaurant sense descans.
Guerrero: "Sempre hem estat una família unida i hem tingut un gust per la gastronomia bastant elevat"
Una passejada per les Arenas
Guerrero, que va estudiar arquitectura, recorda que un dia que els seus pares, que tenien una botiga de roba al centre comercial Les Arenas, tot passejant per la cúpula, la seva mare va dir: "Aquí hi vull tenir un restaurant", ja que tenia l'espina clavada de Ca l'Estrany. Així que el 2012 va començar l'aventura i tota la família va obrir-hi un restaurant, l'Abrassame. "El meu germà i el meu pare van decidir tornar a la roba i ens vam quedar la meva mare i jo", diu Guerrero. La filosofia de l'Abrassame, també el nom, és "fer sentir als clients com a casa", i que tothom se senti abraçat, en un joc de paraules amb el terme brasa. "Jo tenia 28 anys i no m'anava a quedar amb un sol restaurant", explica Guerrero, que després de quatre anys al capdavant d'aquest projecte es va llençar a un segon: l'Amassame, al carrer Sant Medir de Sants. Aquest establiment té una mica d'homenatge als seus pares que "cada dos per tres viatjaven a Itàlia", i a Bolonya la seva mare coneixia una senyora, la nona Maria, que li donava receptes originals italianes.
Dos locals, dos mons
Pel que fa a la proposta gastronòmica, els dos restaurants són molt diferents. L'Abrassame proposa una cuina mediterrània basada en carns de primera qualitat, peix de llotja i paelles, uns suggeriments acompanyats d'unes vistes panoràmiques a la ciutat, amb postes de sol impressionants darrere el Tibidabo. La brasa és, com no pot ser d'una altra manera, la tècnica reina del local. A l'establiment a Sants, és tot molt diferent: cuina italiana amb pasta i pizza feta a mà apresa per la Carmen als seus viatges a Itàlia. La proposta reivindica ser autènticament italiana amb massa fermentada durant 48 hores i amb ingredients, embotits i formatges italians.
Uns 100.000 comensals l'any
"Hi ha mesos, setmanes i dies molt diferents", explica Guerrero sobre el volum d'aquests dos negocis, i recorda, per exemple, un agost on tots els caps de setmana va ploure i va ser el millor en facturació i comensals dels seus registres. "A l'estiu ens va bé que faci mal temps perquè la gent no va a la platja", explica l'empresari, que avisa que a l'hivern passa el contrari: si plou, la gent no surt. Dit això, detalla que hi ha mesos que superen els 10.000 comensals, però és una xifra que anualment no supera les 100.000 persones. Per al seu restaurant a la cúpula de les Arenas, els mesos bons comencen amb el Mobile World Congress, les fires de la primavera i la Setmana Santa, l'estiu, la Mercè, les fires de nou i el Nadal: "Podem dir que la nostra temporada és bastant llarga". A l'Amassame, al ser més un barri, la temporada i el turisme no es noten tant i hi tenen una facturació més estable.
En capacitat, si a l'Abrassame hi caben uns 220 comensals alhora, a l'Amassame la capacitat és de 140 places. Segons Guerrero, la inversió inicial a l'Abrassame "va ser molt elevada", superant el milió i mig d'obra. "Ens van atorgar el projecte al gener i el 29 de març ja estava obert", explica l'empresari, que va treballar nit i dia en el projecte. A diferència d'aquest, a l'Amassame, com que van fer-ho amb més temps, va ser diferent. "Era una antiga Tagliatella i vam treure els embellidors, després vam trobar sostres alts, parets de fusta i vam seguir traient capes descobrint tots els locals que havia estat", relata Guerrero, que detalla que al final van deixar l'estructura inicial amb obra vista. Sobre la plantilla, assegura que és una xifra que varia segons la temporada i que passa d'un mínim de 22 persones a un màxim de 50 en temporada alta a l'Abrassame, mentre que a l'Amassame hi té una xifra fixa de nou persones, sense comptar administració, màrqueting i direcció.
El futur: càtering
"Aquest any farem una línia de càtering", avança Guerrero, que ara mateix està dissenyant el pla d'empresa i creu que al voltant de setembre podrà fer-ne el llançament. Explica que, de fet, a l'Abrassame han fet bastants càterings per a famílies i esdeveniments especials, i que això els dóna una experiència prèvia. En aquesta nova línia de negoci, preveu que la inversió sigui mínima perquè el grup va comprar els equips d'una cuina que va tancar, i que ara només els cal muntar-los i instal·lar-los en una nau a Badalona. El futur és un somni.