Agnès Ensesa és una viatgera infatigable, gran coneixedora i enamorada de l'Àfrica, que promou una manera diferent de viatjar. Fa més de 10 anys que viatja per terres africanes i ha viscut un any a Sud-àfrica. Coneix de primera mà alguns dels països més pobres del món, com són la República Democràtica del Congo i la República Centreafricana, i és una de les primeres dones que ha fet la travessa per la selva del Parc Nacional d'Ivindo.
L’any 2020 va fundar Travel with conscience, una agència de viatges ecològica des de la qual convida a descobrir la màgia de les terres africanes de Santo Tomé y Principe, d'una manera molt concreta: amb consciència, des d’un rol actiu, per trobar -o retrobar- “el que realment importa: l’essència d’un mateix”.
Quin va ser el teu primer viatge a l'Àfrica negra?
El vaig fer l’any 2012, i va ser un punt d'inflexió a la meva vida. Tot just venia de patir una ruptura amb una parella amb qui sempre viatjava. I, amb els meus pares, que des de sempre han sigut molt viatgers, vam decidir anar a Etiòpia.
Aquell viatge em va sacsejar totalment. Em vaig emocionar, vaig plorar, vaig explorar. Res em va deixar indiferent. I, des de llavors, no he deixat de viatjar a aquest continent.
Més d’una dècada.
I durant aquests anys he sentit que les tres setmanes a l’any que passava a l’Àfrica era el meu moment més feliç. Sense donar-me'n compte, estava fent viatges espirituals, d’autodescobriment. I en cada viatge, he canviat com a persona, m’ha transformat.
"Sempre poso la intenció de viatjar amb el cor obert, amb innocència als ulls i amb curiositat, sense judicis ni expectatives"
Què és per a tu viatjar?
Viatjar és redescobrir-se a un mateix. És a dir, jo en cada viatge conec una part de mi que desconeixia. Per a aconseguir-ho, és molt important tant la intenció com l'atenció que hi posem en el viatge. Jo sempre poso la intenció de viatjar amb el cor obert, amb innocència als ulls i amb curiositat, sense judicis ni expectatives.
Quan vaig a un destí, no espero res. I així, el destí m'ho dona tot.
I sobre l’atenció?
Un viatge et canvia la vida, si tens un rol actiu i no passiu. És a dir, si no vas a consumir un viatge i a fugir, que és el que molta gent fa, per desconnectar de l’ansietat de la feina i fugir dels problemes. Però quan tornen, la realitat no ha canviat: els problemes són els mateixos.
"Quan vaig a un destí, no espero res. I així, el destí m'ho dona tot"
És quan som actius que el viatge ens enriqueix, quan posem l’atenció en el present, quan fem activitats educacionals, on aprenguem, sostenibles, i a les quals hi hagi una interacció real amb la gent.
Activitats sostenibles?
Sí, com per exemple, veure les tortugues pondre ous a la platja, amb una ONG o fundació. I així, a més de pagar uns diners a l'ONG, pots prendre consciència sobre la situació en què viuen les tortugues, que estan en perill d’extinció a causa de la quantitat de plàstic que hi ha als oceans.
O fer activitats amb guies locals, o que aportin un impacte positiu en l’economia local d’allà on viatgem. Hem de viatjar pensant en aportar un impacte positiu en el país que visitem. Apostar per hotels ecològics i locals.
L'Àfrica negra és un viatge apte per a tothom?
Ho és. Jo convido la gent que la descobreixi perquè és una explosió de vida. Tots venim de l’Àfrica negra; són els nostres orígens. En els batecs de la terra africana l’ésser humà es reconcilia amb la natura, el silenci, el misteri i troba les seves arrels. A més, és el continent més desconegut de tots, el més impactant. És difícil que et deixi indiferent.
"En els batecs de la terra africana l’ésser humà es reconcilia amb la natura, el silenci, el misteri i troba les seves arrels"
Ara que els viatges són més assequibles econòmicament, sembla que per a les generacions actuals viatjar sigui una prioritat que s’ha de fer, com a mínim, una vegada l’any, i ha d’incloure un avió. És ètic? És sostenible?
Depèn de com es viatgi. És a dir, no és sostenible que a Barcelona arribin 26 milions de turistes a l'any, quan a la ciutat hi viuen 1,6 milions d’habitants. Però si el turisme és responsable i sostenible, pot crear un impacte positiu molt fort en un territori. Com a turistes, podem contribuir al desenvolupament d’un país, de maneres en què un govern no ho pot fer.
Ara bé, un turisme low cost, que busca el preu més baix en tot i que no té un interès a aportar, no és sostenible.
Per què vas decidir fundar l’agència Travel with conscience?
No estava dins dels meus plans, però com passa moltes vegades: el propòsit no el busques, sinó que et troba. I a mi em va trobar, el 2019, en una expedició de 12 dies a la selva, al Congo i Gabon. Vaig sentir por abans de fer-la, però tenia una intuïció i l’havia de seguir; al llarg de la vida he après a fer les coses, encara que tingui por.
"Com a turistes, podem contribuir al desenvolupament d’un país, de maneres en què un govern no ho pot fer"
Recordo perfectament el moment abans d’entrar a la selva. Un cop hi entres, ja no pots tirar enrere. I jo que soc molt espiritual vaig, d’alguna manera, parlar amb els esperits del bosc, i els hi vaig demanar que, si us plau, em protegissin i que, a canvi, faria qualsevol cosa que em demanessin. Va ser una entrega i rendició total a la vida.
Sembla que l’expedició va anar bé.
Va estar carregada de reptes emocionals i físics, però va anar molt bé. No és fàcil caminar 16 quilòmetres al dia per la selva, en un camí ple d’obstacles, lianes, aigua, fang que de vegades t’arriba fins a mig cos… Quan arribes a lloc, has de preparar el foc, les tendes… I t’hi trobes tota mena de bitxos i insectes, i altres animals. És un lloc hostil.
Quan vam acabar l’expedició, els exploradors que ens acompanyaven ens van dir que era la primera expedició en què no es trobaven cap animal salvatge perillós. Vaig mirar al bosc i vaig agrair-li. Sabia que m’havia protegit i connectat.
A l’avió de tornada, des de Gabon, vaig estar mirant mapes sobre països africans. I vaig veure que davant de Gabon hi havia unes illes molt petites de les quals mai havia sentit a parlar. I no sé per què, però em vaig obsessionar amb elles. I més encara quan, en arribar a Barcelona, vaig veure fotografies del seu paisatge.
Quant vas trigar en viatjar fins a Santo Tomé y Príncipe?
Pocs mesos. I va ser el primer viatge que vaig fer sola. I, en arribar, el país em va enamorar. Era el paradís que sempre m'havia imaginat. A més, era un dels països menys turístics del món i el més segur de l’Àfrica: era com descobrir un tresor.
En aquest petit paradís, organitzes viatges amb consciència. Posa’m un exemple banal d’aquesta consciència que promous en els viatges.
Quan arribem a un lloc local, molts clients em pregunten: “Puc fer fotos?”. I, per exemple, si estem al mercat, els recomano que primer parlin amb la senyora de la parada, que preguntin què ven, quin preu té, que fins i tot li comprin quatre bananes… que hagin tingut una interacció i un interès en la persona. I llavors, que li preguntin si li poden fer una foto, i segurament, els hi dirà que sí. És més enriquidor si hi ha un interès i un intercanvi de cultura. I recordaran molt més el que van parlar amb la senyora, que no pas la foto.
"A l’Àfrica negra és difícil sentir-te sol"
Podries desmentir algun tòpic de l’Àfrica?
El més mític de tots és que la gent pobra de l’Àfrica és feliç. Però no és exactament així. Els valors són diferents, i especialment tenen un sentit de la comunitat que nosaltres no tenim. A l’Àfrica negra és difícil sentir-te sol: les famílies són nombroses i les comunitats que es generen són molt properes.
Té cabuda en una ciutat com Barcelona un turisme més conscient i sostenible?
Sí. Amb un model que tingui interès educacional, d'aprendre i enriquir. Per exemple, el modernisme és un patrimoni únic que tenim al món. I, com a turistes, en comptes de voler consumir, s’hauria de buscar viure una experiència, conscientment, com, per exemple, anar a un restaurant modernista. I buscar moments més reals per interactuar amb la gent local, amb menys massificació. Buscar activitats típiques o locals, com anar a veure sardanes.
"Jo posaria una taxa de turisme de 25 euros la nit, i amb aquests 25 euros, faria coses per a la ciutat"
I visitar la Sagrada Família?
És cert que la Sagrada Família s’ha pogut construir tan ràpidament gràcies a l’aportació del turisme, però realment hi hauria d'haver una quota màxima de gent al dia. I, si cal, per reduir el nombre de visitants, s’han d’apujar els preus. La gent, a més, ho pagaria.
Me’n recordo quan, fa molts anys, es va posar la taxa del turisme als hotels. Els hotelers es van emportar la mà al cap. Pensaven que, per aquells dos o tres euros la nit, els turistes deixarien de venir. Doncs jo posaria una taxa de turisme de 25 euros la nit, i amb aquests 25 euros, faria coses per a la ciutat. La taxa de turisme pot ser una contribució econòmica útil per a la ciutat. Pot ser aquest impacte positiu que ha d’aportar qui visita un territori.