Els préstecs universitaris són un dels grans maldecaps pels estudiants dels Estats Units. El 70% d'ells recorren als bancs per finançar-se els estudis i molts d'ells acaben la seva etapa universitària amb un títol a la mà i un deute de sis xifres a la motxilla amb el que començar la seva carrera professional. Al Regne Unit el problema és similar. A Alex Tew, la perspectiva de passar-se dècades pagant un deute no li semblava gaire atractiva, així que, amb 21 anys, va seure davant un full en blanc i va començar a escriure idees boges. Al cap de dues hores va trobar la solució que li permetria finançar sobradament la carrera d'Administració d'Empreses a la Universitat de Nottingham. La idea del milió de dòlars.
L'opció d'invertir en publicitat per internet el 2005 encara no era gaire atractiva per a les marques. Qui havia de clicar en aquelles imatges pixelades que apareixien en pàgines estranyíssimes? Tew va trobar la manera de cridar l'atenció dels anunciants amb una proposta tan absurda com genial: crear una web de 1.000 píxels i vendre cadascun d'ells a un dòlar. En la ment de l'estudiant, la pàgina resultaria en un mural incomprensible de microanuncis acumulats un sobre l'altre. A priori, un format gens beneficiós per a les marques, però Tew jugava amb dues forces de venda: una inversió mínima per anunci i un espai que, de tan desgavellat, acabaria sent viral i on tothom voldria aparèixer.
I així va succeir. L'estudiant va fer una inversió de 50 dòlars per crear The Million Dollar Homepage. Una web en la qual va situar un baner amb el "logo" de la pàgina i un comptador amb el nombre de píxels venuts. El primer inversor va ser un amic de Tew, que va decidir fer publicitat del seu blog de música. Van seguir el seu exemple tot d'amistats i familiars de l'estudiant, que al cap de pocs dies havia aconseguit un 1% del seu objectiu.
Tew va decidir que aquests primers 1.000 dòlars ja eren tota una fita i va redactar una nota de premsa explicant l'èxit –molt relatiu encara- del seu projecte. Un comunicat que, per norma general, hauria acabat a les escombraries de qualsevol periodista, però que va cridar l'atenció a la redacció de la BBC. La notícia al mitjà públic britànic va ser el gran esclat per a The Million Dollar Homepage. En un mes, la pàgina ja sumava 250.000 dòlars i, al mes següent, la xifra ja pujava a 500.900 píxels venuts entre 1.400 clients.
Entre els anunciants hi havia marques com Wal-Mart, Orange, GoldenPalace, The Times o Yahoo! entre altres. L'1 de gener de 2006 la pàgina estava pràcticament completa, amb només 1.000 píxels disponibles. Tew havia obtingut ingressos sobrats per a finançar-se els estudis. Tan sobrats que, de fet, va decidir abandonar-los. Ara només calia tancar amb honors el projecte i, per fer-ho, va posar en subhasta per Ebay els darrers espais. 99 ofertes després, els 1.000 quadradets digitals van recaure en la web MillionDollarWeightLoss.com per un valor de 38.100 dòlars.
Mig any després de la seva posada en funcionament, la web havia assolit el seu objectiu, amb una recaptació final de 1.037.100 dòlars. The Milion Dollar Homepage segueix en funcionament i s'ha convertit en un testimoni de l'obsolescència de l'era digital. Segons va revelar el mitjà Quartz el 2014, el 22% dels píxels venuts enllacen a webs no disponibles. Es a dir, 221.900 dòlars invertits en negocis que ja no existeixen. Però això ja no és problema de Tew, qui ara és el CEO de Calm, una app sobre meditació. La seva esbojarrada idea el va convertir en el Milion Dollar Baby dels anuncis per Internet.