Segons la història gastronòmica mexicana, l'origen del seu fruit més internacional es troba a Puebla, on fa 6.000 anys els pobles indígenes van comença a consumir el que en llengua nàhuatl es coneixia com a ahuacatl. La paraula, que els conquistadors espanyols van adaptar a l'actual "aguacate" – o alvocat en català-, feia referència a la forma de testicle que adoptava la fruita en créixer i als poders afrodisíacs que se li suposaven. Més enllà d'aquestes qualitats, el que ningú pot negar és que aquest aliment típic de Mèxic s'ha convertit en un imprescindible de les cuines de tot el món. Pur or verd... que es paga com a tal.
Només durant els dies previs a la Super Bowl els Estats Units poden arribar a importar 120.000 tones d'aquesta fruita emblemàtica de Mèxic
Com passa amb totes les fruites, el preu de l'alvocat és fluctuant, però en els seus pics pot arribar a fregar els 5 dòlars per quilogram. La raó és pur capitalisme: hi ha molta més demanda que no pas oferta –malgrat l'allau de productors que han aparegut els darrers anys per tot el món-. El que abans era un producte exòtic i propi de la cuina mexicana és avui un ingredient universal, però la gran fàbrica d'alvocats segueix sent l'estat de Michoacan, que amb prou feines pot abastir tota la demanda internacional, especialment la que arriba des dels Estats Units.
Mèxic produeix cada any uns 2 milions de tones d'alvocats, dels que més de la meitat es venen als mercats internacionals. Doncs bé, segons els càlculs de la Asociación de Productores y Empacadores de Aguacate de México, només durant els dies previs de la darrera Super Bowl, que es va jugar a principis de febrer, els fabricants mexicans van enviar unes 120.000 tones de la fruita cap als Estats Units.
Guacamole i Super Bowl van de la mà en la darrera dècada, però la seva relació no fa més que constatar la desproporcionada penetració de la fruita en el mercat internacional. De fet, en els últims anys la demanda internacional de l'alvocat ha arribat a mantenir ritmes de creixement del 40%.
L'alvocat deixa més guanys a Mèxic que l'exportació de petroli
La gentrificació alimentària provocada per la moda foodie a Instagram -tothom vol el seu avocado toast- ha provocat que l'alvocat deixa més guanys a Mèxic que l'exportació de petroli.
Un altre factor que afecta el preu de l'alvocat és el seu temps de producció, que es concentra majoritàriament entre els mesos de setembre i fins al febrer. Els principals compradors internacionals, en canvi, són de l'hemisferi nord i acumulen les seves comandes als mesos de l'estiu, quan hi ha menys disponibilitat.
Disputa per l'or verd
L'èxit internacional de l'alvocat ha fet que, a Mèxic, el que era un ingredient popular cada cop sigui més costós i que, a més, es generin disputes pel control de la seva producció.
Un negoci de 15.000 milions de dòlars és massa llaminer, i a Uruapan, coneguda com la capital de l'alvocat, ja s'han identificat diverses bandes que lluiten pels camps de cultiu, extorsionen als productors amb impostos per l'ús de la terra, segresten a familiars d'empresaris i assalten violentament els camions que transporten la fruita.
L'or verd conquereix el món i amenaça de generar nous conflictes a la seva terra d'origen.