La vida és com una ampolla, sempre es pot beure i veure mig plena o mig buida. L'economista Oriol Amat és dels que acostumen a entendre que l'ampolla està més plena que buida. En el seu últim llibre titulat L'ampolla mig plena (Pòrtic, 2020), Amat recorda que "cal aprofitar ocasions com l'actual i preguntar-nos si podem fer-ho millor". Conec a Amat des que vam coincidir a la facultat d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ell com a professor i jo com a alumne. Ha plogut una bombolla, una crisi i el coronavirus des de llavors, però la recepta és la mateixa de sempre: "Aprendre de les crisis i dels que ho fan millor".
L'èxit i el fracàs estan plegats de lliçons guanyadores i per sortir-se'n en temps de coronavirus val la pena tenir-les a l'ordre del dia. Tant si es tracta d'un país, una empresa o una persona és tan important allò que es fa com allò que es deixa de fer. Veneçuela, Islàndia o la Unió Soviètica són exemples amb sorts dispars.
"Per èxit entenc la consecució dels objectius proposats; si ens referim a una empresa, els objectius solen ser augmentar la riquesa generada, ja sigui econòmica o social. En canvi, el fracàs seria la suspensió de pagaments o la desaparició de l'empresa", comença l'autor. "Si parlem d'un país, per èxit podem entendre aconseguir un bon nivell de benestar per a la població. Si parlem de persones, l'èxit també dependrà del propòsit que tinguem en aquesta vida, i aquí ens convé fugir del desig desmesurat d'acumular riquesa material i del consumisme excessiu", afegeix.
Anem als fets. Una crisi per sorpresa marcada per una pandèmia i una caiguda en picat de l'economia, que ha evidenciat les febleses i mancances per afrontar els canvis tecnològics que avancen a la velocitat de la llum i que amenacen amb un bitllet de retorn a la casella de sortida: "Les empreses que no pugin al vagó de la revolució 4.0 es perdran".
L'hemeroteca més crítica
A l'hemeroteca més crítica de l'economia hi trobem almenys una cinquantena de grans crisis: les tulipes holandeses del segle XVII, el crac del 1929, les puntcom del 2000, la bombolla immobiliària, la crisi financera del 2008 i la del coronavirus del 2020. Aquesta no és la primera i tampoc serà l'última. Cada crisi és diferent, però el catedràtic té molt clar que hi ha alguns patrons similars en les fases posteriors de l'esclat d'una crisi.
Amat: "La qualitat dels polítics, dels governs i dels servidors públics té una influència decisiva en el nivell del país i la seva gent"
Amat defensa que les empreses que se'n sortiran i guanyaran posicionament dins el mercat són aquelles que aprofitin les oportunitats de "la digitalització, la salut, la ciència o el quilòmetre 0". L'objectiu és un vell conegut de l'economia: "Generar benestar i construir un món que valgui la pena i que sigui millor que el que ens hem trobat". Una perspectiva de llarg termini, de partido a partido, però amb llums llargues.
Cada cop són més els economistes que parlen sense preàmbuls del rescat d'Espanya. Encobert, per la porta del darrere o amb les dones de blau en comptes dels homes de negre. Segons el catedràtic, el rescat ha de ser per partida doble: tant per a Espanya com per a les empreses que necessiten "facilitats, liquiditat i menys tràmits burocràtics". "La qualitat dels polítics, dels governs i dels servidors públics té una influència decisiva en el nivell del país i la seva gent", alerta.
Amat va formar part dels Minyons Escoltes i va ser jugador d'hoquei herba al Barça. Té cinc fills, un gat i un gos. Actualment, és degà de la UPF Barcelona School of Management, vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i vicepresident de l'ACCID. També col·labora amb VIA Empresa i assessora la Cambra de Comerç de Barcelona i Pimec.
Al llarg dels últims mesos, hem pogut llegir en aquesta casa la seva visió sobre les mesures empresarials per superar la covid-19, 10 mesures per salvar el teixit empresarial o l'empresa catalana abans de la covid-19. I ara què? Es preguntaran molts. "És un bon moment per parar i preguntar-nos: ho podem fer millor?", assegura l'economista.
Ho podem fer millor?
Una pregunta que planteja moltes respostes en forma de capítols de llibre: el benestar global, l'optimisme i la humilitat, l'ètica i la responsabilitat social, la corrupció i el frau, el sector públic i l'educació, l'emprenedoria, la feina, l'atur i la pobresa, la innovació, les bones pràctiques en gestió, el finançament, la inversió, entendre les crisis econòmiques, sortir reforçats de la crisi, el món que ve i el futur que volem.
Harari: "Els nostres pitjors enemics no són els virus, sinó la cobdícia, l'odi i la ignorància"
Que cadascú esculli en quin vagó vol pujar d'un tren econòmic de 188 pàgines. Spoiler: el final és millor del que ens pensem. Millors persones, millors organitzacions, millors països i també un món millor.
Escriu Yuval Harari que "els nostres pitjors enemics no són els virus, sinó la cobdícia, l'odi i la ignorància." Diu un proverbi xinès que "el millor moment per plantar un arbre va ser fa vint anys, però el segon millor moment és ara". Conclou Oriol Amat que "als que pensem que el món pot millorar ens diran que som massa optimistes. Però si algú té una opció millor, que ho digui".