Quan parlem de model de mobilitat sostenible, d’un lloc on la sostenibilitat vagi sobre rodes, sempre pensem amb Amsterdam. El sistema de bicicletes de la ciutat, del que vam parlar fa unes setmanes, és admirable i un autèntic referent per altres capitals europees. Tanmateix, la ciutat encara té un repte molt gran en l'àmbit de mobilitat, transport i sostenibilitat quan parlem del que passa sota l’aigua dels seus múltiples canals. Fa unes setmanes, la notícia corria per tots els diaris: Amsterdam prohibirà la circulació de grans vaixells de creuers al centre de la ciutat. Mentre a Barcelona es considera una gran regressió econòmica i empresarial reduir el nombre de creuers al port de la ciutat, a Amsterdam ningú movia un dit: és normal que, amb les dades a la mà, si els grans vaixells generen molta contaminació i posen en risc la sostenibilitat de la ciutat, el govern imposi mesures.
I és que s’havia calculat, amb un informe elaborat l’any 2021, que un gran creuer produeix els mateixos nivells d’òxids de nitrogen (NOx) en un dia que 30.000 camions. Si bé hi ha vaixells de mercaderies i comercials que necessiten continuar circulant per dur a terme la seva activitat econòmica o proveir la ciutat de diferents productes, es podia modificar lleugerament la trajectòria d'aquests vaixells per evitar un turisme massiu que ja feia anys que es definia com una “plaga de llagostes”. Si bé hi ha estructures que s’han investigat àmpliament en termes de contaminació, no podem dir que el fons marí sigui un d’ells. Usat constantment com a dipòsit de residus i contaminat per nombrosos tipus d’embarcacions és evident que el fons dels canals no és exactament el paradigma de la netedat ambiental. Tanmateix, en aquest context passa el que sempre passa amb tot allò que no veiem a primer cop de vista: com que no és visible, no ens sembla urgent. La destrucció de la vida marina, la contaminació de les platges i l’impacte en la qualitat de vida de les persones ja han despertat algunes emergències a les quals l’Ajuntament d’Amsterdam ja està responent positivament amb mesures més contundents pels vaixells que entren a la ciutat (obligant-los a complir requisits ambientals més estrictes) o en la presència de metalls pesants o substàncies químiques perilloses en tals embarcacions, que generen residus per ús i són dipositades al fons marí de la ciutat.
L’ajuntament també ha emprès una sèrie de mesures per la sensibilització i conscienciació de la població sobre la contaminació dels canals, així com ha impulsat polítiques com l’estratègia Port Vision Amsterdam 2020-2040 per convertir el port de la ciutat en un líder en sostenibilitat i pioner en la fabricació d’energia sostenible; o la Bubble Barrier, una iniciativa per recollir plàstic dels canals que es va posar en marxa fa uns anys. Tanmateix, els Països Baixos continuen tenint una de les aigües de bany amb pitjor qualitat d'Europa Occidental, fet que fa que, si bé les mesures esmentades es troben en la bona direcció, el país hagi de repensar i reformular què fer en els pròxims anys per continuar sent un referent en gestió hídrica sense caure al seu propi parany.