Andrea Vilallonga és conferenciant, autora dels llibres #Mírate i #Enamórate i una de les grans impulsores de l'activisme positiu. La seva filosofia de vida diu així: "Accepta el que veus, estima el que ets". L'experta en comunicació s'autodefineix com a "activadora de persones" a través d'un mètode que inclou la imatge externa, l'expressió o l'actitud. Quan era jove va viure 10 anys "caòtics" de comunicació i teatre, després va crear una productora, una empresa de direcció de càsting o una escola. "Va ser un fracàs econòmic, però tot un èxit com a experiència", recorda. Participar a l'Acadèmia d'Operación Triunfo (OT) com a professora d'imatge i protocol ha suposat un punt d'inflexió en la seva carrera, però a VIA Empresa hem volgut anar més enllà i parlar de la imatge, els capitals de Bourdieu, l'activisme positiu, les tipologies emocionals, l'iconologia de la imatge i el color o la consciència. Un cant a la vida a l'estil Vilallonga.
Un somni de joventut?
Em dedico a la imatge des dels 30 anys i ara en tinc 46. Abans dels 30, la meva trajectòria professional era un caos absolut. Volia ser actriu i vaig acabar fent de tot: produccions, càstings, publicitat o gravar discos. Anava perduda perquè no sabia què fer amb la meva vida.
I què va fer?
No tenia el talent per ser actriu i ho havia d'acceptar. Vaig ser mare amb 19 i 26 anys i ara tinc una maduresa professional i personal que em permet afrontar els nous reptes amb una perspectiva molt diferent que quan era jove. Vaig tenir una crisi molt gran i vaig pensar què volia, vaig fer un curs de maquillatge i una professora em va parlar de l'assessoria d'imatge per ajudar a la gent a brillar.
"Tu et veus des del què ets i l'altre et veu des del que sembles ser. Ser i comunicar no és el mateix"
Ajudar els altres sempre ajuda.
Un es veu des del què és i l'altre et veu des del que sembles ser. Assessorar en imatge em va ajudar a agafar perspectiva i objectivitat, tot i que es considera una feina frívola per la seva relació amb la moda o la bellesa. Em vaig adonar que les persones necessiten molt més que sentir-se guapos per avançar. Durant 10 anys caòtics de comunicació i teatre, vaig aprendre molt sobre la comunicació de la imatge.
Què és la imatge?
La imatge és més comunicació que bellesa. Les persones tenen un impacte en les nostres emocions i segons com sigui aquesta emoció, ens relacionem i ens comuniquem d'una forma o d'una altra. És inconscient. L'instint primitiu no es pot controlar, la part cognitiva es pot aprendre i això afecta l'autoestima i a la influència d'una persona. L'efecte del què creem en els altres ha de ser conscient.
Quina és la millor manera de comunicar?
No pots controlar allò que l'altre pensa de tu, però pots gestionar i comunicar allò que saps de tu mateix. Pots flexibilitzar i ampliar el teu registre comunicatiu mitjançant la comunicació, la manera de caminar o la veu. Hi ha molta gent que diu: "Jo sóc així". I tant! Tu ets així, però pots comunicar diferent. Ser i comunicar no és el mateix. Oi que no li parlaràs igual a un nen petit que al teu cap? La clau és l'ús del registre comunicatiu conscient.
"La imatge és més comunicació que bellesa. Les persones tenen un impacte en les nostres emocions i segons com siguin, ens relacionem i ens comuniquem d'una forma o d'una altra"
Quin paper juguen l'autenticitat o l'empatia?
L'empatia és quan decideixes connectar-te amb l'altre per entendre i saber què necessita de tu. La imatge és just abans, és la consciència de l'efecte que té la comunicació sobre l'altre que és precisament allò que m'ajudarà a adaptar-me a l'empatia. Els éssers humans no som una paret blanca, sinó éssers que comuniquen fins i tot abans d'aprendre habilitats comunicatives. Hem de començar posant-nos davant del mirall. És com aquella sensació de quan parles amb algú i després t'ensenyen el vídeo que han gravat i no et reconeixes. És la diferència entre el que creus i la realitat, però no t'oblidis que l'altre veu el vídeo i no la teva sensació. S'ha de treballar la incoherència entre el que sents i el que passa.
Expectativa versus realitat.
Em dedico a ajustar l'expectativa a la realitat. Això és el que hi ha: el què, el perquè i el com. Quin és el benefici? Que facilita molt el poder de comunicació, l'empatia i l'autenticitat. Perdem l'autenticitat quan ens donen un feedback i no ho entenem. Si et diuen que sembles distant, et sorprens però quan saps que potser no ho ets tant però sí que ho sembles, llavors ja pots ser autèntic quan et diguin que ets distant.
La teoria de Pierre Bourdieu diu que hi ha tres capitals: econòmic, social i cultural/intel·lectual. Hi afegeix la imatge.
L'escritpora Catherine Hakim parla del capital eròtic i de com l'efecte visual i l'aparença afecten la nostra credibilitat i influència. Insisteixo: no és una qüestió de bellesa.
"Els éssers humans no som una paret blanca, sinó éssers que comuniquen fins i tot abans d'aprendre habilitats comunicatives"
Ni de superficialitat?
Tothom em diu el mateix, però superficial és quedar-se només amb la imatge i vulguem o no, la imatge té una influència en l'opinió dels altres. Hem de ser-ne conscients i jugar al joc. Hakim parla també d'un estudi que explica que tots els presidents dels Estats Units han sigut més alts que els seus rivals perquè l'alçada a escala cognitiva dóna sensació de serietat. Els més baixets fan sensació d'amables i propers. No hi ha res bo ni dolent.
La imatge condiciona?
Has de saber quines són les teves fortaleses. Si vols crear serietat i no ho pots fer pel físic, ho has de treballar amb altres aspectes. La gent baixa que vol tenir molta credibilitat acostuma a estar emprenyada i està utilitzant el capital poder que fa que la gent tingui por.
En ple segle XXI, ens mirem massa o massa poc?
Depèn de quin sigui l'objectiu de mirar-se: vanitat o comprensió? Estem massa pendents d'estar guapos, d'agradar a través de les xarxes socials i retocar fotografies. No dic que estigui malament, però de nou n'hem de ser conscients perquè això confirma la vanitat i l'ego. Posar-se davant del mirall, entendre i acceptar és comunicació. La vanitat i l'ego no serveixen per a res, són com un hobby. Acceptar no vol dir agradar, però agradar està relacionat amb l'ego i la vanitat.
"Posar-se davant del mirall, entendre i acceptar és comunicació. La vanitat i l'ego no serveixen per a res"
En què consisteix el mètode Mírate?
El mètode Mírate és millorar la teva imatge, renovar la teva actitud i treballar la teva expressió.
Ser positiu: es neix o s’entrena?
Quan parles de positivismes veus que hi ha molta gent que ho rebutja. Ens han inculcat una falsa creença sobre el positivisme.
Andrea Vilallonga durant una conferència. | Cedida
Quina?
Ens han ensenyat que una persona ja neix positiva, però això s'entrena i es crea. El positivisme i la felicitat són molt diferents. El positivisme són eines i habilitats que podem practicar com la comunicació per sentir-nos millor i fer-nos la vida més fàcil. Això és molt important en un lloc de feina. Més que ser positiu, s'ha de treballar el positivisme.
La felicitat: s’hereta o es construeix?
La felicitat és un concepte molt més ampli que el positivisme. La felicitat absoluta és quasi un tot o pràcticament una utopia. No es pot estar sempre feliç.
"Ens han inculcat una falsa creença sobre el positivisme"
Quines són les diferents tipologies emocionals?
Positius, negatius, optimistes, pessimistes i realistes. Som totes les tipologies emocionals, però tenim una tendència natural cap a una o l'altra. De nou, l'important és ser-ne conscient. Jo sempre he estat molt optimista amb la feina i és on segurament més he fracassat.
Em recorda a la pel·lícula Del revés (Inside Out) de Disney Pixar.
Tots els que parlem d'emocions o de comunicació, no inventem res però intentem donar una perspectiva diferent amb paraules diferents. Partim sempre de Carl Jung i l'important és sentir allò que has de comunicar.
Quin paper té la iconologia de la imatge i el color?
Inside Out utilitza precisament la iconologia de la imatge i el color que està molt lligada a la primera impressió. Són línies, volums, formes, colors i olors que determinen aquest instint primitiu. Són codis d'imatge que utilitzen en història de l'art o màrqueting per entendre què són les emocions aplicades als cossos. La iconologia de la imatge que és objectiva serveix per entendre l'efecte que tu pots crear en els altres, la diferència entre veure't i veure el que transmets. Per entendre'ns, els colors que et queden bé són la bellesa i l'impacte que tenen els colors en els altres és la imatge.
Per exemple?
El vermell és la passió o estar emprenyat mentre que el groc és l'alegria, ser extrovertit o influenciar. Tot impacta en les nostres emocions.
"Tots som positius, negatius, optimistes, pessimistes i realistes"
Els colors també són fruit d'una construcció social.
A la naturalesa funciona igual, els colors més forts són els d'atac per a animals o plantes. Hi ha una part natural i també una construcció social que parteix d'una realitat emocional que serveix tant per als colors com les línies. Quan parlem d'una línia fallida és agressivitat o contundència. Les persones que tenim un rostre més dur no acostumem a caure massa bé perquè tenim cara de mala hòstia. Els animals o les plantes ataquen amb una línia fallida.
Què és l'activisme positiu?
L'acceptació de la situació actual. No es pot ser positiu en una utopia, hem d'anar a la realitat on ens adonem que la gran majoria d'informació que ens arriba són males notícies que impacten més en el nostre cervell que les bones notícies. El nostre cervell està preparat perquè es quedi la part bona i marxi la part dolenta. No estem acostumats a fixar-nos en la part bona i l'activisme positiu diu que això és precisament el que hem de practicar.
Com?
Ens hem d'enfocar en allò que ens agrada. Jo tinc una secció setmanal de notícies positives. En un telenotícies hi hauria d'haver un equilibri entre bones i males notícies. El problema no ha sigut la pandèmia perquè hi ha molta gent que ha trobat un hobby nou, ha canviat de feina o de parella. La pandèmia ens ha donat la sensació que podíem prendre decisions i començar una nova vida. Decidir forma part de l'activisme positiu i deixar de viure com abans. El ritme que vam agafar durant la pandèmia era molt intens i ara hem tornat a un format híbrid sense saber-nos readaptar al ritme de la realitat i és possible que acabem petant. Val més aturar-se i decidir què volem. Tots hauríem de fer una mica de fons d'armari. Fa poc estàvem confinats i ara, què fem?
"Les males notícies impacten més en el nostre cervell que les bones notícies. Decidir forma part de l'activisme positiu i la pandèmia ens ha donat la sensació que podíem començar una nova vida"
I ara, què farà?
Sóc molt optimista, tinc moltes idees malgrat que mai les acabo de fer del tot bé. Tinc un gran ímpetu per fer coses diferents, ho intento però a vegades no funciona. Si no hagués creat empreses i hagués fracassat, potser no hauria estat a Operación Triunfo. No hem d'abaixar mai els braços! I no, no tots els dies són fàcils. Sovint li deia a la meva parella que tancava l'empresa i em feia teleoperadora perquè no em compensava la quantitat d'hores i el compte de resultats a finals de mes. De moment, però, aquí estic. Tenim aquesta mala creença que diu que si no pateixes treballant, llavors és que no serveix la teva feina.
Una dada: "Triguem entre set i quinze segons a tenir una primera impressió d'una persona".
Això afecta directament a la credibilitat. És una decisió estar-hi atents o no, però ho has de treballar encara més si no ets conscient d'aquesta primera impressió. Si vols tenir credibilitat amb el teu contingut i la teva imatge ho has de treballar. També és molt important cuidar-se, fer esport, l'alimentació o la medicina estètica, entre d'altres.
"No et menteixis més! Accepta la primera impressió"
Quedi's amb un aprenentatge o un consell de vida.
Ens hem de deixar de mentir a nosaltres mateixos. Molts cops tenim un concepte erroni del que realment volem a la vida, ja sigui perquè està imposat per la societat, les creences, l'educació o la família. El meu aprenentatge i el meu consell és que no et menteixis més i acceptis el primer impacte. La mirada de l'altre no és important, l'important és com entenc aquesta mirada.