• Afterwork
  • Andreu Buenafuente: no és país per a emprenedors

Andreu Buenafuente: no és país per a emprenedors

Després d’anys en el negoci de l’audiovisual i de diverses inversions en projectes innovadors, el presentador ha conegut tant el reconeixement com el càstig al fracàs que es dóna a l’empresari

Andreu Buenafuente | Francesch P. (ACN)
Andreu Buenafuente | Francesch P. (ACN)
Barcelona
01 de Setembre de 2017
Act. 01 de Setembre de 2017

Han passat 20 anys des que Andreu Buenafuente es va convertir en un dels personatges més coneguts i estimats de Catalunya. El seu Sense Títol i els programes successors van portar a TV3 el model de late show nord-americà, amb un presentador carismàtic i capaç de tractar l’actualitat amb un humor i una ironia més o menys punyent. El showbusiness, però, és un territori cruel, on l’èxit de llarg recorregut no fa més que augmentar els que esperen la caiguda. Una realitat que, a Espanya, molts cops també és aplicable al món de l’emprenedoria. Després de dues dècades representant l’èxit televisiu i empresarial, Buenafuente porta un lustre de relacions difícils tant amb l’audiència com amb els balanços econòmics de les seves inversions. I aquest no és país per a caigudes empresarials.

“Aquí sempre estem amb el ‘te la fotràs’ o, si les coses et van bé, amb l'‘has tingut sort”. Així definia Buenafuente la visió que a Espanya es té dels emprenedors a una entrevista publicada a ElDiario.es, en la que presentava la versió definitiva de la xarxa social Bananity. I, precisament, Bananity és la demostració que, a diferència dels Estats Units, un sol projecte fracassat aquí encara és un estigma.

Sobre el paper, l’entrada de Buenafuente com a inversor a Bananity tenia tot el sentit. El presentador és conegut pel seu interès en projectes innovadors, eren els temps de l’aparició a dojo de xarxes socials i comptava a un equip amb una trajectòria fiable amb Pau García-Milà al capdavant, l’emprenedor de moda en aquell moment.

La xarxa social va néixer el 2011 i oferia als seus usuaris tot un àlbum de personatges, institucions, llibres, productes, etc., sobre els que indicar quines coses estimaven o odiaven. Bananity no va començar malament. No només comptaven amb la participació activa de celebrities com el mateix Buenafuente o l’exministra Cristina Garmendia, sinó que durant el seu primer any va complir amb l’objectiu dels 30.000 usuaris i va rebre diversos reconeixements.

Buenafuente: “Aquí pensem que si algú té una empresa, d’entrada és un fill de puta”

Després d’aquell primer any, però, el projecte es va estancar. Ni l’aparició d’una versió millorada -amb més opcions d’interacció entre els usuaris i ofertes d’ecommerce relacionades-, ni el llançament d’un videoblog amb Buenafuente i Pau García repassant què estimaven i odiaven els usuaris de la xarxa van impulsar Bananity. Després de diverses reformulacions fallides, el projecte va caure en l’oblit fins a la seva desaparició el 2015. Una història de la qual els seus fundadors no han defugit parlar, però que suposa una taca en la seva trajectòria emprenedora.

Reivindicació de l’empresari als mals moments

Bananity ha estat només una de les apostes en inversió de Buenafuente. Tot i això, la seva gran història empresarial és El Terrat. La productora que va ser sinònim d’èxit en l’audiovisual porta anys en caiguda, amb ERO, refinançament d’un deute de 10,4 milions d’euros i pèrdua de patrimoni personal incloses. “Aquí pensem que si algú té una empresa, d’entrada és un fill de puta”, deia el presentador en una entrevista a Jot Down, al donar explicacions sobre els acomiadaments a la seva empresa.

En la mateixa entrevista, Buenafuente reivindicava els més de 1.000 llocs de feina que la productora ha creat en els seus anys de vida. Amb aquestes xifres i programes en el currículum com Sense Títol, Malalts de tele, Una altra cosa, Plats Bruts, Buenafuente o En el aire, resulta difícil pensar que la paraula fracàs acabi associada a la història de El Terrat.