Diu la seua biografia que el químic valencià Rubén Darío Costa Riquelme, premiat aquest dimecres a València amb presència de la reina Letizia per la Fundació Princesa de Girona en la modalitat científica, "va participar recentment en la Reunió Anual dels Nous Campions del Fòrum Econòmic Mundial que es va celebrar a la ciutat xinesa de Tianjin, i en la qual van ser seleccionats 36 investigadors menors de 40 anys procedents de més de 20 països". No ho faig amb premeditació, però és que és veure la Xina a qualsevol text i les negretes se'm posen soles. Deformació professional ha de ser. No sé quina distància temporal estableix aquest "recentment" perquè estic en eixe punt d'intentar contrastar amb el protagonista un fet que les notes de premsa situen el 2018. Si 2018 és recentment, estic tranquil·la. Si el recent parla de fa poc, tinc molta curiositat en parlar amb Costa Riquelme.
El jurat del premi amb la reina Letizia, reunits a València | Cedida l
Diuen les cròniques que el químic, guardonat per "l'originalitat de les seues recerques en el camp dels leds amb components biològics amb la finalitat de reduir l'impacte mediambiental", va ser l'únic espanyol a assistir a la trobada de Tianjin, una ciutat que, segons Sant Google Maps, està a una distància en cotxe de més d'11 hores de Wuhan, epicentre del maleït coronavirus. Amb tot, és fàcil que el químic, sense saber res, posara en pràctica les recomanacions de l'OMS, ja que són de sentit comú: rentar-se les mans amb freqüència amb aigua i sabó, cobrir-se la boca en tossir o esternudar... Mantenir un metre de distància amb l'interlocutor, sobretot si aquest està contagiat, és altre dels tips. En el fons, són les coses que intente que faça la meua filla quan està refredada, però no sempre em fa cas, per dir la veritat.
Ganyet, al seu article (sublim, com sempre) d'aquest divendres ja explica que a l'ISE d'Amsterdam, on ha estat aquesta setmana, aquesta és "informació i bones pràctiques que hauríem de tenir sempre, a tota hora i amb tothom".
La qüestió és que la Xina ens té al·lucinats, aquests dies. Al·lucinats i preocupats. Ha generat la cancel·lació de la celebració d'un monstre tecnològic com és el Mobile World Congress i tot el que comporta per a l'economia barcelonina, catalana, mediterrània i estatal. Ho han explicat molt i molt bé aquests dies els companys Victor Costa, Marta Escobar i Margalida Vidal, que no dormen amb tanta notícia d'última hora. Que si es planta la falla, que si no... perdoneu la comparació, però en València estem a tocar les nostres festes patronals i qualsevol notícia vinculada a les Falles és tan important com un Mobile (no em mateu, antifallers).
Més enllà de la broma, la declaració dels ponents de la multitudinària roda de premsa de dijous sobre la cancel·lació de l'esdeveniment és molt fallera: "Demà mateix començarem a treballar per celebrar la millor edició de la història". És el que diem a València la nit del 19 de març quan comencem a cremar els monuments. Que no passa res, que ja estem treballant en les pròximes Falles!! És un consol i un missatge motivador per a qui acomiada un projecte il·lusionant. Una miqueta el que els ha d'estar passant als organitzadors. També hi ha de valents en tota història. I en aquesta, sense dubte, són els emprenedors del Barcelona Tech City els que han sabut veure el nínxol: "que tots els inversors tenen hotels i bitllets reservats?, doncs muntem el Barcelona Tech Spirit i ho rematem". Això és lideratge.
StartupValència, la nova marca de l'antiga Associació Valenciana Startups, també havia confirmat via Twitter que donen suport a aquesta iniciativa. Segur que hi ha de fallers entre ells i saben que de les cendres sempre ixen grans coses.
Parle amb el seu CEO, Nacho Mas, i em confirma que tindran una presència destacada en el nou esdeveniment i que estudien co-organitzar un acte la vesprada-nit del dia 24 de febrer a Barcelona. "Està tot cocreant-se, però anem a col·laborar amb Barcelona Tech City. Van a passar moltes coses allà i volem participar", apunta en declaracions a VIA Empresa.
Nacho Mas (Startup Valencia): "Van a passar moltes coses a Barcelona i volem participar"
La Xina, culpable de manera indirecta de tot aquest tsunami, estaria lliurant una batalla tecnològica amb Occident, segons algunes fonts ben il·lustrades. Amb els acords comercials usats com a arma política entre Donald Trump i el gegant asiàtic (mentre escric aquestes paraules els llauradors valencians estan manifestant-se per la situació al camp), l'economia valenciana també tus afectada. Ho explicava dimarts en un desdejuni informatiu el president del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, José Vicente Morata, dient que "hem permés que la fàbrica del món siga la Xina i ara ho paguem". És una declaració rodona la seua, que va més enllà del coronavirus i s'endinsa en la globalització, la transnacionalització i, en definitiva, la connectivitat màxima en què estan els nostres mercats. Mireu tot el que passa: si tossen allà, ací tremolem. Literalment.
Entre tot aquest maremàgnum de rodes de premsa sobre el MWC, declaracions en xarxes socials i fake news, a vegades sembla que vivim aliens al món. Sona la música clàssica. Jo mire el mòbil compulsivament per comprovar què passa a Barcelona. Estic al Jardí Botànic, que acull aquest dijous la gala de lliurament dels premis DonaiDona que atorga EVAP, per premiar les companyies que aposten per integrar dones en situació de risc: víctimes de violència de gènere, aturades de llarga durada. Gent compromesa, en definitiva.
Rossy de Palma, a l'acte d'EVAP | Cedida
Moltes dones, algun home, com Victor Tatay,regional director d'Adecco Group, amb qui em retrobe després de molts anys. Asseguda al meu costat, Mar Mestre, de comunicació de Caixa Popular. En primera fila, la consellera Gabriela Bravo, la regidora Pilar Bernabé, l'empresària i presidenta d'EVAP Eva Blasco, i l'actriu Rossy de Palma, padrina de l'acte, que dóna un discurs 100% feminista: "El feminisme se m'ha quedat raquític, però la sororitat és el primer escaló d'aquesta escala. Juntes tenim força, ens donem alegria", expressa.
Deia que a vegades oblide(m) el món en què vivim. No és que al Botànic estiga sonant una altra música, és que la dansa xinesa ens té embaladits. Tossim, però respirem.