Que no us enganyin, l’any comença al setembre. Com a mínim per a les que treballem. Així, durant aquest mes sempre repensem les coses que fem, sigui per depressió postvacacional o perquè finalment tenim una excusa per fer un canvi que fa mesos que esperem. La secció de la VIA dels objectes era entretinguda, però ja no donava gaire més de si. Per això, hem decidit canviar els objectes per subjectes i centrar-nos en la filosofia darrere d'algunes de les persones més rellevants de l’economia, però no entesa de manera tradicional. En un món de fronteres líquides, les persones que menys ho diríem són algunes de les més influents en aquest sector, que fa temps que ha deixat de ser exclusiu d’homes amb americanes fosques i que cada dia ocupa més jets privats, brillants i, en el cas que ens ocupa avui, embotits ibèrics.
Amb més de 63 milions de seguidors sota el pseudònim de @georginagio, Georgina és mare d’una família nombrosa i una dona amb un gran sentit de l’humor
La setmana passada vaig dedicar tot el divendres a la tarda a engolir (literalment) els sis capítols de la tercera temporada de Soy Georgina, el documental personal de la famosa influencer i parella de Cristiano Ronaldo. Georgina va néixer a Buenos Aires però es va criar a Graus, un petit poble de l’Aragó, i amb només 30 anys és una de les persones més seguides a les xarxes socials. Amb més de 63 milions de seguidors sota el pseudònim de @georginagio, és imatge de marques d’alta costura com Guess o Vetements, mare d’una família nombrosa i una dona amb un gran sentit de l’humor.
No cal dir que la Georgina i jo no tenim absolutament res en comú. Ella és multimilionària; jo tinc diverses feines a l’any amb una inestabilitat pròpia de l’acadèmia i la vida fora de casa. Ella té una família nombrosa; jo visc sola, i l’ésser que més a prop dorm de mi últimament és la meva planta d’alfàbrega. Ella viatja en jet privat; jo, amb una bicicleta de lloguer. Ella vesteix de luxe i jo em condemno a mi mateixa cada vegada que compro mitjons en una marca de fast fashion. Ella té milions de bolsos i sabates, i jo tinc milions de totebags i unes Martens que porto des de fa quatre anys i que enllustro setmanalment amb crema hidratant del supermercat de confiança. És cert que, segurament, tinc més en comú amb Georgina que amb la persona més pobra del món, però dins del món de persones que vivim en el benestar crec que no podríem ser més oposades. Tanmateix, la segueixo religiosament. I filosòficament crec que té molt a destacar.
Una “dona angelicata”, la dona perfecta… del gènere performàtic
Georgina no és només una dona, és una imatge. Una imatge de perfecció, de tot el que ha de ser una dona al segle XXI segons l’statu quo. Georgina és el que ella anomena moltes vegades a altres dones, una “supermare”, que porta les criatures a l’escola, les té en compte en tot moment i també procura educar-les amb els seus valors. “Si no tens gana per la pasta, no tens gana pel gelat”, va dir a la seva filla durant un dels episodis de la primera temporada de la sèrie, que recentment ha estrenat la seva tercera temporada. Georgina és el cànon de bellesa de la dona contemporània, amb corbes i panxa plana, faccions marcades, cabells llargs i atrevida en la roba. És divertida, espavilada, però no rata sàvia, i ha creat, amb l’ajuda de les seves queridas, el seu propi imperi. És una dona amb visió, però que sap molt bé quin és el seu lloc: al costat del seu marit, el futbolista, l’estrella. Així i tot, se sap una gran celebritat en el seu terreny, el de la dona. Seguint les teories de Simone de Beauvoir, Georgina actua des de l’alteritat de Cristiano, essent una “altra” complementària a la seva figura de futbolista i estrella. S’ha fet el seu nínxol de dona-estrella però sempre lligada a la figura del marit. Georgina marca tots els preceptes per ser una dona perfecta, però ho fa a través de la seva expressió de gènere. És una dona molt femenina, molt normativa, i no se surt gens ni mica de la figura tradicional de la dona. Seguint les doctrines de Judith Butler, és una gran performadora del seu gènere imposat, i encaixa perfectament en l’ideal de perfecció de gènere que ha creat la nostra societat. Encaixa, performa i, com a influencer que és, prolifera.
Georgina actua des de l’alteritat de Cristiano, essent una “altra” complementària a la seva figura de futbolista i estrella. S’ha fet el seu nínxol de dona-estrella però sempre lligada a la figura del marit
Si els pensadors renaixentistes italians tornessin, la posarien en un pedestal i li pintarien quadres i retrats. Potser, si Friedrich Nietzsche l’hagués coneguda, hauria fet una teoria paral·lela al seu “superhome” per fer-la “superdona”. Però, en un moment en què la teoria feminista ha evolucionat tant i ha demostrat que no cal que siguem perfectes en tots els sentits, quin efecte té que una celebritat com Georgina promogui tan profundament i convençudament aquests ideals?
Ella és la seva marca, ella és la seu principal negoci i producte
Des de la botiga de Gucci fins a desfilar per Guess, Georgina és un exemple de la superació de l’escala social del capitalisme i també de com una persona es pot convertir en el seu propi producte. El seu negoci és ella mateixa, perquè d’això ha construït un relat de superació, una idea de bellesa i una combinació molt ben treballada en l'àmbit del màrqueting entre una dona que compleix tots els ideals de bellesa, que es manté autèntica als seus orígens i que comparteix hàbits i aficions amb la majoria de les persones que la segueixen. Com diria Marshall McLuhan, ella mateixa, el mitjà, és el seu missatge, la seva història personal, els seus valors i la seva idea que és una vida d’èxit.
El seu negoci és ella mateixa, perquè d’això ha construït un relat de superació, una idea de bellesa i una combinació molt ben treballada en l'àmbit del màrqueting
Com les altres, a ella també li agrada menjar embotits, vendre coses per plataformes en línia o anar amb xandall per dur a terme les tasques quotidianes. Molts l’han anomenat una reina del màrqueting, perquè tot això ho fa defugint la idea de la dona de futbolista mantinguda i es projecta com una dona que treballa molt. La cultura de l’esforç és molt palesa en tota la seva narrativa personal, des de tot el que va treballar abans de conèixer Cristiano fins a com, després de casar-se, continua sent una treballadora incansable i una mare exemplar. Una dona que combina, d’una manera que s’aguanta amb pinces, el relat de la “dona feta a si mateixa” i de “nòvia de”, d’una manera que a molt poques altres dones els ha funcionat. Com repeteix en molts moments de la sèrie: “No em considero un fenomen, però sí una dona afortunada perquè sé què és no tenir res i què és tenir-ho tot” [...] “Jo de nena somiava en tenir una família meravellosa, un príncep blau, i avui la tinc, amb uns fills meravellosos. Em donen molt amor i sí, els somnis es compleixen”.
La societat de l’espectacle: pa, circ… i embotits
Es podria escriure un llibre sobre la Georgina: la seva petjada ecològica, l’estil de vida que procura blanquejar, l’estranya promoció d’un règim totalitari en els últims episodis, el seu consumisme i la contribució a la societat de consum i de l’espectacle... Perquè sí, Georgina és un artefacte de la societat de l’espectacle, un concepte que va teoritzar el pensador Guy Debord a partir de la descripció de com les xarxes socials s'han convertit en un indret d’entreteniment constant, on persones com la influencer comparteixen la seva vida íntima i personal per projectar aquesta vida de somni en què viuen.
Georgina és una figura molt potent en el nostre imaginari, que encarna a la perfecció la manera com el sistema patriarcal casa el rol de la dona tradicional amb la idea d'una dona empoderada que ens fa pensar que el patriarcat ja no existeix. Però persisteix, i molt. Georgina és una dona poderosa, sense cap mena de dubte, i és un exemple de lideratge femení clau i essencial per tenir en compte, estudiar i, fins i tot, admirar. Una dona que és la seva pròpia veu cantant, que gràcies a l’amor de la seva vida ha emprès una carrera professional exitosa. Una súpermare, una súperprofessional, una gran treballadora, que a més és capaç de ser esquerpa i caure bé a tothom alhora.
Perquè rica o pobra, feminista o tradicionalista, en aquest sistema de treballar ningú s’escapa
No és feminista, i encarna valors molt tradicionals malgrat estar a l’última de la moda. Tanmateix, un divendres a la tarda, estirada al sofà després de tota la setmana, a totes ens agrada caure en contradiccions i capturar les seves frases brillants, com ara “no marxo mai de casa sense la meva llibreta i el meu boli”, que ens recorda a totes aquelles que no tenim el seu ritme de vida que, si desitgéssim i tinguéssim aquest estil, malgrat tot estaríem cansades de tant treballar. Perquè rica o pobra, feminista o tradicionalista, en aquest sistema de treballar ningú s’escapa.