Amb els seus característics terrats de tons vermellosos, els quilòmetres de pòrtics que recorren la ciutat i una tradició gastronòmica envejable —on els tortellini i la mortadel·la són protagonistes—, Bolonya sedueix a primera vista, sobretot al públic universitari i els sempre benvinguts estudiants d'Erasmus, molts d'ells provinents de Catalunya i de la resta d'Espanya. Però darrere d’aquesta bellesa arquitectònica i culinària, s’hi amaga també una ciutat clau per a l’economia i la mobilitat d’Itàlia, que la resta de la península Ibèrica té molt a envejar en molts sentits.
Capital de la regió d’Emília-Romanya, Bolonya ha sabut posicionar-se com a un dels principals motors industrials i logístics del país. El seu teixit empresarial abraça sectors com la mecànica avançada, la farmacèutica, la mecatrònica i la logística, amb una forta col·laboració entre l’àmbit acadèmic i l’empresarial. La presència de la Universitat de Bolonya, la més antiga del món occidental (1088), continua essent un pilar fonamental d’innovació, recerca i talent.
Una de les grans fortaleses de Bolonya, que actualment té 400.000 habitants és, sens dubte, la seva connectivitat ferroviària esmentada anteriorment. L’estació central de la ciutat és un dels principals encreuaments del sistema de trens d’Itàlia. Les línies d’alta velocitat permeten arribar a Florència en només 35 minuts, a Milà en 1 hora i 5 minuts, a Venècia en 1 hora i mitja i a Roma en aproximadament 2 hores. També és fàcil desplaçar-se en poca estona a ciutats mitjanes com Pàdua, Salern, Parma o Mòdena (coneguda pel famós vinagre).
L’estació central de Bolonya és un dels principals encreuaments del sistema de trens d’Itàlia
Aquestes connexions fan de Bolonya una plataforma de mobilitat força privilegiada, que facilita els desplaçaments de caràcter personal o d'oci, per arribar a la feina, distribució de mercaderies i temes logístics amb una eficiència que pot sorprendre a més d'un. Amb preus que poden anar dels 9 euros fins als 100 euros segons la distància i l'antelació amb la qual s'adquireix el bitllet, la puntualitat regna en la majoria de línies i, quan se superen els cinc minuts de retard, s'anuncia en dos idiomes -italià i anglès- pels altaveus i les pantalles de les estacions, mentre es "demanen disculpes reiteradament". El primer tren surt al voltant de les 6 h del matí i l'últim al voltant de les 22 h de la nit.
L'estació de Bologna Centrale -molt més gran que la infraestructura de Sants a Barcelona - és un dels nusos ferroviaris més importants de tot Itàlia. Encara que Bolonya és només la setena ciutat italiana en mida, la seva estació ofereix més rutes de trens de llarga distància que qualsevol altra estació a escala nacional, i ocupa el cinquè lloc en la llista d'estacions que més passatgers utilitzen cada dia.
Un destí 'low cost' amb presència universitària
Moltes persones prefereixen viatjar a Bolonya i desplaçar-se des d’allà a altres ciutats italianes perquè la ciutat ofereix una combinació molt atractiva de bones connexions, eficiència i, sovint, preus més competitius. La restauració i els allotjaments no són tan cars com a les ciutats del voltant. A més, l’aeroport de Bolonya té vols internacionals amb tarifes assequibles (a Catalunya es pot viatjar amb Ryanair a partir de 40 euros), i un cop a la ciutat, els trens d’alta velocitat permeten arribar ràpidament a destinacions com Florència, Roma, Milà o Venècia, sovint molt més cares.
Bolonya acull aproximadament 90.000 estudiants universitaris cada any
A més, Bolonya acull aproximadament 90.000 estudiants universitaris cada any, gràcies principalment a la Universitat de Bolonya, que és la més antiga del món occidental i una de les més prestigioses d’Europa. Com a ciutat-universitària, la localitat presumeix de tenir un dels ambients nocturns més vibrants del país, i és que els plans de lleure no distingeixen entre dies laborals i caps de setmana. Només falta endinsar-se per tots els carrers i descobrir-ho.
L'aposta ferroviària d'Itàlia des dels anys 90
En aquests moments, Itàlia disposa d’una de les xarxes ferroviàries d’alta velocitat més extenses i eficients d’Europa. Una de les claus és la configuració geogràfica del país, allargassat de nord a sud, amb ciutats molt poblades relativament properes entre elles (Milà, Torí, Bolonya, Florència, Roma, Nàpols...), cosa que facilita i justifica una xarxa ferroviària densa i molt utilitzada. El país va apostar decididament per la inversió en trens d’alta velocitat ja des dels anys 90. A més, té una longitud total de 24.567 quilòmetres, dels quals 16.832 quilòmetres són de línies actives.
De fet, a Itàlia, aproximadament 1,6 milions de persones utilitzen els trens cada dia, segons les dades de Trenitalia i altres operadors ferroviaris. Aquesta xifra inclou tant els viatgers de trajectes de llarga distància (trens d'alta velocitat, per exemple) com els desplaçaments regionals i locals. Un altre factor és la competència entre operadors: a Itàlia no només hi ha Trenitalia (públic), sinó també Italo (privat), i això ha contribuït a millorar serveis, abaixar preus i fer més atractiu el tren per a viatgers de tota mena.
A Itàlia, aproximadament 1,6 milions de persones utilitzen els trens cada dia
Comparat amb Catalunya, on la xarxa d’alta velocitat està molt més centralitzada i amb menys freqüències i interconnexions regionals, Itàlia ofereix una major intermodalitat, freqüència i abast territorial. És molt més habitual, per exemple, fer servir el tren per a desplaçaments quotidians entre ciutats mitjanes i grans, cosa que a Catalunya encara es fa sobretot en cotxe o autobusos.
Això té impactes visibles: menys dependència del vehicle privat, reducció d’emissions, dinamització del turisme interior i una economia més connectada. És un model del qual Catalunya podria prendre nota, especialment pel que fa a la connexió entre capitals de comarca o ciutats amb presència de seus d'universitats importants.
Amb la seva xarxa de trens, el seu caràcter universitari i la seva aposta decidida per la sostenibilitat, Bolonya es converteix en un model de ciutat que no només pensa en el futur, sinó que l'està construint, una locomotora d'Europa que ho connecta tot més enllà de les seves pròpies fronteres.