Ha viscut dos canvis de segle, incomptables canvis de govern, una postguerra... I només ha tancat un dia en la seva trajectòria: el posterior als atemptats del 17 d’agost del 2017. Des que es va instal·lar provisionalment al solar de l’antic convent de Sant Josep, fins a arribar al mercat emblemàtic que és avui dia, La Boqueria amaga petites i grans històries, anècdotes i falses creences. Algunes —que eren llegendes—, han viscut fins els nostres dies. La Boqueria 1840-2020, editat per l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria i escrit per Matilde Alsina, responsable de comunicació del mercat, i Genís Arnàs, cap del departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, posa fil a l’agulla i en destria unes quantes. El popular emplaçament de la Rambla és iconografia de Barcelona. Però podia no haver estat així. Saben que el Pla Cerdà va voler treure’l del mapa? I quin és l’origen real del seu nom?
La Boqueria va néixer a la Rambla
Il·lustrat amb plànols i imatges, el llibre explica l’evolució de la Boqueria des del 1840 fins avui. “No presenta la història de La Boqueria amb un criteri cronològic, sinó temàtic —explica Arnàs—, conté sis punts de vista diferents dividits en sis capítols. El lector veurà la seva transformació des de l’evolució del comerç, de l’edifici que l’acull i les persones que fan La Boqueria”.
L’estructura li permet destacar la forta interrelació existent entre el mercat, la ciutat i els ciutadans a través de la història. És un llibre sobre història de mercats, on tot començà perquè el comerç modest local de les ciutats medievals s’arremolinà al voltant de les esglésies —en aquest cas, a la Rambla i sense lloc fix, a recer de l’església del Pi, i dels monestirs de Sant Pere de les Puel·les i dels Frares Menors— que eren llocs amb certa seguretat a l’Edat Mitjana.
Boqueria, de boc i no altra cosa
El primer esment de La Boqueria data del 1217 i està citada com Bocateria (no perquè s’hi fessin entrepans, evidentment). “Fins el segle XIX es mantingué en aquesta zona, sense un emplaçament fix on s’aplegava la màxima concentració comercial de la ciutat. El 1840 es col·locà la primera pedra a l'emplaçament actual, al solar de l’antic Convent dels Carmelites descalços de Sant Josep. Era una ubicació provisional i han passat 180 anys”, detalla Arnàs.
Alsina afegeix que l’origen del nom del mercat segons la tradició popular “dona histories més o menys estranyes... Les nostres investigacions, però, situen que té l’origen en la venda de carn a l’Edat Mitjana”. La importància de la carn a principis del segle XIII era cabdal, un dels productes més controlats per l’administració. Com bé recorda la investigadora, la carn era un producte pràcticament polític: “I el mercat té el seu origen en una carnisseria de carn de boc que ven carn de segona adreçada a les classes més deprimides. Els metges marcaven la qualitat de la carn de primera que consumien els benestants (vedella, bou, porc) i les de segona (boc, cabra i ovella, porc i truja si venien de Menorca o Tolosa)”.
Un mercat popular des del seu origen, tal com evidencien les imatges de l’època que recull el llibre. Perquè La Boqueria era l'única carnisseria que podia al segle XIV vendre i escorxar carn de segona. Així que el contigu barri del Pi allotjava els venedors d’aquest material. La presència continuada de carn a La Boqueria fins el segle XIII és un atractiu per a pagesos i venedors d’altres productes que començaren a arreplegar-se al voltant originant el germen d’un mercat que romandria fins el segle XVIII. Com recorden els autors: “Era el moment en què la Rambla començava a ser un lloc de lleure i a decantar-se. Al segle XIX, es va considerar que el mercat era un espai poc estètic, sorollós i brut. Es va posar fi a la tradició del cel obert i van començar a treure els mercats de les places per arreplegar-los a dins d’un edifici. “Hi ha plans que qüestionen on es va acabar emplaçant La Boqueria. En el seu cas, es va optar per proveir-lo d’uns tinglados (en l’argot de la professió) en comptes de traslladar-lo. La Boqueria no té portes, té columnes y un sostre que la protegeix. El Mercat de Santa Caterina és el primer que neix com a mercat cobert, és el primer cobert de la ciutat”, explica Alsina.
L’autoria confosa de la coberta fèrria
Hi va haver diversos intents d’endreçar el mercat no fructificats fins que la destrucció del convent de Sant Josep el 1835 donà l’excusa a les autoritats per aprofitar el solar per fer una plaça amb porxos i columnes jòniques semblant a la Plaça Reial. Mentre s’adequava es van instal·lar provisionalment les parades i allà ha quedat. La plaça no es va acabar mai. “Un treball previ d'investigació recolzat per la UPC ha evidenciat que aquesta coberta de ferro ha estat erròniament atribuïda fins a dia d’avui a la Maquinista Terrestre i Marítima. En realitat, la coberta es va fer a la Foneria Torres de Poblenou. El seu artífex, Joan Torras i Guardiola, va col·laborar en la bastida per construir el monument de Colom i se’l coneix internacionalment com l’Eiffel català.
La vida dins el mercat
El darrer capítol dona veu a la gent de La Boqueria explorant la vinculació d’aquests amb els barcelonins, que sempre ha estat molt forta, i alguns esdeveniments dels últims anys com ara el servei durant el confinament o els atemptats a la Rambla. “El dia 14 de març, quan es va decretar l’estat d’alarma, semblava que s’acabava el món, amb prop de 60.000 clients a la porta. I el dilluns següent, solitud amb totes les parades tancades. Vam improvisar la venda telefònica. Portàvem les comandes gratuïtament a casa. I, al final, es va anar estenent a tota Barcelona. No tinc cap record traumàtic. Recordo la il·lusió cada cop que reobria una parada”, rememora Òscar Ubide, president de l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria. Com ell, el conjunt dels paradistes no van tenir en cap moment una “sensació de derrota o tristesa. Va sortir l'ànim de poder remuntar i fer coses, anar a buscar el client que potser no es podia desplaçar”, assegura. Entre vivències que es remunten a molts anys i generacions i històries personals de superació en un moment convuls, potser l’únic retret al volum —gesticula un vertader retrat d’un edifici que és memòria col·lectiva de tots els barcelonins— és passar de puntetes pel turisme massificat i la seva vocació a ser un lloc de pas per fer-se la foto a una crisi forta de públic autòcton que malgrat la voluntat fèrria de canvi, s’arrossega fa anys.
La Boqueria 1840-2020 (12€). Venda al Punt d’Informació del mercat, Abacus i la Central del Raval