Com a resident al Regne Unit durant més de vint anys, he arribat a entendre moltes de les accions i reaccions que han tingut lloc a les Illes Britàniques en els darrers temps, especialment sobre el cas del Brexit. Una part de la societat anglesa no va acceptar que buròcrates de la Comissió Europea, no escollits directament pel poble, decidissin sobre afers que afectaven les seves vides.
Sobre aquest procés de desconnexió, molt criticat arreu, però que ara ja és un fet consagrat, hi ha dos punts interessants que la majoria de catalans desconeixen. El primer és una curiositat numèrica important: el percentatge de l'electorat de Catalunya que va votar a favor de la independència, l'1 d'octubre del 2017, supera el percentatge de votants britànics que van donar suport al Brexit. I aquesta és una dada que cal tenir molt present. El segon punt a destacar és que el Brexit ofereix oportunitats a Catalunya i que, per tant, seria bo mirar d'aprofitar-les.
Sobre aquest procés de desconnexió (Brexit) hi ha dos punts interessants que la majoria de catalans desconeixen
D'ençà de la sortida de la UE, el Regne Unit ha decidit utilitzar el procés del Brexit per adaptar la regulació del seu preeminent sector financer, que fins fa poc era dissenyada des de Brussel·les, per adaptar-la a la seva realitat. En aquest sentit, una de les primeres revisions que està tenint lloc ha recaigut en el món de les assegurances, amb la reforma de Solvency II, el règim regulador d'aquesta indústria multibilionària. De fet, les asseguradores britàniques tenen invertits 2,2 bilions de lliures (2,5 bilions d'euros) en actius.
Després de més de dos anys de revisió, el Tresor britànic va decidir, el passat novembre, permetre ampliar el tipus d'actius en els quals les asseguradores que utilitzen un mecanisme regulador anomenat Matching Adjustment podran invertir en el futur. Tot plegat respon a l'objectiu del govern britànic de permetre més inversions en infraestructures i en aquells actius que permetran assolir la transició a una economia de "zero net climàtic". Estem parlant de més de 115.000 milions d'euros en els pròxims 10 anys. Doncs bé, les asseguradores, per tal de protegir els seus assegurats, diversificaran les seves inversions també a escala geogràfica. És a dir, invertiran part d'aquests fons fora del Regne Unit.
Catalunya hauria de començar a pensar com estructurar els seus actius d'acord amb aquesta nova regulació, ara anomenada Solvency UK, per tal d'atraure part d'aquests fons. Encara som a temps. El Banc d'Anglaterra trigarà uns mesos a definir la part tècnica. Així i tot, no ens podem adormir i cal posar fil a l'agulla. Si no ho fa Catalunya, algú altre traurà profit d'aquesta oportunitat que ofereix el Brexit.
Tanmateix, i més enllà del Brexit, però encara íntimament lligat a aquest tema, hi ha un altre fet a tenir en compte. L’únic estat d’Europa que fa servir aquest mecanisme anomenat Matching Adjustment, a més del britànic, és l’Estat espanyol. Les cases d’assegurances a Espanya que l’utilitzen, però, només en fan servir una versió senzilla. És a dir, a diferència dels britànics, que l’empren per invertir en bons sobirans i corporatius, així com per invertir en actius il·líquids, a Espanya, però, només s’empra per comprar bons. De fet, al Regne Unit, el percentatge d’inversions en infraestructures, residències d’estudiants, habitatges, hospitals i també a parcs eòlics, entre d’altres, ha augmentat fins a representar vora el 30% d’aquests portafolis d’inversió, que avui ja compten amb més de 400.000 milions d’euros. Aquesta dada és molt rellevant, perquè mentre al Regne Unit es permet que aquests inversors a llarg termini inverteixin en l’economia real, a Espanya, el Matching Adjustment, s’utilitza de manera molt majoritària per cobrir el deute públic i corporatiu.
Seria bo que els polítics catalans treballessin amb la indústria de les assegurances i utilitzessin la seva influència a Madrid
Els britànics han pogut fer tot això exactament amb la mateixa legislació europea que avui s’aplica a l’Estat espanyol. Seria bo que els polítics catalans treballessin amb la indústria de les assegurances i fessin servir la seva influència a Madrid per convèncer el regulador espanyol de permetre més flexibilitat a l’hora d’invertir en l’economia real. A més, la Generalitat faria bé d’estructurar obra pública i incentivar el sector privat a estructurar obra privada que requerís inversió a llarg termini, per tal de permetre que part d’aquests fons invertits en portafolis de Matching Adjustment per les cases d’assegurances catalanes i espanyoles es poguessin invertir en actius catalans.
No hi ha res fàcil en aquest món, però paga la pena aprofitar aquestes dues oportunitats. El premi, que revertirà en tota l’economia catalana, bé s’ho val.