A una Barceloneta doblegada al turisme que es resisteix a perdre la seva identitat de barri, queden ja pocs locals que ens recordin que aquesta part de la ciutat té molta, molta història. I en particular, alguns dels seus locals que són joies extemporànies d'una manera de fer que perviu amb petites modulacions actuals. Gemma Llagostera i Pancho Izquierdo van fer-se ara fa deu anys amb el Carballeira, un clàssic del carrer Reina Cristina creuant el Passeig d'Isabel II cap al Passeig Joan de Borbó.
Carballeira fou de les primeres marisqueries de qualitat de Barcelona: va obrir portes el 1944 a Pla de Palau
Carballeira fou de les primeres marisqueries de qualitat de Barcelona. Va obrir portes el 1944 a Pla de Palau. Llagostera ja tenia una història d'amor pròpia per aquest restaurant. El coneixia de quan va visitar-lo amb un primer nuvi; una primera cita. Quan va saber que es traspassava no va dubtar en interessar-se per adquirir-lo amb la seva parella actual. Va ser una inversió forta, de prop d'un milió d'euros. I va demanar reajustar a consciència el personal, el receptari i els proveïdors: rejovenir un local amb solera que no podia perdre els seus rituals però que necessitava una actualització. La feina s'ha fet bé. La prova fefaent són els 1,8 milions d'euros bruts que ingressen cada exercici. Actualment, reben la visita d'uns 800 comensals la setmana i molts són clientela fixa.
L'ambient recorda la solemnitat d'una altra època. De les parets pengen algunes imatges de Leopoldo Pomés, qui també ha fet assessoria gastronòmica a l'espai, d'uns nostàlgics 50 a la Barceloneta, com ara, una instantània del Port de Barcelona captada en 1953 des del mateix edifici. Però falta aquella tibantor pròpia de les grans ocasions, que ara ens semblaria passada de moda. Amb un equip de 24 persones, entre els cambrers no trobareu estudiants mirant de treure's unes peles. Tots són professionals, de llarga trajectòria, i, en molts casos, porten tota la vida -més de tres dècades en el cas d'en Lluís, Benito o l'Enrique- donant un servei dels que costa trobar.
Els seus primers 75 anys li serveixen per diversificar la seva proposta, de la mà d'Ángel Alonso i Pedro Sánchez com a cap de cuina, amb una aposta nova, la barra. Per prendre un vinet a migdia, conversar i picar platets en mitges racions d'una cuina marinera tradicional fora de qualsevol embolcall.
Un menú de platerets que són tot un festival: navalles gallegues brasejades, una terna de gambes gaditanes, de Palamós i llagostins de Vinaròs, petxines variades a la planxa, les seves famoses vieires de Cambados al forn...
De segon, no s'escapa alguna opció de peix, encara que marquen el peatge obligat dels arrossos -estem a la Barceloneta- amb un arròs a banda, quatre propostes variades i un caldós.
Si sou fans de la cabra de mar O'Grove o de la contundent truita de Betanzos, aquest és el lloc. El plat que més surt de carta és el pop. "En fem entre 90 i 100 racions setmanals, entre els que servim a feira (amb pimentó i oli presentat sobre de patata cuita) i els que surten a la brasa (amb el toc del Josper)", explica Llagostera. Les racions són generoses, les fritures exactes i el material, de primera.
És just ressenyar l'oferta dolça. A les orellanes de frare casolanes (amb el rajolí preceptiu i generós d'anís Machaquito: "És el què més agrada als habituals", ens expliquen), s'hi afegeixen postres de receptari antic: pastís de formatge amb Meus Amores, filloas, torradetes de Santa Teresa amb gelat de vainilla o, si és temporada, maduixots del Maresme amb nata. No us oblideu de demanar el pertinent didalet de crema d'orujo gallec per acabar. Medicina ancestral.
Carballeira
Adreça: carrer de la Reina Cristina, 3, Barcelona
Horari: de dilluns a divendres, de 13h a 23:30h
Preu mitjà a barra: 30 euros
Preu mitjà de la carta: 50-60 euros
Telèfon: 93 310 10 06