Amb quatre anys de mandat, Joan Laporta i la seva directiva han aconseguit que la majoria dels temes essencials de l’economia del Club, en aquest moment, siguin un autèntic embolic per poder-los entendre i fer-ne un seguiment raonable. Aquesta setmana hem tornat a donar voltes a com s’aconsegueix o no el fair play financer i si podrem fitxar amb normalitat o no al pròxim mercat d’estiu, tema derivat de l’embolic de la venda dels seients VIP del nou Camp Nou. També és opaca i estranya l’adjudicació de la construcció de l’Espai Barça, l’explotació de la futura connectivitat del nou Camp Nou, la concessió de la restauració de les seves llotges VIP... Són alguns dels molts temes que mai s’han explicat amb detall, claredat i transparència als socis. Sense sentir-se obligats a res, ni Joan Laporta ni cap directiu de la seva Junta ni tant sols es molesten a fer córrer els típics tòpics de “això als socis no els interessa”, “no entendrien res” o el mític “mentre la piloteta entri...”. Ells van fent la seva, callats i tapats i tal dia farà un any! Sense frens i en baixada!
De tots els temes que segueixen aquest patró, la palma se l’endú, al meu entendre, l’invent de Barça Studios. Un cas com un cabàs. Intentarem explicar-lo avui.
Ens situem a l’any 2022. El Barça, que arrossega tots els efectes nefastos derivats de la pandèmia i del mandat de Bartomeu, necessita generar ingressos imperiosament perquè la possibilitat de fallida del Club ensenya les orelles.
Per mirar de generar aquests recursos el dia 1 d’agost del 2022, el Club decideix vendre Barça Studios a Socios.com, una empresa especialitzada en la compravenda de NFT i Tokens, i a Orpheus Media, una societat vinculada a Jaume Roures, per un valor de 200 milions d’euros, en total. Socios havia de pagar 100 milions d’euros per un 24,5% de la societat compartida i Orpheus 100 milions més, per l’altre 24,5%. El Barça, que es quedava el control del 51% de les accions, havia de cobrar la venda a terminis: 20 milions en el moment de la signatura de la venda i 60 milions els tres anys consecutius. El valor de la societat era, doncs d’uns 400 milions d’euros.
El 2022, el Club decideix vendre Barça Studios a Socios.com i Orpheus Media per un valor de 200 milions d'euros, quedant-se el control del 51% de les accions
Sota el nom comercial de Bridgeburg Invest, l’entitat presidida per Joan Laporta aportava, per una banda, els actius dipositats a Barça Vision, la iniciativa del Club per agrupar totes las accions associades al Web3, NFT's i metavers, i per l’altra el valor de Barça Produccions/Barça Media, bàsicament el què abans era Barça TV i tots els recursos del Club capaços de generar continguts audiovisuals.
El Barça, com a club, posseïa el 100% de Barça Produccions, la societat que englobava els seus continguts audiovisuals, i el 51% de Bridgeburg Invest, la dels seus continguts digitals.
Sorpresa!
Al cap d’un any, el divendres 11 d’agost de 2023, per sorpresa de tothom, el Club anuncia a través d’un comunicat que a finals d’aquell any començaria a cotitzar a la borsa de Nova York, concretament al Nasdaq, l’índex que agrupa les principals empreses tecnològiques mundials. El FC Barcelona esperava que el seu negoci audiovisual es convertís en una font significativa d’ingressos per al Club amb una valoració estimada d’aproximadament uns 1.000 milions de dòlars, uns 910 milions d’euros. Recordem que el teòric valor inicial de la companyia era de 400 milions d’euros. Els 200 milions que havien d’aportar Socios i Orpheus i els 200 que aportava el Club amb els seus actius.
Però a l’agost del 2023, quan el Barça anuncia que cotitzarà al Nasdaq, Socios.com i Orpheus venen per 120 milions d’euros la seva participació a Bridgeburg Invest, la marca comercial de Barça Studios, i desapareixen pràcticament de l’ecuació.
Entren a substituir-los dos nous socis: Libero Football Finance AG, empresa que cotitza al Mercat Regulat de la Borsa de Frankfurt i especialista en el recolzament integral de clubs de futbol, i els assessors d’inversions privades NIPA Capital B.V., companyia d’inversió amb seu a Països Baixos, amb un client de qui no es desvetlla mai la identitat. Es parla d’un inversor grec.
Però cotitzar al Nasdaq i arribar a situar en 1.000 milions de dòlars el valor de la companyia és un plantejament raonable i versemblant? Clarament, no. Per què? Perquè els hipotètics ingressos procedents dels NFT’s, metavers, web3 i companyia tenen, segurament, un enorme potencial, però la industria del sector, a hores d’ara, encara ha de demostrar la solidesa d’aquesta capacitat més enllà de les paraules, les hipòtesis i les projeccions... o del fum, si n’hi volen dir així.
Respecte a Barça TV i els recursos audiovisuals del Club, no cal dir que també poden tenir un enorme potencial de creixement, però encara estan per desenvolupar i per demostrar a hores d’ara. Aquesta àrea del Club anomenada Barça Studios, sent benèvols, podríem admetre que és capaç de facturar, ara per ara, uns 100.000 euros l’any, com avalen els seus resultats demostrables.
Sent benèvols, podríem admetre que Barça Studios és capaç de facturar, ara per ara, uns 100.000 euros l’any, com avalen els seus resultats demostrables
Sabent-ho, com caram volien que el mercat arribés a pagar fins a 1.000 milions de dòlars? Ningú va veure res estrany? Ningú es va adonar que s’estava inflant una altra bombolla d’aire? Aquí comença tot l’embolic.
Almenys públicament, no es coneix cap pronunciament de la Comissió Econòmica Estratègica del Club, formada actualment per Joan B. Casas (president), Júlia Bosch i Jou, Carme Hortalà Vallvé, Jaume Carrasco i Nualart, Francesc Martí Palomares i Àngel Riudalbas i Codina.
Els estatuts del FC Barcelona expliquen que la Comissió Econòmica Estratègica del Club és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu integrat per sis socis o sòcies de prestigi reconegut i experiència en la gestió econòmica i de patrimonis, un o una dels quals ha de ser designat o designada per la Junta Directiva d'entre els seus membres, en aquest cas Àngel Riudalbas i Codina.
Aquesta Comissió té les funcions següents:
a) Exercir el seguiment de les auditories externes i internes que pugui encarregar la Junta Directiva.
b) Lliurar els informes sobre les matèries de la seva competència que els demani la Junta Directiva.
c) Elaborar i lliurar a la Junta Directiva, prèviament a la celebració de l’Assemblea, un informe sobre la situació econòmica del Club i les qüestions en aquest àmbit que estimi rellevants en cada exercici. En cas que l’informe d’auditoria anual inclogui incerteses no quantificades, aquest informe n’ha de fer una estimació.
d) Lliurar l’informe previ a les propostes econòmiques que la Junta Directiva presenti a l’Assemblea General.
e) Així mateix, la Comissió Econòmica també assessora la Junta Directiva, elaborant informes i recomanacions sobre les matèries de la seva competència que estimi pertinents a la Junta Directiva, per la qual cosa tindrà accés a qualsevol informació econòmica del Club que consideri necessària per desenvolupar aquesta funció.
La Junta Directiva té l’obligació de prendre coneixement de tots els informes i recomanacions de la Comissió Econòmica, que tenen caràcter no vinculant.
Busquin vostès un memoràndum del cas a veure si el troben...
El Nasdaq va esperant
L’incompliment reiterat dels seus compromisos de pagament per part de Libero va ser el primer pas per fer fracassar l’intent de sortir a Borsa, que mai va acabar passant. Tot indica que el patafi de l’operació s’anava fent cada cop més evident, però com tantes altres vegades, en tants sectors, els llibres de comptabilitat van per una banda i la realitat per una altra.
El següent episodi d’aquest cas arriba a l’estiu del 2024, quan s’anuncia públicament que l’empresa nord-americana de restauració Aramark entra a l’accionariat de Bridgeburg Invest, el nom comercial de Barça Vision, abans Barça Studios. La noticia és acollida amb estupor al sector de la restauració perquè la pregunta és evident: què hi fa i quin interès pot tenir una empresa d’aquest sector en un negoci audiovisual que genera molts més dubtes que certeses?.
Potser l’explicació rau en el fet que Aramark s’adjudica en aquell moment, sense cap mena de concurs ni res que se li assembli, l’explotació del servei de restauració de les llotges VIP del nou Camp Nou, juntament amb Legends, per un període de 30 anys. Diferents fonts indiquen que Aramark aporta a Bridgeburg Invest entre 30 i 40 milions d’euros. Justament la quantitat que Libero havia deixat de pagar.
I així arribem a l’Assemblea de Socis Compromissaris de l’octubre passat. Els auditors del Club, Grant Thornton, una empresa que havia seleccionat la Junta de Joan Laporta per substituir els auditors anteriors, Ernst&Young, fan un informe signat el 30 de setembre de 2024, sobre el balanç de l’exercici del FC Barcelona 2023-24, en què aconsellen aprovisionar 141 milions d’euros fruit dels impagaments de Libero Football Finance AG, entre d’altres. Aquest aprovisionament significa que l’exercici es tanca amb unes pèrdues de 91 milions d’euros pel FC Barcelona.
En realitat, els auditors volien apujar encara més el volum de pèrdues del Club perquè consideraven que el valor de Barça Vision no és ni de bon tros els 208 milions d’euros que la Junta de Joan Laporta s’entesta a dir que val. Els auditors ho expressen clarament al seu informe.
La fermesa i la convicció amb què Grant Thornton va defensar la seva feina i el seu criteri professional va provocar que Joan Laporta s’enfadés moltíssim i decidís canviar d’empresa auditora a finals del 2024. Ara, l’empresa auditora del Barça es diu Crowe, amb qui Laporta ja s’està barallant també, com hem pogut comprovar aquests darrers dies. Crowe manté que no es poden computar de cop els 100 milions que s’han d’ingressar per la venda dels seients VIP del nou Camp Nou que es van fer a finals del 2024 a Forta Advisors i New Era Visionary Group, perquè, de moment, només s’han ingressat 58 dels 100 milions compromesos; segon, perquè el servei encara no s’està donant, i tercer, perquè els ingressos s’han de prorratejar durant els anys de vigència del contracte. Laporta pot tenir serioses dificultats legals si ara també es vol treure Crowe de sobre.
Quina valoració farà Crowe?
Veurem també què opina Crowe a l’hora de valorar Barça Studios en el moment de tancar l’exercici actual. Sergi Escudero, al diari ARA, informava recentment que durant el mes de març passat el FC Barcelona va iniciar el procediment administratiu al Registre Mercantil de Barcelona per fer efectiva una fusió per absorció, segons la qual els continguts digitals del Barça (Barça Vision: NFT, metavers, web3, fan tokens) passaran a compartir paraigua amb els continguts audiovisuals (Barça Media: Barça One, sèries, esports electrònics). Bridgeburg Invest es trobava en una crisi existencial després que la junta hagués renunciat que cotitzés al Nasdaq, la raó per la qual va ser creada.
"Aquesta absorció és una manera de tenir contents els inversors amb la inclusió d'un nou actiu [els continguts audiovisuals]. Alguns van posar diners quan el Barça els necessitava i ara és una manera de tornar-los la inversió. El problema és que també estàs donant un nou actiu als que no han pagat", exposava una font coneixedora de l'operació al diari ARA. "Però és una manera que els inversors que han pagat ja vegin una rendibilitat al negoci", argumentava també.
Cal recordar que després de la gran estafa mundial del 2007, les companyies auditores estan mes obligades que mai a fer uns informes que garanteixin que els estats financers dels seus clients estan lliures d’incorreccions materials degudes a frau o error. Al 2001, arran del cas Enron semblava que ho havien començat a fer. Enron, una gran companyia nord-americana dedicada a comercialitzar energia elèctrica i gas natural, va fer fallida pel frau dels seus executius, sense que, aparentment, ningú detectés res estrany abans que es produís.
És ben cert, però, que Grant Thornton i la Junta Directiva de Joan Laporta van presentar a l’Assemblea de Socis Compromissaris del FC Barcelona les pèrdues de 91 milions d’euros que s’havien generat a l’exercici 23-24, i es van aprovar sense cap dificultat. Concretament, el 20 d’octubre del 2024, 452 socis compromissaris del FC Barcelona van votar a favor de l’aprovació dels comptes presentats, 125 en contra i 25 en blanc. Si es tractés dels resultats de l’empresa d’algú de vostès o dels seus diners, haurien aprovat aquests resultats? Treguin vostès mateixos les conclusions de tot plegat. Que Déu Nostre Senyor hi faci mes que nosaltres!
Ens retrobem el 19 d’abril, si vostès ho volen.