L'ànec a la pekinesa presideix les taules on, una vegada, els canelons, les galtes de porc al vi negre i els espinacs a la catalana campaven al seu aire. La Casa Calvet (el primer edifici que Antoni Gaudí va construir, datat la'ny 1900) va albergar un magnífic restaurant homònim durant 25 anys i fins a no fa tant. Ara, aquestes suaus aus a la pekinesa es presenten a la taula, en un ritual imperial que és fast i és tradició, com antany, però amb altres sabors.
Cuina xinesa imperial i un nou imperi gastronòmic
Si China Crown no fos un gran restaurant faríem un acudit fàcil. El restaurant que es va convertir en xinès. No ho és. Bé, sí ho és, però quin xinès! La cuina xinesa ha estat estomacada sense pietat en bufets giratoris i menús amb arròs tres delícies i rotlles de primavera fins a dir prou i fer que alguns ciutadans s'avergonyeixin del seu origen. La cuina xinesa també és una altra cosa. Pot ser excel·lent, tradicional i luxosa.
China Crown va obrir abans de la pandèmia, però s'ha mantingut tancat (per motius obvis) fins fa ben poc. Quan va reobrir les seves portes, ho va fer amb un menú tradicional que celebra l'any nou xinès (el del tigre) que ha pogut degustar-se fins a aquest passat 15 de febrer.
La cuina xinesa també és una altra cosa. Pot ser excel·lent, tradicional i luxosa
Entrants com l'arrel de lotus perfumada amb osmanthus (planta de les flors de la qual s'obté un refinat oli), el pollastre vegetarià picant amb espècies o l'ànec a la sal Nanjing i el suau llobarro fumat. Entre els principals, una reconfortant sopa de gallina, unes pastes de col farcides de carn de cranc Sheng Cai, porc estofat amb ou de colomí al vi Laojiu o uns saborosos fideus amb tres gambetes (el coral, el cos i el brou dels seus caps amb oli de ceba tendra). Per a postres, un tros de coca Nian Gao (una espècie de torró elaborat amb arròs glutinós, cacauet i porc que mengen per cap d'any). Plats sorprenents i inusuals.
Ho sabia Maria Li Bao, empresària fundadora del grup China Crown (coneguda en el sector econòmic com l'emperadriu de la cuina xinesa), i artífex d'aquesta sonada reobertura en presentar-la en societat aquest passat mes. Propietària d'altres conceptes com China Crown Madrid, Xangai Mama, el japonès Tottori Shushi Bar o Fuku, va venir amb la seva família als anys 80 sent una nena i va aprendre l'ofici al restaurant que els seus pares van obrir a Aranjuez: la Gran Muralla. Ara, cadascun dels seus restaurants cerca la millor zona, té segell distintiu i ofereix una experiència exquisida. A China Crown Barcelona és la tradició.
La carta del restaurant es recolza en l'ànec a la pekinesa, una de les elaboracions més exquisides de la cuina xinesa, molt apreciat des de la Dinastia Ming. Només estava reservat als emperadors i el seu seguici més proper. L'au de cos sencer i compacte, amb la pell cruixent i enfosquida per la salsa amb la qual es banya durant hores, arriba a la taula per ser filetejada suaument i dipositada dins d'una crepe on s'amaneix amb salsa de mongetes fermentades, pell cruixent o uns petits bastons de cogombre i ceba tendra al gust. En aquest cas, Felipe Bao, director gastronòmic del grup, ho prepara segons els cànons més tradicionals, amb fins a 48 hores de preparació a les seves esquenes. Se serveix a taula amb tot el ritual. "És un dels plats més demandats, té molt d'èxit i si el client és nou, sempre li proposem provar-ho. No creiem que hi hagi molts llocs a Barcelona on tinguin res igual", assenyala un dels sol·lícits cambrers de l'establiment.
Cuina d'imperiós gust servida amb cura en un intent d'aproximar el fast gastronòmic als banquets d'aquells emperadors fa 400 anys. Un elegant i petit viatge ràpid per la història sense moure'ns del carrer Casp.