29
d'Octubre
de
2016
Barcelona s'omple aquest cap de setmana d'otakus (és a dir, fans del manga) que volen ser dels primers a la cua d'entrada al Saló del Manga. Aquesta trobada especialitzada sobre la indústria del còmic i animació japonesa celebra la seva 22a edició amb un espai de prop de 70.000 metres quadrats i espera superar els 137.000 visitants de l'any anterior.
Tot això demostra que és una indústria que mou aficionats, empreses i negoci. De fet, segons l'últim estudi del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, el 2014 aquesta indústria va facturar 58,8 milions d'euros. El rei del sector amb un 45% de les vendes és el còmic de superherois, on les publicacions nord-americanes guanyen per excel·lència, mentre que les novel·les d'estil japonès representen el 35% del mercat. Però aquest no és un sector que s'hagi de limitar a quantificar xifres amb el nombre d'exemplars publicats o venuts, sinó que "és una indústria lligada a la de l'animació, el videojoc i el marxandatge. Són indústries molt transversals i connectades", alerta Carles Santamaria, director de l'entitat organitzadora del saló Ficomic, qui elabora una radiografia del sector a VIA Empresa.
El còmic ha guanyat presència o encara es considera un gènere de segona al costat del llibre?
Hem de pensar que la indústria suposa un 4% de la facturació anual directa en venda de llibres. Ara per ara no sembla que sigui gaire important, però és un sector que està en creixement, que té una xarxa de distribució pròpia amb botigues especialitzades i que ja està entrant amb força a la llibreria generalista i les grans superfícies. El quiosc és un punt de venda que està en crisi, ja no és un punt de distribució important com abans, però la indústria ha trobat altres vies per seguir creixent.
Quina és la posició d'Espanya i Catalunya en el sector a Europa?
El 95% dels còmics que es venen a Espanya estan editats a Catalunya. Catalunya és una potència del còmic. A Europa hi ha altres potències com França i Bèlgica, tenen una tradició molt llarga i indústries fortes, però en aquests moments podríem dir que Espanya ocupa el tercer lloc pel que fa a vendes i projecció. Hem de pensar en la gran quantitat d'autors que publiquen directament en els mercats internacionals, en francobelga o el nord-americà. Però Espanya és un referent a nivell d'indústria, de talent i de creació.
Es potencia el talent? Les editorials catalanes publiquen les obres d'aquests autors?
Amb les noves tecnologies ningú marxa a fora. Actualment tothom treballa des de casa i el que fa és intentar publicar aquí, ja que les editorials d'aquí cada cop aposten més pels nostres autors. També és cert, però, hi ha autors que a vegades venen directament les seves obres al mercat estranger. Si ets bo i t'adeqües al sistema de treball que tingui aquell mercat, et pagaran uns preus que aquí difícilment es paguen. Estem parlant d'una altra dimensió industrial, d'una indústria multinacional com l'americana que ven còmics a tot el món. A escala de royalties, a l'autor li és molt més interessant.
Què fa que Catalunya tingui aquest gruix tan important d'empreses?
Que té una tradició centenària. Ara s'ha complert el centenari de la revista TBO, que és la que va marcar, és un referent. I durant més de 100 anys aquí hi ha hagut grans editorials i publicacions, sobretot als anys 20 i 30. Després de la Guerra Civil va arribar Bruguera i després, amb la transició, va ser el torn de Norma o La Cúpulav que van marcar i continuen marcant. També s'han introduït al mercat grans grups editorials com Planeta, Grupo Zeta, Random House Mondadori, tenen divisions o marques dedicades al còmic. Dins d'Espanya la primera potència editorial és Catalunya i dins del còmic encara té més força.
En el seu moment, TV3 també va apostar per l'animació japonesa, especialment amb el canal 3XL. Va donar una empenta al sector?
El fenomen de Bola de Drac va ser aquí fa 25 anys i va ser el detonador de l'auge del manga. Però si Catalunya té una cosa important, són les publicacions i revistes infantils i juvenils en català, com Cavall Fort, que fa més de 50 anys que existeix. El nostre país té grans grups i molta personalitat pròpia en la indústria. Evidentment, TV3 als 90 va ajudar també, va donar a conèixer l'anime i a partir d'aquí va incentivar l'edició del manga perquè la gent que era seguidora de l'animació també pogués llegir els mangues originals.
Ara la indústria està en creixement, però fins ara ha tingut alts i baixos o s'ha mantingut constant?
Ha tinguts alts i baixos. Entre els anys 50 i 60 era molt potent, però amb la Transició es va produir un canvi de model editorial. Va entrar en crisi el model del còmic infantil, juvenil i d'aventures de Bruguera, que va acabar fent fallida el 1986, i va produir un canvi que es va allargar fins als 80 amb la irrupció d'editorials grans com les que avui tenim. Bruguera va passar a mans de Grupo Zeta, va crear un segell nou i va continuar publicant els seus còmics, entre ells Mortadelo y Filemón. Des de llavors hi ha hagut cicles. Als 90 també es va notar una caiguda amb la crisi de les revistes, van desaparèixer moltes publicacions. I ara, des de fa 10 o 15 anys, el format de novel·la gràfica és el que ha fet que estiguem en fase de creixement. S'apropa a un públic lector que tenia la percepció del còmic com una cosa per a nens i està fent que la novel·la gràfica estigui molt present entre la generalista.
Aleshores, el còmic està deixant de ser cosa de nens i frikies?
Afortunadament ja des de fa uns quants anys el còmic té una consideració diferent. A més, a la nostra cultura de narrativa dibuixada és com el cinema: tenim cinema d'aventures, superherois, melodrama, autor... Al còmic passa exactament igual i permet que hi hagi prou varietat per atraure públics diversos.
Hi ha també ajudat el fet que cada cop hi hagi més còmics al cinema?
Bastant. El 20% de la taquilla anual és de superherois. Deadpool era poc conegut, però arran l'èxit de la pel·lícula es van disparar les vendes i Panini va fer un seguit d'edicions perquè la gent tenia molta curiositat per conèixer el personatge. No és una translació automàtica, però és evident que la proliferació de superherois americans, també de l'Anacleto, el Zipi y Zape o Mortadelo y Filemón, ha ajudat que la gent que igual no coneixia el còmic, ara el conegui per un altre mitjà com el cinema.
Tot això demostra que és una indústria que mou aficionats, empreses i negoci. De fet, segons l'últim estudi del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, el 2014 aquesta indústria va facturar 58,8 milions d'euros. El rei del sector amb un 45% de les vendes és el còmic de superherois, on les publicacions nord-americanes guanyen per excel·lència, mentre que les novel·les d'estil japonès representen el 35% del mercat. Però aquest no és un sector que s'hagi de limitar a quantificar xifres amb el nombre d'exemplars publicats o venuts, sinó que "és una indústria lligada a la de l'animació, el videojoc i el marxandatge. Són indústries molt transversals i connectades", alerta Carles Santamaria, director de l'entitat organitzadora del saló Ficomic, qui elabora una radiografia del sector a VIA Empresa.
El còmic ha guanyat presència o encara es considera un gènere de segona al costat del llibre?
Hem de pensar que la indústria suposa un 4% de la facturació anual directa en venda de llibres. Ara per ara no sembla que sigui gaire important, però és un sector que està en creixement, que té una xarxa de distribució pròpia amb botigues especialitzades i que ja està entrant amb força a la llibreria generalista i les grans superfícies. El quiosc és un punt de venda que està en crisi, ja no és un punt de distribució important com abans, però la indústria ha trobat altres vies per seguir creixent.
Quina és la posició d'Espanya i Catalunya en el sector a Europa?
El 95% dels còmics que es venen a Espanya estan editats a Catalunya. Catalunya és una potència del còmic. A Europa hi ha altres potències com França i Bèlgica, tenen una tradició molt llarga i indústries fortes, però en aquests moments podríem dir que Espanya ocupa el tercer lloc pel que fa a vendes i projecció. Hem de pensar en la gran quantitat d'autors que publiquen directament en els mercats internacionals, en francobelga o el nord-americà. Però Espanya és un referent a nivell d'indústria, de talent i de creació.
Es potencia el talent? Les editorials catalanes publiquen les obres d'aquests autors?
Amb les noves tecnologies ningú marxa a fora. Actualment tothom treballa des de casa i el que fa és intentar publicar aquí, ja que les editorials d'aquí cada cop aposten més pels nostres autors. També és cert, però, hi ha autors que a vegades venen directament les seves obres al mercat estranger. Si ets bo i t'adeqües al sistema de treball que tingui aquell mercat, et pagaran uns preus que aquí difícilment es paguen. Estem parlant d'una altra dimensió industrial, d'una indústria multinacional com l'americana que ven còmics a tot el món. A escala de royalties, a l'autor li és molt més interessant.
 |
| Presentació del XXII Saló del Manga a Barcelona. ACN |
Què fa que Catalunya tingui aquest gruix tan important d'empreses?
Que té una tradició centenària. Ara s'ha complert el centenari de la revista TBO, que és la que va marcar, és un referent. I durant més de 100 anys aquí hi ha hagut grans editorials i publicacions, sobretot als anys 20 i 30. Després de la Guerra Civil va arribar Bruguera i després, amb la transició, va ser el torn de Norma o La Cúpulav que van marcar i continuen marcant. També s'han introduït al mercat grans grups editorials com Planeta, Grupo Zeta, Random House Mondadori, tenen divisions o marques dedicades al còmic. Dins d'Espanya la primera potència editorial és Catalunya i dins del còmic encara té més força.
En el seu moment, TV3 també va apostar per l'animació japonesa, especialment amb el canal 3XL. Va donar una empenta al sector?
El fenomen de Bola de Drac va ser aquí fa 25 anys i va ser el detonador de l'auge del manga. Però si Catalunya té una cosa important, són les publicacions i revistes infantils i juvenils en català, com Cavall Fort, que fa més de 50 anys que existeix. El nostre país té grans grups i molta personalitat pròpia en la indústria. Evidentment, TV3 als 90 va ajudar també, va donar a conèixer l'anime i a partir d'aquí va incentivar l'edició del manga perquè la gent que era seguidora de l'animació també pogués llegir els mangues originals.
Ara la indústria està en creixement, però fins ara ha tingut alts i baixos o s'ha mantingut constant?
Ha tinguts alts i baixos. Entre els anys 50 i 60 era molt potent, però amb la Transició es va produir un canvi de model editorial. Va entrar en crisi el model del còmic infantil, juvenil i d'aventures de Bruguera, que va acabar fent fallida el 1986, i va produir un canvi que es va allargar fins als 80 amb la irrupció d'editorials grans com les que avui tenim. Bruguera va passar a mans de Grupo Zeta, va crear un segell nou i va continuar publicant els seus còmics, entre ells Mortadelo y Filemón. Des de llavors hi ha hagut cicles. Als 90 també es va notar una caiguda amb la crisi de les revistes, van desaparèixer moltes publicacions. I ara, des de fa 10 o 15 anys, el format de novel·la gràfica és el que ha fet que estiguem en fase de creixement. S'apropa a un públic lector que tenia la percepció del còmic com una cosa per a nens i està fent que la novel·la gràfica estigui molt present entre la generalista.
Aleshores, el còmic està deixant de ser cosa de nens i frikies?
Afortunadament ja des de fa uns quants anys el còmic té una consideració diferent. A més, a la nostra cultura de narrativa dibuixada és com el cinema: tenim cinema d'aventures, superherois, melodrama, autor... Al còmic passa exactament igual i permet que hi hagi prou varietat per atraure públics diversos.
Hi ha també ajudat el fet que cada cop hi hagi més còmics al cinema?
Bastant. El 20% de la taquilla anual és de superherois. Deadpool era poc conegut, però arran l'èxit de la pel·lícula es van disparar les vendes i Panini va fer un seguit d'edicions perquè la gent tenia molta curiositat per conèixer el personatge. No és una translació automàtica, però és evident que la proliferació de superherois americans, també de l'Anacleto, el Zipi y Zape o Mortadelo y Filemón, ha ajudat que la gent que igual no coneixia el còmic, ara el conegui per un altre mitjà com el cinema.